Cova d'Altamira
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Cova | |||
Part de | Cova d'Altamira i art rupestre paleolític del nord d'Espanya ![]() | |||
Període | magdalenià ![]() | |||
Artista | Anònim | |||
Construcció | mil·lenni XXXV aC ↔ mil·lenni XIII aC mil·lenni XIII aC ↔ mil·lenni XI aC ![]() | |||
Data de descobriment o invenció | 1879 ![]() | |||
Característiques | ||||
Mesura | 22,5 (![]() ![]() | |||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 0,32 ha zona tampó: 16 ha ![]() | |||
Ubicació geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Santillana del Mar (Cantàbria) ![]() | |||
Localització | Santillana del Mar Cantàbria ![]() | |||
| ||||
Bé d'Interès Cultural | ||||
Data | 2078 | |||
Identificador | RI-51-0000266 | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 2008 | |||
Patrimoni de la Humanitat ![]() | ||||
Tipus | → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1985 (9a Sessió) | |||
Data de finalització | 2008 | |||
Identificador | 310 | |||
La cova d'Altamira és una cavitat natural a la roca en què es conserva un dels cicles pictòrics i artístics més importants de la Prehistòria. És al municipi de Santillana del Mar (Cantàbria, Espanya),[1] a uns dos quilòmetres del centre urbà, en un prat del qual va prendre el nom.
Des del seu descobriment el 1868 per Modesto Cubillas i el seu posterior estudi per Marcelino Sanz de Sautuola ha estat excavada i estudiada pels principals prehistoriadors de cadascuna de les èpoques des que va ser admesa la seva pertinença al Paleolític.
Les pintures i gravats de la cova pertanyen als períodes Magdalenià i Solutrià principalment i, alguns altres, al Gravetià i al començament de l'Aurinyacià, això últim segons proves utilitzant sèries d'urani. D'aquesta manera es pot assegurar que la cova va ser utilitzada durant diversos períodes, sumant 22 000 anys d'ocupació, des de fa uns 35 600 fins fa 13.000 anys, quan l'entrada principal de la cova va quedar segellada per un ensorrament, tots dins el Paleolític Superior[2][3][4].
L'estil de gran part de les seves obres s'emmarca en l'anomenada escola «francocantàbrica», caracteritzada pel realisme de les figures representades. Conté pintures policromes, gravats, pintures negres, vermelles i ocres que representen animals, figures antropomorfes, dibuixos abstractes i no figuratius.
El seu sostre dels policroms ha rebut qualificatius com Capella Sixtina de l'art rupestre;[5][6] «... la manifestació més extraordinària d'aquest art paleolític...»[7], «...la primera cova decorada que es va descobrir i que continua sent la més esplèndida»[8] i «...si la pintura rupestre [paleolítica] és l'exemple d'una gran capacitat artística, la cova d'Altamira representa la seva obra més excel·lent» ens indiquen la gran qualitat i bellesa del treball dels magdalenians en aquest recinte.
Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1985.[9] L'any 2008 es va fer una extensió de la nominació a altres 17 coves del País Basc, Astúries i la pròpia Cantàbria, i el conjunt va passar a anomenar-se «Cova d'Altamira i art rupestre paleolític del nord d'Espanya».[10]
Descoberta i estudi[modifica]
Les pintures d'Altamira, descobertes el 1879 per Marcelino Sanz de Sautuola, van ser el primer conjunt pictòric prehistòric de gran extensió conegut en el moment. Tal descobriment determina que l'estudi de la cova i el seu reconeixement aixequi tota una polèmica respecte als plantejaments acceptats en la ciència prehistòrica del moment. El realisme de les seves escenes va provocar, al principi, un debat entorn de la seva autenticitat. El seu reconeixement com una obra artística realitzada per homes del Paleolític suposa un llarg procés en el qual, també, es van a anar definint els estudis sobre la Prehistòria. El seu primer defensor va ser el mateix Marcelino Sanz de Sautuola, el seu descobridor. El seu valor serà avalat per les freqüents troballes d'altres peces d'art moble similars en nombroses coves europees. A la fi del segle xix, principalment a França, es van descobrir pintures rupestres innegablement associades a les estatuetes, relleus i ossos gravats apareguts en nivells arqueològics paleolítics, units a restes d'animals absents en aquell moment a l'àrea (mamut, ren, bisó, etc.). En aquest reconeixement, va destacar molt positivament Henri Breuil. Els seus treballs entorn del tema «L'art parietal», presentats en el congrés de l'Associació Francesa per a l'Avanç de les Ciències en 1902, van provocar canvis substancials en la mentalitat dels investigadors de l'època.
Émile Cartailhac va ser un dels més grans opositors a l'autenticitat d'Altamira. El descobriment de gravats i pintures a partir del 1895 en les coves franceses de La Mouthe, Combarelles i Font-de-Gaume, li va fer reconsiderar la seva postura. Després de visitar les coves, va escriure en la revista L'Antropologie (1902) un article titulat La grotte d'Altamira. L'article Mea culpa d'un sceptique va comportar el reconeixement universal del caràcter paleolític de les pintures d'Altamira. Fixada l'autenticitat de les pintures, s'inicià el debat sobre la pròpia obra. La divergència entre els investigadors es va centrar entorn de la precisió cronològica, la misteriosa finalitat de les mateixes i el seu valor artístic i arqueològic. Aquestes qüestions van afectar, no només a la cova d'Altamira, sinó a tot l'art rupestre quaternari descobert.
El mètode de datació basada en el carboni-14 va dur als investigadors Andre Leroi-Gourhan i Annette Laming-Emperaire a proposar per a les pintures d'Altamira uneixi datació entre 15.000 i 12.000 anys aC.[11] S'han adscrit al període Magdalenià III.
Bibliografia[modifica]
- Almagro Basch, Martín «En el aniversario del descubrimiento de la Cueva de Altamira». Atlántida, VII, 37, enero-febrero 1969, pàg. 104-111 [Consulta: 26 abril 2012].
- Altuna, Jesús «El medio ambiente durante el Pleistoceno Superior en la región Cantábrica con referencia especial a sus faunas de mamíferos». MUNIBE (Antropologia-Arkeologia). Sociedad de Ciencias Naturales ARANZADI [San Sebastián], 43, 1992, pàg. 13-29. ISSN: 1132-2217 [Consulta: 26 abril 2012].
- Altuna, Jesús «Los animales representados en el arte rupestre de la Península Ibérica. Frecuencias de los mismos». MUNIBE (Antropologia-Arkeologia). Sociedad de Ciencias Naturales ARANZADI [San Sebastián], 54, enero-febrero 2002, pàg. 21-33. ISSN: 1132-2217 [Consulta: 26 abril 2012].
- Altuna, Jesús; Straus, Lawrence G. «The Solutrean of Altamira: The Artifactual and Faunal Evidence» (en anglès). Zephyrvs, XXVI-XXVII, 1976, pàg. 175-182. ISSN: 0514-7336 [Consulta: 26 abril 2012].
- Álvarez Fernández, Esteban «“Altamira Revisited”: Nuevos datos, interpretaciones y reflexiones sobre la industria ósea y la malacofauna». Espacio, tiempo y forma. Serie I, Prehistoria y arqueología, 14, 2001, pàg. 167-184. ISSN: 1131-7698 [Consulta: 26 abril 2012]. Arxivat 2012-10-28 a Wayback Machine.
- Álvarez-Fernández, Esteban «Análisis arqueomalacológico de la cueva de Altamira (Santillana del Mar, Cantabria): Excavaciones de J. González Echegaray y L.G. Freeman». Complutum, 20, 1, 2009, pàg. 55-70. ISSN: 1131-6993 [Consulta: 26 abril 2012].
- Barandiarán, I.; Altuna, J.; Basabe, J.M.; Alberto, F.; Aleixandre, T. «Fauna de Mamíferos del yacimiento prehistórico de Los Casares (Guadalajara)». A: Barandiarán, I.. La cueva de Los Casares (en Riba de Saelices, Guadalajara). Madrid: Excavaciones Arqueológicas en España, 76, 1973, p. 97-116. ISBN 84369-0281-5.
- Barandiarán Maestu, Ignacio. Prehistoria de la Península Ibérica. Ariel, 1998. ISBN 9788434465978 [Consulta: 26 abril 2012]. La versión online se encuentra limitada a una vista parcial muy reducida.
- Bernaldo de Quirós Guidoltí, Federico; Cabrera Valdés, Victoria «Cronología del arte paleolítico». Complutum, 5, 1994, pàg. 265-276. ISSN: 1131-6993 [Consulta: 18 abril 2012].
- Blas, L. et al. (realització). «España. Cuevas de Altamira». A: Patrimonio de la Humanidad. Europa Mediterránea I. Edición ilustrada. 1. UNESCO/Planeta DeAgostini/Ediciones San Marcos, 1999, p. 34-37. ISBN 84-395-8385-0.
- Botín, Gonzalo «Un único artista que pintaba de rodillas». El País [Madrid], 27-04-1994 [Consulta: 2 maig 2012].
- Breuil, H.; Obermaier, H. La Cueva de Altamira en Santillana del Mar. Versión española de José Pérez de Barradas. Madrid: El Viso, 1984. El resumen divulgativo incluye algunas páginas del original.
- Bueno Ramírez, Primitiva; Balbín Behrmann, Rodrigo de; Alcolea González, José Javier. «Prehistoria del lenguaje en las sociedades cazadoras y productoras del sur de Europa». A: R. Balbín y P. Bueno (coords.). El arte prehistórico desde los inicios del siglo XXI: Primer Symposium Internacional de Arte Prehistórico de Ribadesella. Asociación Cultural Amigos de Ribadesella, 2003, p. 13-22. ISBN 84-921909-8-1 [Consulta: 20 abril 2012].
- «Los orígenes del arte». A: Coma-Cros, D. y Tello, A.. Historia del Arte. Prehistoria. África negra. Oceanía. Tomo 1. Madrid: Salvat, 2006, p. 40-113. ISBN 84-471-0322-6.
- Cumming, Robert; Stevenson, Neil. «Cuevas de Altamira». A: Juan Fernández (coord. y supervisión). Guía visual de pintura y arquitectura. Edición ilustrada. Madrid: Dorling Kindersley Limited / Ediciones El País / Santillana, 1997, p. 12-13. Depósito Legal: B-30.428-1997.
- Fernández, Jaime «Los caballos de Altamira». Tribuna Complutense, 53, 20-03-2007, pàg. 24. ISSN: 1697-5685 [Consulta: 18 abril 2012].
- Finlayson, Clive; et al. «Late survival of Neanderthals at the southernmost extreme of Europe» (en anglès). Nature, 443, 19-10-2006, pàg. 850-853. ISSN: 0028-0836 [Consulta: 26 abril 2012].
- Fosse, P.; Quiles, J. «Tafonomía y arqueozoología comparadas de algunos yacimientos de los Pirineos franceses y de Cantabria». MUNIBE (Antropologia-Arkeologia). Sociedad de Ciencias Naturales ARANZADI [San Sebastián], 57, 2005, pàg. 163-181. ISSN: 1132-2217 [Consulta: 26 abril 2012].
- Fullola Pericot, Josep Maria. «El paleolítico superior en la Península (paisaje 2)». A: García de Cortazar y Ruiz de Aguirre, Fernando (Director). Nueva Historia de España. La Historia en su lugar. Tomo 1: Los albores de la Historia (desde los orígenes hasta el siglo III a. C.). Planeta, 2002, p. 59-70. ISBN 84-08-46576-7.
- Gárate Maidagán, Diego «Las pinturas zoomorfas punteadas del Paleolítico Superior cantábrico: hacia una cronología dilatada de una tradición gráfica homogénea». Trabajos de Prehistoria, 65, 2, Julio-Diciembre 2008, pàg. 29-47. DOI: 10.3989/tp.2008.08002. ISSN: 0082-5638 [Consulta: 26 abril 2012].
- García de Cortazar y Ruiz de Aguirre, Fernando; González Vesga, José Manuel. «Desembocadura del Saja. Homo pictor. Introducción histórica». A: García de Cortazar y Ruiz de Aguirre, Fernando (Director). Nueva Historia de España. La Historia en su lugar. Tomo 1: Los albores de la Historia (desde los orígenes hasta el siglo III a. C.). Planeta, 2002, p. 56-77. ISBN 84-08-46576-7.
- García Guinea, Miguel Ángel. Altamira y el arte prehistórico de las cuevas de Santander. Madrid: Patronato de la Cuevas Prehistóricas de Santander. Dirección General del Patronato Artístico y Cultural, 1975. ISBN 84-400-8797-7.
- García Guinea, Miguel Ángel. Altamira y otras cuevas de Cantabria. Madrid: Sílex Ediciones, 1979. ISBN 84-85041-34-8 [Consulta: 26 abril 2012]. La versión online se encuentra limitada a una vista parcial y corresponde a la 5.ª reimpresión de 2004 (4.ª edición de 2000).
- González Echegaray, Joaquín; Freeman, Leslie Gordon. «Obermaier y Altamira. Las nuevas excavaciones». A: Moure Romanillo, Alfonso. "El hombre fósil" 80 años después: volumen conmemorativo del 50 aniversario de la muerte de Hugo Obermaier. Universidad de Cantabria, 1996, p. 249-270. ISBN 9788481021394 [Consulta: 26 abril 2012]. La versión online se encuentra limitada a una vista parcial.
- González Echegaray, J. «Balance sobre el Magdaleniense III en la Costa Cantábrica». Veleia, 24-25, 2007/2008, pàg. 483-492. ISSN: 0213-2095 [Consulta: 6 maig 2012].
- González Sainz, César; Ruiz Redondo, Aitor «La superposición de figuras en el arte parietal paleolítico. Cambios temporales en la región cantábrica». Cuadernos de Arqueología. Universidad de Navarra, 18 (1), 2010, pàg. 41-61. ISSN: 1133-1542 [Consulta: 26 abril 2012].
- Heras, Carmen de las; Lasheras, José Antonio; Montes, Ramón; Rasines, Pedro; Fatás, Pilar «Nuevas dataciones de la cueva de Altamira y su implicación en la cronología de su arte rupestre paleolítico». Cuadernos de Arte Rupestre. Centro de Interpretación de Arte Rupestre de Moratalla [Moratalla], 2007, pàg. 117-130. ISSN: 1699-0889 [Consulta: 19 gener 2013].
- Heras, Carmen de las; Lasheras, José Antonio; Rasines, Pedro; Montes, Ramón; Fatás, Pilar. «Datation et contexte archéologique de la nouvelle omoplate gravée découverte à Altamira». A: L'art pléistocène dans le monde / Pleistocene art of the world / Arte pleistoceno en el mundo, Actes du Congrès IFRAO, Tarascon-sur-Ariège, septembre 2010, Symposium “Art mobilier pléistocène” (en francès). N° spécial de Préhistoire, Art et Sociétés, Bulletin de la Société Préhistorique Ariège-Pyrénées, LXV-LXVI, 2010-2011. Tarascon-sur-Ariège: Société Préhistorique Ariège-Pyrénées, 2012, p. 1571-1588 [Consulta: 11 febrer 2013].
- Lasheras, José Antonio; Heras, Carmen de las; Montes, Ramón; Rasines, Pedro; Fatás, Pilar «Dossier: “La Altamira del siglo XXI” (El nuevo museo y centro de investigación de Altamira)». Patrimonio Histórico de Castilla y León. Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León [Valladolid], Enero-Febrero-Marzo 2002, pàg. 22-28. ISSN: 1578-5513 [Consulta: 2 maig 2012]. Arxivat 2012-06-28 a Wayback Machine.
- Lasheras, José Antonio. «El Arte Paleolítico de Altamira». A: Lasheras, J. A. (coord.). Redescubrir Altamira. Turner, 2002, p. 65-92. ISBN 84-7506-5465. «Artículo recomendado por el Museo de Altamira.»
- Lasheras, José Antonio; Fatás, Pilar; Albert, Mª Ángeles. «Un museo para el Paleolítico». A: Lasheras, J. A. (coord.). Redescubrir Altamira. Turner, 2002, p. 189-201. ISBN 84-7506-5465 [Consulta: 18 abril 2012]. «Contiene una, muy interesante, secuencia de mapas de la evolución física de la entrada de la cueva.»
- Lasheras, José Antonio; Montes, Ramón; Muñoz, Emilio; Rasines, Pedro; Heras, Carmen de las; Fatás, Pilar «El proyecto científico Los Tiempos de Altamira: primeros resultados». MUNIBE (Antropologia-Arkeologia). Sociedad de Ciencias Naturales ARANZADI, III, 57, 2005/2006, pàg. 143-159. ISSN: 1132-2217 [Consulta: 18 abril 2012]. Ubicación alternativa en la web de l'editorial.
- Leroi-Gourhan, André. Los primeros artistas de Europa. Introducción al arte parietal paleolítico. Revisado por Eduardo Ripoll Perelló. Madrid: Ediciones Encuentro, 1983. ISBN 84-7490-082-4.
- Leroi-Gourhan, André. Garanger, José. La prehistoria en el mundo. Nueva edición de «La Prehistoria» de André Leroi-Gourhan. Madrid: Akal, 2002. ISBN 9788446012030 [Consulta: 2 maig 2012]. La versión online se encuentra limitada a una vista parcial.
- Lewis-Williams, David. La mente en la caverna: La conciencia y los orígenes del arte. Traducido por Enrique Herrando Pérez. Madrid: Akal, 2005. ISBN 9788446020622 [Consulta: 20 abril 2012].[Enllaç no actiu] La versión online se encuentra limitada a una vista parcial.
- Madariaga de la Campa, Benito. «Hugo Obermaier en el contexto de la Prehistoria cántabra: una valoración de Altamira». A: "El hombre fósil" 80 años después: volumen conmemorativo del 50 aniversario de la muerte de Hugo Obermaier. Gijón (Asturias): Servicio de publicaciones de la Universidad de Cantabria, 1996, p. 51-78. ISBN 84-8102-139-3 [Consulta: 2 maig 2012]. La versión online se encuentra limitada a una vista parcial.
- Madariaga de la Campa, Benito. Sanz de Sautuola y el descubrimiento de Altamira. Consideraciones sobre las pinturas. Santander: Fundación Marcelino Botín, 2000. ISBN 84-95516-18-7 [Consulta: 2 maig 2012].
- Menéndez, Mario; Mas, Martí; Mingo, Alberto. El arte en la Prehistoria. 1a ed.. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), septiembre 2009. ISBN 978-84-362-5902-5 [Consulta: 2 maig 2012]. La versión online se encuentra limitada a una vista parcial.
- Menéndez García, Rafael «Consideraciones entorno a los llamados “bastones de mando”». Zephyrvs. Publicaciones de la Universidad de Salamanca, XLVII, 1994, pàg. 333-342. ISSN: 0514-7336 [Consulta: 7 maig 2012].
- Montes, Ramón; Lasheras, José Antonio; Heras, Carmen de las; Rasines, Pedro; Fatás, Pilar. «Los “aerógrafos” de la Cueva de Altamira». A: Baquedano Pérez, Enrique (coord.). Miscelánea en homenaje a Emiliano Aguirre. Arqueología. 4. Madrid: Comunidad de Madrid, Museo Arqueológico Regional, 2004, p. 320-327. ISBN 84-451-2656-3 [Consulta: 18 abril 2012].
- Moro Abadía, Óscar; González Morales, Manuel R. «1864-1902: El reconocimiento del arte paleolítico». Zephyrvs. Publicaciones de la Universidad de Salamanca, 57, 2004, pàg. 119-135. ISSN: 0514-7336 [Consulta: 2 maig 2012].
- Moure Romanillo, Alfonso. La cueva de Tito Bustillo: El Arte y los Cazadores del Paleolítico. 1a ed.. Gijón (Asturias): Trea, marzo 1992. ISBN 84-87733-08-5.
- Múzquiz Pérez-Seoane, Matilde «Análisis del proceso artístico del arte rupestre». Complutum, 5, 1994, pàg. 357-368. ISSN: 1131-6993 [Consulta: 22 abril 2012].
- Múzquiz Pérez-Seoane, Matilde «El pintor de Altamira pintó en la Cueva del Castillo». Revista de Arqueología, 114, 1990, pàg. 14-22. ISSN: 0212-0062.
- Múzquiz Pérez-Seoane, Matilde. Análisis artístico de las pinturas rupestres del gran techo de la cueva de Altamira: materiales y técnicas: comparación con otras muestras de arte rupestre. Tesis doctoral. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Bellas Artes, 1988. ISBN 978-84-669-3025-3 [Consulta: 2 maig 2012]. Arxivat 2009-12-14 a Wayback Machine.
- Múzquiz Pérez-Seoane, Matilde; Saura, Pedro «Los secretos de Altamira». Newton Siglo XXI, 2, 14, junio 1999, pàg. 84-92.
- Obermaier, Hugo; García y Bellido, Antonio; Pericot, Luis. El hombre prehistórico y los orígenes de la humanidad. Revista de Occidente, 1957 [Consulta: 2 maig 2012]. La versión online se encuentra limitada a una vista parcial muy reducida.
- Pascua Turrión, Juan Francisco «El arte paleolítico: historia de la investigación, escuelas interpretativas y problemática sobre su significado.». Rupestreweb, 2006. ISSN: 1900-1495 [Consulta: 2 maig 2012]. Arxivat 2012-07-13 at Archive.is
- Perejón, Antonio. «Los naturalistas extranjeros en la Real Sociedad Española de Historia Natural y las actuaciones de ésta en la cooperación científica internacional». A: VIII Jornadas Aragonesas de Paleontología. La cooperación internacional en la Paleontología española. Institución Fernando el Católico, 2005, p. 31-70. ISBN 84-7820-774-0 [Consulta: 2 maig 2012].
- Pietsch, Erich. Altamira y la prehistoria de la tecnología química. Madrid: Patronato de Investigación Científica y Técnica “Juan de la Cierva” - (C.S.I.C.), 1964. Depósito legal: M. 9.345.-1964. OCLC 28779910.
- Pike, A.W.G.; Hoffmann, D.L.; García-Díez, M.; Pettitt, P.B.; Alcolea, J.; De Balbín, R.; González-Sainz, C.; Heras, C. de las; Lasheras, J.A. «U-Series Dating of Paleolithic Art in 11 Caves in Spain» (en anglès). Science, 336, 6087, 15-06-2012, pàg. 1409-14013. DOI: 10.1126/science.1219957. Fotografía del espeleotema estudiado en la Gran sala de Altamira (anglès). Consultado el 16 de junio de 2012.
- Ripoll, Eduardo; Ripoll, Sergio. El arte paleolítico en la Península Ibérica. 61. Grupo 16, 1992. ISBN 84-7679-199-2.
- Rogerio-Candelera, Miguel Ángel; Élez Villar, Javier. «Elaboración de un nuevo calco del cáprido de la Sala de La Hoya (Cueva de Altamira) mediante técnicas de análisis de imagen». A: VIII Congreso de Ibérico de Arqueometría. Actas. Teruel, 19-21 de octubre de 2009. Teruel: Seminario de Arqueología y Etnología Turolense, noviembre 2010, p. 409-418. ISBN 978-84-8854938-9 [Consulta: 2 maig 2012].
- Sánchez Pérez, Rafael. Apuntes biográficos sobre Don Miguel Rodríguez Ferrer. Sevilla: Padilla Libros, 2010. ISBN 978-84-8434-510-7 [Consulta: 2 maig 2012]. Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
- Saura, Pedro; Múzquiz, Matilde «Dossier: “La réplica del techo polícromo”». Patrimonio Histórico de Castilla y León. Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León [Valladolid], Enero-Febrero-Marzo 2002, pàg. 32-34. ISSN: 1578-5513 [Consulta: 2 maig 2012]. Arxivat 2012-06-28 a Wayback Machine.
- Straus, Lawrence Guy «Análisis arqueológico de la fauna paleolítica del norte de la Península Ibérica». MUNIBE (Antropologia-Arkeologia). Sociedad de Ciencias Naturales ARANZADI [San Sebastián], XXVIII, 4, 1976, pàg. 277-285. ISSN: 1132-2217 [Consulta: 2 maig 2012].
- Wong, Kate «La extinción de los neandertales». Investigación y Ciencia, 397, octubre 2009, pàg. 16-21. ISSN: 0210136X [Consulta: 2 maig 2012].
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cova d'Altamira |
- ↑ «Santillana del Mar - Turismo de Cantabria - Portal Oficial de Turismo de Cantabria - Cantabria - España» (en castellà). [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.13. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ (Pike et al. 2012, p. 1410)
- ↑ García Guinea, 1979, p. 100.
- ↑ (Blas, L. et al. (realización) 1999, p. 37)
- ↑ (Múzquiz Pérez-Seoane & Saura 1999, p. 84)
- ↑ Breuil i Obermaier, 1984, p. 35.
- ↑ (Coma-Cros, D. y Tello, A. 2006, p. 57)
- ↑ http://whc.unesco.org/en/list/310
- ↑ El Diario Montañés «La Unesco cataloga como Patrimonio de la Humanidad nueve cuevas cántabras» (HTML). eldiariomontanes.es. editorial Cantabria Interactiva S.L. (Grup Vocento), 8 juliol del 2008 [Consulta: 13 agost del 2016].
- ↑ Moulin, Raoul-Jean. Prehistoric painting (en anglès). Funk & Wagnalls, 1969, p.128.