Eufemisme

Un eufemisme (del grec "eu" bo i "feme" parlar) és una paraula o expressió que s'utilitza en comptes d'una altra considerada tabú, malsonant o amb una connotació no adequada al context per tal de ser mes delicats, educats, suaus, agradables o bé correctes. És el contrari del disfemisme.

Els camps del lèxic que acumulen més eufemismes són els referits al sexe, la mort, la malaltia, les determinades funcions corporals, la religió o qüestions ideològicament compromeses. El llenguatge ple d'eufemismes s'anomena políticament correcte i cerca no ofendre cap col·lectiu designant aspectes culturals de la manera més neutra possible.

Un eufemisme pot ser un sinònim o perífrasi del terme a evitar, una pronunciació alterada o un manlleu. Pot ser signe d'educació o afectació en funció de qui ho jutgi, o fins i tot del context de la situació comunicativa. Un eufemisme pot evolucionar i ser substituït per un altre si arriba a assolir socialment les connotacions negatives de la paraula d'origen que es pretenia evitar.

Exemples

• Del llenguatge corrent: traspàs (mort), descansar en pau (haver mort), invident (cec), donar a llum (parir), fúmer (fotre), òndia (hòstia), casum (per cago'm>cago en…), caram (per carall), etc.

• Del llenguatge políticament correcte: centre penitenciari (presó), tercera edat (vellesa), discapacitat o minusvàlid (esguerrat), llarga malaltia (neoplàsia maligna), mal lleig (càncer), no hi és tot (borderline o deficient mental), dona de la vida (puta), dona que “fa enraonar” (adúltera), lila (homosexual), magribí (moro), subsaharià (negre), nouvingut (migrant encara no integrat plenament), dany col·lateral (morts o ferits civils o no bel·ligerants), països en via de desenvolupament (països pobres), països desenvolupats (països rics), etc.

Vegeu també

• Novaparla
• Insults i renecs
• Paraulotes o renecs
• Interjeccions