Dvinà Occidental

Infotaula de geografia físicaDvinà Occidental
del rus Западная Двина, Zapàdnaia Dvinà, Daugava (en letó) o Dzvina (nom bielorús, Дзвiна
(de) Daugava
(ltg) Daugova
(ru) Западная Двина
(be) Заходняя Дзвіна Modifica el valor a Wikidata
Imatge
El riu Dvinà Occidental a Riga
TipusRiu i riu internacional Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaLetònia, Bielorússia, Rússia, Lituània i Estònia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia de Vítsiebsk (Bielorússia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplanell de Valdai Modifica el valor a Wikidata
Final
LocalitzacióGolf de Riga Modifica el valor a Wikidata
Map
56° 51′ 20″ N, 32° 32′ 30″ E / 56.8555408°N,32.5416877°E / 56.8555408; 32.5416877
57° 03′ 43″ N, 24° 01′ 33″ E / 57.0619°N,24.0258°E / 57.0619; 24.0258
Afluent
58
Conca hidràulicaconca del riu Dvinà Occidental Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1.020 (longitud) km
TravessaRússia i Letònia
Superfície de conca hidrogràfica87.900 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal678 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Dvinà Occidental (letó: Daugava, rus: Западная Двина (Západnaya Dviná), bielorús: Заходняя Дзвіна; en estonià: Väina; finès: Väinäjoki) és un riu del nord-est d'Europa. Neix al planell de Valdai a una alçada de 221 metres i desemboca al golf de Riga, a Letònia. Travessa Rússia, Bielorússia i Letònia. És un riu que flueix cap a l'oest, traçant una gran corba cap al sud, el que significa que passa pel nord de Bielorússia. L'àrea de la seva conca és de 87.900 km². Té una longitud de 1.020 quilòmetres [1]i un cabal hidràulic mitjà de 678 m³/s.[2] Hi ha tres centrals hidroelèctriques al riu.

La capital de Letònia, Riga, té quatre ponts a l'estuari, situat a les dues ribes, el centre de la ciutat és a 15 km de la desembocadura i és un port significatiu.

Geografia[modifica]

L'àrea de captació total del riu és de 87.900 km², 33.150 km² dels quals es troben a Bielorússia.[1]

Afluents[modifica]

Els següents rius són afluents del riu Dvinà (des de la font fins a la desembocadura):

  • Esquerra: Mezha, Kasplya, Dysna, Laucesa
  • Dreta: Usvyacha, Palata, Drysa, Dubna, Aiviekste, Pērse, Ogre

Etimologia[modifica]

El Dvinà travessant Riga a Letònia

Segons el Diccionari Etimològic de Max Vasmer, el topònim Dvina clarament no pot derivar d'una llengua uràlica, i possiblement prové d'una paraula indoeuropea que solia significar riu o rierol.[3] El nom de Dvina s'assembla molt a Danuvius, el qual deriva del protoindoeuropeu *dānu, "riu gran".

Els noms ugrofinès Vēna (livonià), Väinajogi (estonià) i Väinäjoki (finès) provenen del protofinès *väin, "un riu gran i pacíficament ondulat".

Port de Riga al riu Dvinà

Medi ambient[modifica]

El riu va començar a experimentar un deteriorament ambiental a l'era de l'agricultura col·lectiva soviètica (producció d'escorrentia de contaminació adversa considerable de l'aigua) i una onada de projectes d'energia hidroelèctrica.[4]

Ciutats, pobles i assentaments[modifica]

Rússia[modifica]

Andreapol, Zapadnaya Dvina i Vélij.

Bielorússia[modifica]

Ruba, Vítsiebsk, Beshankovichy, Pòlatsk amb pedres de Boris escampades als voltants, Navapolatsk, Dzisna, Verkhnedvinsk i Druia.

Letònia[modifica]

Krāslava, Daugavpils, Līvāni, Jēkabpils, Pļaviņas, Aizkraukle, Jaunjelgava, Lielvārde, Ķegums, Ogre, Ikšķile, Salaspils i Riga.

Història[modifica]

Posta de sol de Dvinà a Riga.
L'exèrcit suec bombardeja la fortalesa de Dünamünde a l'estuari de Dvinà a Letònia.

Els humans s'han establert a la desembocadura del Dvinà i al voltant de les altres ribes del golf de Riga durant mil·lennis, participant inicialment en una economia de caçadors-recol·lectors i utilitzant les aigües de l'estuari de Daugava com a zones de pesca i recol·lecció de biota aquàtica. A partir del segle vi, els exploradors vikings van travessar el mar Bàltic i van entrar al riu Dvinà, navegant riu amunt cap a l'interior del Bàltic.[5]

A l'època medieval el Dvinà era una important àrea de comerç i navegació -part de la Ruta comercial dels varegs als grecs- per al transport de pells del nord i de plata bizantina des del sud. La zona de Riga, habitada pels Livs de parla finnica, es va convertir en un element clau d'assentament i defensa de la desembocadura del Dvinà almenys ja a l'Edat Mitjana, com ho demostra el fort ara destruït de Torņakalns a la riba oest del Dvinà en l'actualitat Riga. Des de la Baixa Edat Mitjana la part occidental de la conca del Dvinà ha passat sota el domini de diversos pobles i estats; per exemple, la ciutat letona de Daugavpils, situada a l'oest de Dvinà, va quedar sota domini papal, així com sota domini eslavo, polonès, alemany i rus fins a la restauració de la independència de Letònia el 1990 al final de la Guerra Freda.

Qualitat de l'aigua[modifica]

Més amunt de la ciutat letona de Jēkabpils, el pH té un valor característic d'uns 7,8 (lleugerament àlcali); en aquest abast l'ió calci té una concentració típica d'uns 43 mil·ligrams per litre; el nitrat té una concentració d'uns 0,82 mil·ligrams per litre (com a nitrogen); L'ió fosfat es mesura a 0,038 mil·ligrams per litre; i la saturació d'oxigen es va mesurar al vuitanta per cent. L'elevada càrrega de nitrats i fosfats del Dvinà és fonamental per a l'acumulació d'una extensa biomassa de fitoplàncton al mar Bàltic; altres rius europeus que contribueixen a una càrrega tan elevada de nutrients del Bàltic són els rius Oder i Vístula.

A Bielorússia, la contaminació de l'aigua del Dvinà es considera moderadament greu, i les principals fonts són les aigües residuals tractades, la piscicultura i l'escorrentia de productes químics agrícoles (per exemple, herbicides, pesticides, nitrats i fosfats).[6][7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Main characteristics of the largest rivers of Belarus».
  2. Carranza, por Ana Cristina. «RÍO DAUGAVA: todo lo que necesita conocer sobre él» (en castellà), 19-07-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-10. [Consulta: 31 juliol 2021].
  3. Фасмер, Макс. (en rus), p. 161. 
  4. «Daugava River». A: National Council for Science and the Environment. . 
  5. Frucht, Richard C. Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture (en anglès). ABC-CLIO, 2005. ISBN 9781576078006. 
  6. «Towards water security in Belarus: a synthesis report». OECDiLibrary p. 19-20. DOI: 10.1787/488183c4-en. [Consulta: 27 juny de2021].
  7. «Water Report 15». fao.org. Food and Agriculture Organization of the United Nations. [Consulta: 27 juny 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dvinà Occidental