Vés al contingut

Anadiplosi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'anadiplosi és un recurs literari usat en poesia que consisteix a repetir la mateixa paraula (o grup de paraules) al final d'un vers i principis del següent, de manera que es forma un efecte fonètic d'atenció del receptor, que subratlla la importància d'aquells mots i fa una pausa en el ritme de recitació general.[1][2]

Un exemple d'anadiplosi és el següent fragment de Lo noi ressuscitat, poema pertanyent al poemari Sant Francesc (1895) del poeta català Jacint Verdaguer i Santaló:[3]

—Melosos estan i a prop,
mes jo voldria una poma
una poma per ma set,
per la set que m'agullona.—

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. de Riquer Permanyer, Alejandra. «Anadiplosi». Diccionari de lingüística en línia. Universitat de Barcelona, 20-05-2012. [Consulta: 14 juny 2022].
  2. Torrent, 1999, p. 155.
  3. Verdaguer i Santaló i Cònsul i Giribet, 2013, p. 193.

Bibliografia

[modifica]