Novaparla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Novaparla (Orwell)».
La novaparla es caracteritza per la poca claredat, de vegades voluntària, com a "Todo es falso, salvo algunas cosas"
Un exemple de creativitat novaparliana és l'expressió "indemnització en diferit"

La novaparla[1] és el llenguatge buit, imprecís i capciós utilitzat a la comunicació política occidental especialment generalitzat al segle XXI, en un context de postveritat i modernitat líquida, lligat a la demagògia i les mitges veritats, per a manipular la veritat, dissimular dades, no fer front a responsabilitats, amagar les opinions pròpies o desviar l'atenció d'assumptes importants. En paraules de Jean Blaise, autor d'un diccionari d'aquesta jerga: «Aquesta llengua no està feta per comunicar sino per alimentar la il·lusió de que estan passant coses eficaces».[2]

Es fa servir pels poders polítics i sobretot pels mitjans de comunicació que els suporten.[1] Va començar a detectar-se a França a partir de maig del 68 i dels anys 70,[3] primer convivint amb el nom de langue de chêne (llengua d'alzina surera), amb el mateix ús, i l'any 1981 l'expressió en francès langue de bois (literalment, llengua de fusta) va entrar a l'enciclopèdia Larousse, associada aleshores al llenguatge emprat per la propaganda comunista. En català s'ha adoptat com a traducció a la llengua del mateix nom que apareix a la novel·la 1984 de George Orwell.

La novaparla abusa de lítotes, metonímies i perífrasis, fent servir llargues frases sofisticades que no volen dir res per elles mateixes i utilitza algunes paraules i expressions de manera sistemàtica per a substituir d'altres. Usa la sofisticació per construir frases voluntàriament poc clares i la veu passiva que permet no mencionar al responsable. Les màximes són «parlar molt sense dir res» i evitar a tota costa una llarga llista de conceptes tabú.

Sovint, l'eufemismes usat per a cada concepte és sempre el mateix, com per exemple el verb «maquillar» en comptes de «manipular» dades, d'aquí que hagin començat a aparéixer, a publicacions no mediàtiques (fanzines, llibres de petites editorials antisistema, seccions o capítols d'assajos independents), petits lèxics o manuals de traducció de la novaparla al castellà o al català.[4] En francès existeix un generador automàtic de discurs de novaparla.[5]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 La comunicació audiovisual en la història, Universitat de les Illes Balears, 2003. ISBN 9788476328255 (català)
  2. Langue de bois, langue de boîte? (francès)
  3. Per escrit figura especialment a Les cinq communismes (1971), de Gilles Martinet.
  4. Com per exemple a Tratados de libre comercio (2015), editat per Attac.
  5. Generador de discurs novaparlenc (francès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Françoise Thom, Langue de bois et aphasie moderne (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]