Recurs literari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un recurs literari és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text perquè aquest guanyi en densitat literària. És un ús determinat de la llengua per aconseguir un efecte en el lector o guiar la seva interpretació. Es solen acompanyar de particularitats fonètiques, gramaticals o d'altres nivells que n'accentuen l'expressivitat. Es coneixen també com recursos estilístics, recursos retòrics, figures retòriques, o llicències literàries, entre altres.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els recursos literaris es poden classificar segons l'operació retòrica que es realitzi amb les paraules. Les quatre operacions fonamentals que governen la formació de tots els recursos literaris són les següents

  • Addició (adiectio), també anomenada repetició, expansió o superabundància
  • Omissió (detractio), també anomenada sostracció o falta
  • Transposició (transmutatio), també anomenada transferència
  • Permutació (immutatio), també anomenada canvi, intercanvi, substitució o transmutació

Aquestes quatre operacions van ser dictades pels retòrics clàssics. Originalment, en llatí eren anomenades les quatre operacions de quadripartita ratio. El text més antic que ha arribat fins avui dia que els menciona —tot i que no els reconeix com els quatre principis fonamentals— és el Rhetorica ad Herennium, d'autor desconegut, on s'anomenen πλεονασμός (addició), ἔνδεια (omissió), μετάθεσις (transposició) i ἐναλλαγή (permutació).

Una altra manera de classificar-los és segons el recurs afecti a la forma (recursos de dicció) o al significat de les paraules (recursos de pensament). Si es vol afinar, es poden dividir segons el nivell d'anàlisi de la lingüística afectat, i així es parla de recursos fònics, recursos morfosintàctics i recursos semàntics.

Llista de figures retòriques[modifica | modifica el codi]

Els estudiosos de la retòrica clàssica occidental dividiren les figures literàries en dues categories principals: esquemes i trops. Els esquemes (del grec schēma, "forma") són figures retòriques que canvien el patró ordinari o patró esperat de les paraules. Per exemple, la frase "Arnau, el meu millor amic" fa servir l'esquema conegut com a aposició. D'altra banda, els trops (del grec tropein, "girar") canvien el significat general de les paraules: un exemple de trop és la ironia, la qual aprofita l'ús de les paraules per intentar dir el contrari del seu significat habitual.

A continuació es llisten les figures retòriques per ordre alfabètic (sense distinció per esquemes i trops). La majoria enllacen al seu article on es defineixen àmpliament, però en aquesta llista es proveeix una curta descripció de cadascun d'ells. Els recursos marcats en negreta són considerats dels més usuals.


Recurs literari Definició
Acumulació sumari dels arguments previs de manera contundent
Adínaton hipèrbole portada a l'extrem de tal manera que suggereix impossibilitat
Adnominació repetició d'una paraula amb un canvi en una lletra o so
Afèresi
Aforisme sentència que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica
Al·legoria metàfora estesa en la qual s'explica una història per il·lustrar un atribut important del subjecte
Al·literació sèrie de paraules amb sons similars
Al·lusió referència indirecta a una altra obra artística
Amalgama
Amplificació
Anacoenosi posada d'una qüestió a l'audiència
Anacolut canvi en la sintaxi dins una frase
Anadiplosi repetició d'una paraula al final d'una frase i al principi d'una altra
Anàfora repetició d'una paraula o grup de paraules al començament d'oracions consecutives
Anàstrofe inversió de l'ordre normal de les paraules
Antanàclasi forma de paronomàsia en la qual una paraula es repeteix en dos sentits diferents
Anticlímax ordenació de les paraules en ordre decreixent d'importància
Antífrasi paraula o paraules utilitzades contradictòriament al seu significat habitual, sovint amb ironia
Antimetàbola repetició de paraules en frases consecutives, en ordre invers
Antimèria substitució d'una part del text per una altra, sovint convertint un nom en verb
Antítesi juxtaposició d'idees o conceptes oposats
Antonomàsia substitució d'una frase per un nom propi, o viceversa
Antropomorfisme vegeu personificació
Apòcope
Apòfasi invocació d'una idea prohibint la seva invocació
Aposició col·locació de dos elements de costat en els quals el segon defineix el primer
Aposiopesi pausa en la parla per causar efecte dramàtic
Apòstrofe direcció de l'atenció de l'audiència cap a una abstracció personificada
Arcaisme ús d'una paraula obsoleta o arcaica (usada en un idioma antic), oposat de neologisme
Asíndeton omissió de les conjuncions entre dues oracions
Assonància repetició de sons vocàlics per crear un ritme intern
Auxesi forma d'hipèrbole en la qual la paraula més important es fa servir en lloc d'un terme més descriptiu
Batologia pleonasme o repetició innecessària
Cacofonia juxtaposició de paraules per produir un so fort
Catacresi metàfora mixta
Catàfora referència des d'una expressió a l'expressió que la segueix
Circumloqui vegeu perífrasi
Classificació enllaç d'un nom propi i d'un nom comú amb un article
Clímax ordenació de les paraules en importància creixent
Commiseració fer sentir llàstima a l'audiència
Commoratio repetició d'una idea escrita de manera diferent
Comparació
Complexió
Concatenació enumeració encadenada
Concessió
Consonància repetició de sons consonants, sovint en un vers curt
Contrapet intercanvi de consonants i/o vocals en una frase, sovint buscant un efecte divertit
Correlació
Cosificació tractar éssers vius com a objectes
Datisme
Deprecació
Derivació
Dialogisme
Diàstole és una figura literària de dicció que en llatí permetia que una síl·laba breu es pronunciés com si fos llarga. En llengües on no existeix la quantitat vocàlica, como el català, aquesta figura s'aplica a l'accentuacó: avançar la posició de l'accent d'una síl·laba a la següent
Digressió inserció d'un fragment sense relació directa amb el principal
Disfemisme substitució d'un terme malsonant per un altre també malsonant (contrari d'eufemisme)
Doble negatiu construcció gramàtica que consisteix en la repetició de paraules amb connotació negativa
Dubitació
El·lipsi omissió de paraules
Èmfasi
Enàl·lage substitució de formes gramaticalment diferents però d'igual significat
Encavallament ruptura de la unitat sintàctica a final de línia o entre dos versos
Endíadis
Enumeració detall de les parts d'un concepte punt a punt
Entimema mètode informal per a presentar un sil·logisme
Epanadiplosi repetició d'un fragment al principi i final de frase o vers
Epanalepsi repetició de la paraula o paraules inicials d'una oració al final de la mateixa oració
Epanortosi autocorrecció automàtica i empàtica
Epèntesi
Epifonema
Epífora repetició d'una paraula o grup de paraules al final d'oracions successives. És l'oposat de l'anàfora
Epífrasi
Epímone
Epítet adjectiu que remarca alguna qualitat del substantiu que acompanya
Erotema sinònim de pregunta retòrica
Etopeia descripció no física
Eufemisme substitució d'una paraula malsonant per una de més agradable
Eufonia producció d'un so plaent (el contrari de la cacofonia)
Exclamació addició empàtica al text que és completa per si mateixa; es diferencia de la interjecció en que intenta provocar una resposta emocional
Geminació duplicació
Gradació llistat ordenat segons grau, de més a menys o a la inversa
Hendíadis ús de dos noms per tal d'expressar una idea, quan el normal seria un nom i un modificador
Hendíatris ús de tres noms per tal d'expressar una idea
Hipàl·lage canvi en l'ordre de les paraules de tal manera que s'associïn amb paraules que normalment s'associen amb d'altres
Hipèrbaton alteració de l'ordre normal de les paraules dins una frase
Hipèrbole exageració d'un objecte o concepte
Hipocatàstasi implicació o declaració de semblança entre dos conceptes sense anomenar-los directament
Hipòfora resposta a una pròpia pregunta retòrica
Hipotiposi
Hísteron pròteron inversió de l'ordre anticipat dels esdeveniments (una forma d'hipèrbaton)
Homeoptòton en llengües flexionals, ús de la primera i última paraules d'una oració amb el mateix cas gramatical
Homeotelèuton
Homofonia paraules que sonen igual però tenen significats diferents
Homografia paraules que s'escriuen igual però tenen diferent significat
Homonímia paraules que s'escriuen i es pronuncien igual però tenen diferent significat
Hysteron proteron inversió de l'ordre temporal o causal normal de dos elements
Innuendo significat amagat en una frase la qual té sentit tant si es detecta com si no
Inversió inversió de l'ordre normal de les paraules, especialment la col·locació del verb davant del subjecte (inversió subjecte-verb)
Invocació apòstrofe a un déu o musa
Ironia ús d'una paraula de tal manera que transmet un significat oposat al seu significat corrent
Isocòlon ús d'estructures paral·leles de la mateixa llargada en oracions consecutives (similar al paral·lelisme)
Isolexisme
Kenning compost metonímic en el qual els termes formen una mena d'anècdota
Lítote èmfasi de la magnitud d'una expressió negant-ne el contrari
Lloc comú paraula o frase considerada com un vici per ser massa coneguda o pel seu ús excessiu i desgastat
Malapropisme ús d'una paraula en lloc d'una altra que sona de manera similar, sovint amb fins humorístics
Meiosi infravaloració, disminució de la importància d'un concepte
Merisme referència al tot enumerant algunes de les seves parts
Metàfora referència a un concepte a partir d'un altre que hi guarda certa semblança
Metalepsi referència a un concepte a partir d'un altre que hi està remotament relacionat
Metàtesi
Metonímia relació entre significats basada en una relació de contigüitat
Neologisme ús d'una paraula de creació recent (oposat d'arcaisme)
Non sequitur enunciat que no manté cap relació amb l'anterior
Onomatopeia paraula que imita un so real
Oxímoron ús de dos termes junts que sovint es contradiuen l'un a l'altre
Palindromia ús d'una paraula que es llegeix igual del dret que del revés
Paràbola al·legoria que conté un ensenyament moral
Paradiàstole contrast de mots de significats molt similars
Paradoxa presentació d'idees aparentment contradictòries per il·lustrar alguna veritat subjacent
Paràfrasi explicació o al·lusió a un concepte mitjançant altres que comparteixen el referent
Paragoge
Paralipsi atracció de l'atenció sobre una cosa mentre es pretén que no se li dóna importància
Paral·lelisme ús d'estructures sintàctiques similars en dues oracions o versos consecutius
Paraprosdokian finalització inesperada d'una frase
Parèntesi inserció d'un incís que interromp el flux natural d'una frase
Paroemion al·literació en la qual totes les paraules d'una frase comencen per la mateixa lletra
Paronomàsia proximitat de dos o més mots parònims
Parresia parlar càndidament o excusar-se per parlar d'aquesta manera
Perífrasi ús de moltes paraules en comptes de poques
Perisologia manca de verbositat
Personificació atribució de qualitats humanes a un objecte inanimat
Pleonasme ús de paraules redundants o supèrflues
Poliptòton repetició de paraules derivades de la mateixa arrel
Polisíndenton repetició de conjuncions
Pregunta retòrica qüestió de la qual no se n'espera resposta i amb la qual es pretén afirmar quelcom
Preterició
Procatalepsi vegeu "prolepsi"
Prolepsi
Proslepsi forma extrema de paralipsi
Prosopografia descripció física
Prosopopeia vegeu "personificació"
Proverbi expressió del que s'observa comunament i que es creu cert
Quiasme l'ordre de les paraules en una oració s'inverteix en una altra (paral·lelisme invertit)
Repetició ús seguit de paraules o grups de paraules en la mateixa oració
Reticència
Rima interna ús de dues o més paraules que rimen dins una mateixa frase
Sarcasme ironia extrema i menyspreadora
Sàtira exposició del ridícul per exposar quelcom que es desaprova
Sil·lepsi forma de paronomàsia en la qual una sola paraula es fa servir per modificar-ne unes altres dues
Símil
Sinalefa unió de dos sons de paraules diferents en una mateixa síl·laba
Síncope
Sine dicendo enunciat tan obvi que es pot sobreentendre i que si no s'omet és gairebé innecessari
Sinècdoque forma de metonímia en la qual una part es refereix al tot
Sinèresi
Sinestèsia ús de trets propis d'un sentit del cos per descriure quelcom referit a un altre sentit
Símploque ús simultani de l'anàfora i l'epístrofe (repetició d'una paraula o grup de paraules a començament i final de frase)
Sinonímia ús de dos o més sinònims en la mateixa oració
Sístole convertir una síl·laba llarga en una breu; oposada a la diàstole
Subjecció
Superlatiu declarar un concepte com el millor dins la seva classe
Tautologia redundància fent ús de diferents paraules per expressar un mateix significat
Tmesi divisió dels elements d'una paraula composta
Tricolon combinació de tres elements, sovint ordenats de manera creixent (tricolon crescens) o decreixent (tricolon diminuens)
Zeugma ús d'un verb per a dues accions
Zoomorfisme aplicació de característiques animals a humans o déus

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aritzeta, M. Diccionari de termes literaris. Barcelona: Edicions 62, 1996.
  • Balcells, Jordi; Roig, Albert. Antologia i guia didàctica. Dels trobadors a la poesia actual. Barcelona: Laertes, 1992.
  • Bargalló, Josep [et al.] Comentari de textos literaris. (Teoria, propostes i terminologia). Barcelona: Columna Edicions, 1989.
  • Bech, Sebastià; Borrell, Josep. Com es comenta un text literari. Barcelona: Barcanova, 1988.
  • Borrell, Josep (ed.) Antologia general de la poesia catalana. Barcelona: Barcanova, 1991.
  • Oriol Dauder, J. A.; Oriol i Giralt, J. Diccionari de figures retòriques i altres recursos expressius. Barcelona: Llibres de l'Índex, 1995.
  • Parramon i Blasco, J. Diccionari de poètica. Barcelona: Edicions 62, 1998.
  • Torrent, A. M. La llengua de la publicitat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]