Onomatopeia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Onomatopeies que decor el carrer Bruniquer de Barcelona

Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula. Un exemple és atxim!, l'onomatopeia que correspon a l'esternut. Les onomatopeies referides al mateix fenòmens són diferents segons les llengües. Així, l'anglès fa woof per tal d'imitar el lladruc del gos, però fa bub-bub en la nostra llengua.

Exemples d'onomatopeies tradicionals[modifica]

Onomatopeies referides a sons diversos[modifica]

  • arf: onomatopeia del cansament.
  • atxim, atxem: onomatopeia de l'esternut.
  • barrabim-barrabam : terrabastall.
  • blam: soroll de quan s’obre o es tanca una porta.
  • bum: onomatopeia que reprodueix el soroll d'una explosió, d'un cop fort. El bum d'una barrina.
  • bum-bum: so continuat, sord i confús.
  • buu: onomatopeia que reprodueix el soroll d'un fantasma o d'algú que ens vol fer por.
  • cataclinc: soroll de vidre trencat.
  • catacrac: onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar ruptura, etc. No heu sentit un catacrac?
  • catric-catrac, catacric-catacrac/catacroc: onomatopeia amb què és designat el soroll que fa l'anar i venir d'una màquina, una eina, com el teler, un sedàs, etc.
  • catrinc-catrinc o catrinc-catranc: onomatopeia del soroll de les peces de moneda que s'entrexoquen en una butxaca, d'esquella o de tot altre so metàl·lic.
  • catric-catrec o catric-catrec: so d'una cosa que cau donant cops repetits, o d'una conversa que insisteix monòtonament sobre les mateixes coses
  • clac, cloc: soroll d’una palanca, de l'aigua que goteja.
  • clap-clap: imitació del soroll de picar de mans, especialment per aplaudir, i també del riure.
  • crac: representa el soroll sec que fa una cosa que es trenca. Heu sentit el crac de la pota de la taula?
  • crec: representa el soroll d'una cosa que es trenca.
  • cric-crac: Imitació dels sorolls de dos xocs successius produïts en un mecanisme.
  • flist-flast, fliu-flau: onomatopeia que imita el soroll de dos bufetades que hom venta l'una darrere l'altra.
  • fru-fru : soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.
  • garranyic-garranyac : soroll sec, estrident, produït pel fregadís de dos cossos, de dues peces d'un mecanisme, etc.
  • gloc-gloc : soroll que fa un líquid en sortir d'una ampolla de coll estret al mateix temps que hi va entrant aire.
  • gori-gori : onomatopeia que simula un cant fúnebre.
  • muac: onomatopeia del soroll de petó.
  • ning-nang, ning-ning, ning nong, bim bom: onomatopeia amb què hom designa el so repetit d'una campana que hom branda.
  • nyac: onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n'enclouen una altra; per exemple, una mossegada atrapant un tros de menjar
  • nyam-nyam: 1 Onomatopeia de l'acció de menjar. 2 fer nyam-nyam [en llenguagte infantil] Menjar. Vine, faràs nyam-nyam.
  • nyec: 1 Onomatopeia d'un grinyol, d'un gemec, de gos, d'ànec o d'altres animals que fan un crit semblant. 2 Criatura molt petita.
  • nyic-nyic: onomatopeia d'un soroll insistent i desagradable o d'una persona que es fa molesta amb la seva insistència.
  • nyigo-nyigo: onomatopeia amb què hom imita el so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat.
  • paf: onomatopeia amb què hom expressa el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl, contra una persona o una cosa, d'un cop de puny.
  • pam, pum: onomatopeia que imita un tret, un colp violent, una puntada de peu.
  • parabim-parabam : soroll d'un cos que cau, que rodola.
  • parabist-parabast : soroll d'una massa que s'esfondra amb terrabastall o d'agitació desordenada.
  • pataf: onomatopeia d'un cop de colze.
  • pataplaf: onomatopeia del que fa una cosa en topar sobtadament amb una altra.
  • pataplaf: onomatopeia del que fa una cosa en topar sobtadament amb una altra.
  • patatim, patatam: so d'una cosa que cau donant cops repetits, o d'una conversa que insisteix monòtonament sobre les mateixes coses. Sol usar-se combinat amb la forma patatam.
  • patric-patroc o patrica-patroca : so del cavall sobre una calçada empedrada o asfaltada.
  • pif-paf: onomatopeia que reproduïx el soroll de dues bufetades donades l'una darrera l'altra, de dos cops de puny, etc.
  • plaf: onomatopeia del retrunyiment d'un tambor.
  • plam-plam: onomatopeia de quelcom que cau; del retrunyiment d'un tambor.
  • plof: onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que cau damunt un cos bla o hi topa.
  • prut: onomatopeia del pet.
  • rac: soroll d'obrir la porta.
  • rataplam: onomatopeia del retrunyiment d'un tambor.
  • riu rau: onomatopeia del moviment de vaivé
  • scrontx, nyam/nyem: onomatopeia del soroll de menjar.
  • taf-taf: onomatopeia que reprodueix el soroll d'un motor d'explosió.
  • tatxan: onomatopeia d'un efecte màgic.
  • tic-tac: onomatopeia que imita el so d'un rellotge o d'un mecanisme anàleg.
  • toc-toc: acció de picar a la porta.
  • tras: onomatopeia amb què hom indica una acció ràpida, sobtada, enèrgica; cast. Zas!
  • tric-trac o trica-traca: soroll del caminar d'un cavall, d'una persona, etc.
  • trico-trico: soroll dels esclops quan algú camina.
  • trip-trap : so del batec fort del cor.
  • tris-tras: onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.
  • tururut: onomatopeia que imita el so de la trompeta.
  • , guà : onomatopeia del plor.
  • um um : onomatopeia del dubte.
  • xa xa xa o xam xam xam: so d'una cosa que cau donant cops repetits, o d'una conversa que insisteix monòtonament sobre les mateixes coses.
  • xac: onomatopeia que denota el soroll d'un xoc violent. D'aquí estant vaig sentir el xac.
  • xap, patatxap: onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l'aigua. Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar.
  • xec: onomatopeia que imita el soroll d'un cop, d'un xoc.
  • xip-xap: onomatopeia imitant el xipolleig d'una massa líquida.
  • xit/xut, (t)xxxt: 1 Onomatopeia del crit de l'òliba, el mussol i altres ocells nocturns. 2 Òliba, mussol o altres ocells nocturns. 3 Interjecció per a demanar o imposar silenci.
  • xup-xup: onomatopeia que reprodueix el bullir lent d'un líquid, com, per exemple, el suc d'un guisat, la llet, etc.
  • zic-zic, zigaziu, ziu-ziu: onomatopeia del cant de la cigala.
  • ziu, zun-zum: onomatopeia d'un insecte volador.
  • zum-zum: onomatopeia que reprodueix una remor sorda i contínua, com, per exemple, d'un insecte.

Onomatopeies referides als sons dels instruments de música[modifica]

  • bling-blong: so del contrabaix. També dum-dum.
  • clang: so de la guitarra.
  • clinc: so del piano.
  • clonc: so del piano.
  • dum-dum: so del contrabaix. També bling-blong.
  • ning-nang: so repetit d’una campana. També ding-dong ding-dang.
  • ning-ning: so repetit d’una campaneta. També ding-ding.
  • nyigo-nyigo: so del violí, la viola i el violoncel, especialment que mal tocat.
  • pa i mel: toc de campana.
  • rang-catarrang: so de la guitarra.
  • plam-plam: so de tambor.
  • rataplam: so de tambor.
  • tampatantam: so de tambor.
  • tam-tam: so de tambor.
  • taral·larà: so format per la successió de síl·labes amb què es canta la melodia d'una cançó sense dir-ne les paraules.
  • tararà: so de la trompeta.
  • tararà, tararí: so del clarí.
  • tatxam: so dels plats. També tatxim, txam.
  • ting-ting: soroll que fan els cascavells i les campanes menudes. També dring, dring-dring, ning-ning.
  • tirurit tirerirot: so de la flauta.
  • tururut: so de la trompeta.
  • xac, xac: so de les castanyoles o postisses.
  • zing-zing: soroll fi de sonalls.

Onomatopeies referides als sons dels animals[modifica]

Alguns sons d'animals s'expressen de la manera següent:

Animal/s Onomatopeia Nom del so Verb associat Notes
abella
borinot
zum-zum,
zzzz
zumzeig, zumzejar, bonir zumzejar, bonir (brunzit o remor sorda i contínua que fa l'abella o el borinot, bonior)
/ L'abella o el borinot zumzegen o boneixen
ànec
oca
nyec-nyec
mec-mec
nyequejar (crit o cant de l'ànec o de l'oca; en alguns llocs es pot trobar que fa quac-quac)
ase, somera, ruc ihà, ihà
ihò-ihò
bram bramar (crit de l'ase) L'ase, el ruc o la somera brama, fa ihà-ihà o ihò-ihò.
cavall hihihihi
iiii
anill, anillet, renill, renillet, aïnada, eguí, assaïnet (Plana de Vic) renillar, aïnar,[1] eguinar,[2] assaïnar (Plana de Vic) (crit del cavall)
/ El cavall renilla, anilla, aïna, eguina, assaïna (Plana de Vic).
cigala ziu-ziu, zic-zic, zigaziu
cigoya cloc-cloc
coc-coc?
?? clacar, glosir R La cigonya claca, gloseix.
colom
tórtora
parrup, parrup, corruc, corruc, corrococo parrup, parrupeig, corruc o corrococo,[3] marruqueig, marruc; amanyac parrupar, parrupejar, corruquejar, fer corrucos o corrococos, marrucar, marruquejar (cant del colom i de la tórtora. Quan festegen fan amanyacs)
/ El colom i la tórtora parrupen o parrupegen o marruquegen.
corb, gralla, graula ?? ?? grallar, cluquejar (aquest, sols el corb)
elefant
bou
bramul bramular (crit de l'elefant, el bou i animals afins; es pot arribar a trobar també que l'elefant trompeteja) / L'elefant bramula.
gallina cloc-cloc
coc-coc
escataineig escatainar, escaïnar, catasquejar, cascallejar, clacar, claquejar, cloquejar, clossejar R, glosir R (fan cloc-cloc les lloques, les gallines que han post, les oques. Les oques claquen) (onomatopeia de la veu de la gallina; en alguns llocs es pot trobar que fa coc-coc) / La gallina escataina, escaïna, catasqueja, cascalleja, claqueja, cloqueja.
gall quicquiriquic,
quecquerequec,
quiccaraquic,
caccaracac,
coccorococ,
cuccurucuc
coccorococ
cantar, quicquiriquic cantar (el cant del gall, per exemple a trenc d'alba).
gat, moix mèu, mau, miau, mieu, marrameu, marramau, nyau, nyeu miol, miolar, maular miolar, maular, meular;
roncar;
rondinar, grunyir;
esbufegar
El gat miola o maula o meula. Fa mèu. Quan vol demostrar afecte, ronca, fila o fa rum-rum. Quan està emprenyat o se sent amenaçat rondina o gruny (gr, grrr), esbufega (ffff) o fa xiulets.
gos, ca, cus, cutxo, quisso bub bub, bup bup, nyic-nyac, nyic-nyec, nyau, nyeu lladruc, glapit, clapit, bordada; udol lladrar, lladrucar, lladruquejar, jaupar, buixir, abuixir (crit fort i curt), bordar (lladrar amenaçant), clapir, glapir/aglapir (lladrar amb crits secs, com a trencats, no gaire forts, quan persegueix caça, que encorrala les ovelles, etc), udolar o ganyolar, guinyolar, grinyolar (crit prolongat i planyívol de dolor o d'impaciència d'un gos, llop o animal semblant) El gos borda, lladra, jaupa, buix, abuix, glapeix o clapeix. Fa "bub bub". Quan té por i fuig també pot fer "cai cai cai". uuuu / També pot udolar, ulular o ganyolar quan té dolor o per altres raons (l'udol, el ganyol, el grinyol, el ganyolar). gr, gr (el rondineig, gruny o grunyit del gos) / També, com molts altres animals, pot rondinar o grunyir.
granota
gripau
rac, roc-roc rauc[4] raucar

el rauc de la granota, la granota rauca, com ho fa el gripau.[5] El so és interpretat com a "roc-roc".[6]

grill
cigala
ric, ric-ric
cric-cric
carrisqueig carrisquejar (el cant del gril, so que fa fregant les ales) / El grill i la cigala carrisquegen, fan "ric", "ric-ric" o "cric-cric".
lleó
tigre
graaa, graaau rugit, bram rugir, bramar (crit del lleó i animals afins) / El lleó rugeix, brama.
llop auuuu udol udolar, ganyolar, guinyolar, grinyolar / El llop udola, ulula, ganyola, guinyola, grinyola.
mussol uuu-uuu,
xut
udol, esgarip udolar, esgaripa (onomatopeia de la veu del mussol i animals afins)
ocell,
aucell,
moixó
piu-piu,
xiu-xiu,
tiu, tiu,
tuït-tuït
piulet, piuladissa, refilada, refilet piular, piulejar, refilar (crit de l'ocell que piula; també i "piuladissa" quan es tracta de molts ocells alhora, mentre que el cant, per exemple el del rossinyol, es diu refilada o refilet) / L'ocell piula, o, quan és un cant, a vegades agut i filigranat, refila.
perdiu ?? escotxec escotxegar
porc
truja
rony, rony
nyic, nyic
rondineig, gruny;
gardeny
güell, esgüell
rondinar, grunyir;
gardenyar
güellar, esgüellar
(El rondineig o gruny és el so ronc produït pel porc. Quan és una truja se'n diu gardeny. També pot fer un xiscle o giscle, que se'n diu güell o esgüell) / El porc rondineja o gruny. Quan se l'encalça, güella, fa "nyic, nyic".
rata rac-rac,
rec-rec
güell, esgüell güellar, esgüellar (El güell o esgüell és el xiscle o crit estrident de certs animals com la rata, el conill o el porc. Si es vol parlar del so que fa quan rossega, en canvi, es diu que fa rac-rac o rec-rec) / La rata güella (o esgüella).
serp ssssss xiulet xiular (en alguns llocs es pot trobar que fa ssssss) / La serp xiula.
vaca
bou
muuu,
buuu
mugit, bramul mugir, bramular, braolar, bruelar (crit de la vaca o del bou) / La vaca i el bou mugeixen.
xai, be
ovella,
cabra
, be, beeeee bel, esbelec belar, esbelegar, esbelategar (belar insistentment) (crit del xai / de l'ovella; en alguns llocs es pot trobar que fa beeee) / El xai bela.

Els sorolls dels animals i humans són aquests:

  • verbs

aïnar o assaïnar o anillar ‘renillar’, brogir, brunzir, clapir o glapir, cruixir o crúixer, esclafir, espingar ‘emetre sons aguts’, grunyir, lladrar, miolar/miular 'fer mèu o mau, un fèlid', mugir, piular ‘un ocell, cantar’, refilar ‘un ocell, cantar’, ronxar 'roncar', ruflar ‘respirar pel nas’, rugir, somicar o somiquejar, xisclar/gisclar/giscar/guiscar, vagir, xiular o siular, xuplar 'xuclar'...

  • noms

aïnet ‘renill, crit de cavall’, assaïnet ‘renill, crit de cavall’, brunzit, espinguet o espignet ‘so o crit agut’, miulet/miulit o miulec ‘so d’un gat’, piulet ‘cant d’un poll’, refilet ‘cant d’un ocell’, ronquet ‘ronc’, ronxet ‘ronc’, ruflet ‘soroll que fa l’aire en sortir pel nas’, somiquet ‘somiqueig’ (DCVB), xisclet/gisclet/gisquet/guisquet ‘crit agut’, xiulet/xiulit o siulet ‘so agudíssim emès per la boca d’un humà en passar l’aire’, alarit ‘crit d’una persona’, brogit (o bruit) ‘molt de soroll continuat’, brunzit ‘so que fa una abella en passar volant; so anàleg a aquest’, clapit o glapit ‘lladruc, ganyol’, cruixit ‘so semblant a un frec’; ‘so semblant a un pet o seguit de pets’, esclafit ‘soroll sec i sobtat’, grunyit ‘so emès per un animal o una persona, fet amb la boca, sovint de desaprovació’, lladric/lladruc o lladrit ‘ganyol’, maulit o miulit ‘soroll d’un gat’, mugit ‘soroll d’una vaca’, piulit ‘piulet’, rugit ‘soroll d’una fera’, vagit ‘soroll d’una vaca’, xeulit o xiulit ‘so agudíssim emès per la boca d’un humà en passar l’aire’, xuplit ‘so d’una xuclada’; ‘xuclada’...

Onomatopeies a la cultura popular[modifica]

El repertori provinent de la cultura popular ens ofereix alguns bons exemples d'onomatopeies. Podem trobar-ne alguns exemples en cançons tradicionals com ara A Betlem me'n vull anar i Els tres tambors

Referències (fonts)[modifica]

  1. "Aïnar" al Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
  2. "Eguinar" al Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
  3. ja normal en Bernat i Baldoví. Naix per onomatopeia dels marrucs del colom, segons el DCVB
  4. DIEC, entrada per "rauc"
  5. DIEC, entrada per "raucar"
  6. Article viquipèdia sobre la granota

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Onomatopeia Modifica l'enllaç a Wikidata