Dvinà Occidental
| (de) Daugava (ltg) Daugova (ru) Западная Двина (be) Заходняя Дзвіна  | ||||
| ||||
| Tipus | Riu i riu internacional | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Europa | |||
| País de la conca | Letònia, Bielorússia, Rússia, Lituània i Estònia | |||
| Entitat territorial administrativa | província de Vítsiebsk (Bielorússia) | |||
| Localització | planell de Valdai | |||
| Final | ||||
| Localització | Golf de Riga | |||
| ||||
| Afluent | 58
| |||
| Conca hidràulica | conca del riu Dvinà Occidental | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 1.020 ( ) km | |||
| Travessa | Rússia i Letònia | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 87.900 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 678 m³/s | |||
El Dvinà Occidental (letó: Daugava, rus: Западная Двина (Západnaya Dviná), bielorús: Заходняя Дзвіна; en estonià: Väina; finès: Väinäjoki) és un riu del nord-est d'Europa. Neix al planell de Valdai a una alçada de 221 metres i desemboca al golf de Riga, a Letònia. Travessa Rússia, Bielorússia i Letònia. És un riu que flueix cap a l'oest, traçant una gran corba cap al sud, el que significa que passa pel nord de Bielorússia. L'àrea de la seva conca és de 87.900 km². Té una longitud de 1.020 quilòmetres [1]i un cabal hidràulic mitjà de 678 m³/s.[2] Hi ha tres centrals hidroelèctriques al riu.
La capital de Letònia, Riga, té quatre ponts a l'estuari, situat a les dues ribes, el centre de la ciutat és a 15 km de la desembocadura i és un port significatiu.
Geografia[modifica]
L'àrea de captació total del riu és de 87.900 km², 33.150 km² dels quals es troben a Bielorússia.[1]
Afluents[modifica]
Els següents rius són afluents del riu Dvinà (des de la font fins a la desembocadura):
- Esquerra: Mezha, Kasplya, Dysna, Laucesa
- Dreta: Usvyacha, Palata, Drysa, Dubna, Aiviekste, Pērse, Ogre
Etimologia[modifica]
Segons el Diccionari Etimològic de Max Vasmer, el topònim Dvina clarament no pot derivar d'una llengua uràlica, i possiblement prové d'una paraula indoeuropea que solia significar riu o rierol.[3] El nom de Dvina s'assembla molt a Danuvius, el qual deriva del protoindoeuropeu *dānu, "riu gran".
Els noms ugrofinès Vēna (livonià), Väinajogi (estonià) i Väinäjoki (finès) provenen del protofinès *väin, "un riu gran i pacíficament ondulat".
Medi ambient[modifica]
El riu va començar a experimentar un deteriorament ambiental a l'era de l'agricultura col·lectiva soviètica (producció d'escorrentia de contaminació adversa considerable de l'aigua) i una onada de projectes d'energia hidroelèctrica.[4]
Ciutats, pobles i assentaments[modifica]
Rússia[modifica]
Andreapol, Zapadnaya Dvina i Vélij.
Bielorússia[modifica]
Ruba, Vítsiebsk, Beshankovichy, Pòlatsk amb pedres de Boris escampades als voltants, Navapolatsk, Dzisna, Verkhnedvinsk i Druia.
Letònia[modifica]
Krāslava, Daugavpils, Līvāni, Jēkabpils, Pļaviņas, Aizkraukle, Jaunjelgava, Lielvārde, Ķegums, Ogre, Ikšķile, Salaspils i Riga.
Història[modifica]
Els humans s'han establert a la desembocadura del Dvinà i al voltant de les altres ribes del golf de Riga durant mil·lennis, participant inicialment en una economia de caçadors-recol·lectors i utilitzant les aigües de l'estuari de Daugava com a zones de pesca i recol·lecció de biota aquàtica. A partir del segle vi, els exploradors vikings van travessar el mar Bàltic i van entrar al riu Dvinà, navegant riu amunt cap a l'interior del Bàltic.[5]
A l'època medieval el Dvinà era una important àrea de comerç i navegació -part de la Ruta comercial dels varegs als grecs- per al transport de pells del nord i de plata bizantina des del sud. La zona de Riga, habitada pels Livs de parla finnica, es va convertir en un element clau d'assentament i defensa de la desembocadura del Dvinà almenys ja a l'Edat Mitjana, com ho demostra el fort ara destruït de Torņakalns a la riba oest del Dvinà en l'actualitat Riga. Des de la Baixa Edat Mitjana la part occidental de la conca del Dvinà ha passat sota el domini de diversos pobles i estats; per exemple, la ciutat letona de Daugavpils, situada a l'oest de Dvinà, va quedar sota domini papal, així com sota domini eslavo, polonès, alemany i rus fins a la restauració de la independència de Letònia el 1990 al final de la Guerra Freda.
Qualitat de l'aigua[modifica]
Més amunt de la ciutat letona de Jēkabpils, el pH té un valor característic d'uns 7,8 (lleugerament àlcali); en aquest abast l'ió calci té una concentració típica d'uns 43 mil·ligrams per litre; el nitrat té una concentració d'uns 0,82 mil·ligrams per litre (com a nitrogen); L'ió fosfat es mesura a 0,038 mil·ligrams per litre; i la saturació d'oxigen es va mesurar al vuitanta per cent. L'elevada càrrega de nitrats i fosfats del Dvinà és fonamental per a l'acumulació d'una extensa biomassa de fitoplàncton al mar Bàltic; altres rius europeus que contribueixen a una càrrega tan elevada de nutrients del Bàltic són els rius Oder i Vístula.
A Bielorússia, la contaminació de l'aigua del Dvinà es considera moderadament greu, i les principals fonts són les aigües residuals tractades, la piscicultura i l'escorrentia de productes químics agrícoles (per exemple, herbicides, pesticides, nitrats i fosfats).[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Main characteristics of the largest rivers of Belarus».
- ↑ Carranza, por Ana Cristina. «RÍO DAUGAVA: todo lo que necesita conocer sobre él» (en castellà), 19-07-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-10. [Consulta: 31 juliol 2021].
- ↑ Фасмер, Макс. (en rus), p. 161.
- ↑ «Daugava River». A: National Council for Science and the Environment. .
- ↑ Frucht, Richard C. Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture (en anglès). ABC-CLIO, 2005. ISBN 9781576078006.
- ↑ «Towards water security in Belarus: a synthesis report». OECDiLibrary p. 19-20. DOI: 10.1787/488183c4-en. [Consulta: 27 juny de2021].
- ↑ «Water Report 15». fao.org. Food and Agriculture Organization of the United Nations. [Consulta: 27 juny 2021].
Bibliografia[modifica]
- Richard C. Frucht; Aldis Purs. Latvia. ABC-CLIO, 2005, p. 115. ISBN 9781576078006.
- Francis W. Carter and David Turnock. 2002. Environmental problems of East Central Europe. 442 pages Google eBook
«Dvina». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 8. 11a ed, 1911.
Enllaços externs[modifica]
- «Dvina Occidental». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dvinà Occidental |