Ambre
  | |
| Epònim | Ambre gris |
|---|---|
 Ambre | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
 | |
| Fórmula química | C₁₂H20O |
| Epònim | Ambre gris |
| Classificació | |
| Categoria | minerals orgànics |
| Propietats | |
| Color | groc mel, taronja, blanc groguenc a vermell jacint |
| Fractura | concoïdal |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 1,0 a 1,1 |
L'ambre[1] és una resina fòssil de sediments oligocens i al·luvions. També se'n troben restes del Cretaci. És considerada l'única pedra preciosa d'origen vegetal. El seu nom significa “que sura al mar”. S'usa en joieria des del segle v aC.[2]
L'ambre s'usava per a prevenir refredats, especialment en collarets penjats dels nens. Les petites escultures d'ambre xineses servien per a assegurar la fecunditat d'una parella, per això s'usa com a ingredient en certs filtres d'amor orientals (tradició present també a l'Europa medieval, com ho prova la ruta de l'Ambre).
Inclusions[modifica]
Es defineixen per inclusions les diferents restes, quan la resina les captura i les preserva dins de l'ambre en fossilitzar-se. Poden ser des de bombolles d'aire fins a xicotets éssers vius vegetals (com fulles, etc.), o animals (com formigues, aranyes, etc.).
Com a curiositat, en el film Parc Juràssic, es van "clonar” els dinosaures del parc temàtic a partir del material genètic trobat a l'interior de pedres d'ambre.
Galeria d'imatges[modifica]
-
-
Arracades d'ambre. L'arracada oval és d'uns 52 per 32 mm (2 per 1,3 polzades)
-
Aranya fossilitzada a l'ambre
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ambre |
- ↑ «ambre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.21. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 5 novembre 2014].