La interjecció és una categoria gramatical que conté paraules que denoten estats d'ànim. Són expressions invariables, sovint provinents d'una onomatopeia o d'una frase feta que s'usen en oracions exclamatives per acompanyar el discurs. No tenen cap funció sintàctica dins la frase, només realcen el missatge, apel·len a l'interlocutor i expressen els sentiments del que les usa. Pertanyen a un registre oral i col·loquial de la llengua.[1][2]
