Interjecció
De Viquipèdia
La interjecció és una categoria gramatical que conté paraules que denoten estats d'ànim. Són expressions invariables, sovint provinents d'una onomatopeia o d'una frase feta que s'usen en oracions exclamatives per acompanyar el discurs. No tenen cap funció sintàctica dins la frase, només realcen el missatge, apel·len a l'interlocutor i expressen els sentiments del que les usa. Pertanyen a un registre oral i col·loquial de la llengua.[1][2]
Tipus d'interjeccions[modifica | modifica el codi]
- Exclamacions: ah!, ai! apa!, au!, ecs!, eh!, ei!, ep!, epa! oh!, ui!, uix!...
- Onomatopeies: mec!, paf!, pam!, pim!, pum!, xaf!, xap!...
- Sintagmes nominals o noms: compte!, Déu meu!, Jesús!, llàstima!, noi!, paraula d'honor!, Salut!...
- Sintagmes verbals o verbs: visca!, vinga!, som-hi!...
- Adverbis: amunt!, bé!, fora!...
- Frases: com hi ha món!, Déu me'n guard, elevat siga Déu!...
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «interjecció». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «interjecció». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Interjecció  |
|
