Apis (gènere)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Apis
Abella de la mel
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Apoidea
Família: Apidae
Subfamília: Apinae
Tribu: Apini
Gènere: Apis
Espècies

Vegeu text

Apis és un gènere de himenòpters de la família dels àpids que inclou les abelles productores de mel o abelles mel·líferes. Cal destacar que les abelles sense agulló o meliponines també són abelles mel·líferes, encara que no pertanyen al gènere Apis. El gènere Apis és l'únic membre actualment existent dins la tribu Apini.

Espècies del gènere Apis[modifica | modifica el codi]

Pel tipus de niu podem dividir-les en dos grups:

  • Les que construeixen els seus propis ruscos en forats, per tant son proclives a ser utilitzades per l'home dins del rusc i es presenten per a una explotació racional moblista (amb quadrats mòbils). Aquest grup l'integren cinc espècies: Apis mellifera, Apis cerana, Apis nigrocincta, Apis koschevnikovi i Apis nuluensis, de les quals les dues primeres són explotades en la pràctica de l'apicultura tradicional, podent ser la resta explotades pels nadius com a apicultura caçadora-recol·lectora.
  • Les que construeixen els seus propis ruscos a l'aire lliure, generalment adherits a branques de plantes, com és els cas d' Apis dorsata, Apis florea i Apis andreniformis (diferenciant-se en l'altura dels llocs de nidificació) o bé les que els construeixen en penya-segats rocosos, adherits a la pedra com és l'espècie Apis laboriosa.

Sistemàtica del gènere Apis[modifica | modifica el codi]

Abella de la mel portant pol·len entre les potes

Les abelles mel·líferes del gènere Apis comprenen 9 espècies:

Origen de les espècies del gènere Apis[modifica | modifica el codi]

El gènere Apis sens dubte té el seu centre d'origen evolutiu a Àsia i és la Línia de Wallace la que ha deixat fauna, notablement diferent a cada costat, tot i la proximitat geogràfica i la relativa similitud climàtica, reflecteix històries evolutives separades. La línia passa entre les illes de Bali i Lombok, a l'est de Java; continua entre Borneo, que queda a l'oest, i les Cèlebes i passa al sud de Filipines. Al nord-oest de la línia la fauna es la característica del Sud-est asiàtic; al sud-est es l'austroasiàtica, que s'estén sobre Nova Guinea, Austràlia i molts arxipèlags del Pacífic sud occidental. Entre 1854 i 1862, Alfred Russel Wallace, va viatjar per Insulindia (els arxipèlags del Sud-est Asiàtic) recollint espècimens. Wallace va recollir les seves experiències en el llibre L'arxipèlag malai, publicat l'any 1869. Una aportació senyalada i duradora d'aquest període es, un límit biogeogràfic molt precís que separa regions florísticament i faunísticament molt diferenciades. En aquests viatges Wallace va tenir l'oportunitat de col·lectar una Megachile pluto, que és l'abella més gran del món. Estudis recents adjudiquen a la pujada i la baixada del nivell del mar, en alguns casos amb diferències de fins a 160 metres, durant el Plistocè, la causa de l'especiació. D'allà es va dispersar pel continent ocupant primer Àsia, Àfrica i després Europa.

L'abella a la cultura[modifica | modifica el codi]

L'abella ha estat usada per l'ésser humà com a símbol degut a la seva vida en comunitat. Per això en diversos tractats sobre sociologia o política s'ha comparat la societat amb un rusc on cadascú té assignada una funció.[1] El seu vol ha estat estudiat com a exemple de sistema de comunicació no verbal, per contraposar-lo al llenguatge humà o els sons emesos per altres animals.

La dinastia Merovíngia va usar l'abella com a emblema, símbol que va ser recuperat per Napoleó per atorgar-se legitimitat històrica. Aquest emblema feia al·lusió a la resurrecció o vida eterna, creença hereva de la mitologia micènica i oriental, on l'abella feia de pont entre el món terrestre i l'altre.

Les abelles s'associen sobretot amb la mel, per tant envolten tot allò relacionat amb la dolçor. En aquest sentit han aparegut com a metàfora per referir-se als poetes, envoltant donzelles en l'art o com a marca publicitària. Igualment s'associen a la primavera, per això sovint estan presents a representacions gràfiques de flors. Com a atribut iconogràfic, acompanyen els sants Joan Crisòstom i Ambròs de Milà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wilson, Bee (2004). The Hive: The Story Of The Honeybee. London, Great Britain: John Murray (publisher). ISBN 0 7195 6598 7. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apis (gènere)
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.