Antropomorfisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una imatge antropomòrfica de Carrie Berman

Antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans. Aquestes realitats poden ser déus o elements naturals com animals, estrelles o planetes, muntanyes, rius, arbres, etc. La paraula ve del grec anthropos ('home') i morphe ('forma'), 'amb forma humana'.[1]

L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits: des d'un punt de vista físic, quan apreciam formes humanes en elements naturals (una arrel, un núvol...), o en sentit mental, quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar, a determinats elements no humans (com passa als dibuixos animats). També es parla de personalització per referir-se a aquesta tendència.

L'antropomorfisme és un tret característic de molts mites. A la mitologia grega els déus s'assemblaven molt als homes, no només en la forma física, sinó que fins i tot tenien els seus mateixos defectes (enveja, ira, gelosia, etc.), com ja denuncià Xenòfanes.[2][3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.30. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 7 novembre 2014]. 
  2. «antropomorfisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 11 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]