Lítote
La lítote o atenuació és un recurs literari en què es nega el contrari d'allò que es vol afirmar.[1][2][3] Per exemple: "No xuta malament", volent dir que xuta molt bé.
Les lítotes són una forma d'eufemisme, sempre deliberat i amb la intenció d'èmfasi.[4] Això no obstant, la interpretació de la negació pot dependre del context, incloent-hi el context cultural. En un discurs, aquest també pot dependre de l'entonació i l'èmfasi, per exemple, la frase "No està malament", es pot dir de tal manera que pot arribar a dir de "mediocre" a "excel·lent".
L'ús del recurs de la lítote apareix específicament en certes cultures com la dels europeus del nord i és molt popular en l'anglès, el rus i el francès. Són molt característiques de l'antiga poesia anglesa i de les sagues islandeses. Les lítotes són un mitjà pel qual es desenvolupa un cert estoïcisme expressiu.[5]
La paraula litotes és d'origen grec (λιτότης) significa "simplicitat". Deriva de la paraula λιτός, llatí litos, que significa "senzill, simple, petit o minso".[6]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ The American Heritage Dictionary of the English Language, 4th ed. Houghton Mifflin Co, 2009. Consultat el 29 de setembre del 2010 (anglès)
- ↑ Encarta® World English Dictionary Arxivat 2010-03-24 a Wayback Machine., N.Am. ed. Microsoft Corp, 2009. Consultat el 29 de setembre del 2010 (anglès)
- ↑ WordNet: An Electronic Lexical Database. Princeton Uni, 2010. Consultat el 29 de setembre del 2010 (anglès)
- ↑ Smyth 1920 p.680
- ↑ Encyclopædia Britannica (1984) Micropædia VI p. 266 "litotes"
- ↑ Burton, Gideon. «Silva Rhetoricae». Brigham Young University. [Consulta: 22 octubre 2013].