Línia de Wallace
La línia de Wallace és una línia imaginària que marca un límit biogeogràfic a través d'Insulíndia, i separa les regions d'Àsia i Oceania. La fauna, i en menor mesura la flora, són notablement diferents a cada costat, malgrat la proximitat geogràfica i la relativa similitud climàtica, reflectint històries evolutives separades.[1][2]
La línia passa entre les illes de Bali i Lombok, a l'est de Java; continua entre Borneo, que deixa a l'oest, i les Cèlebes, i passa al sud de les Filipines. Al nord-oest de la línia, la fauna és la característica del Sud-est asiàtic; al sud-est és l'australàsica, que s'estén sobre Nova Guinea, Austràlia i molts arxipèlags del Pacífic sud-occidental. Proves de l'existència de la línia van ser descrites per Antonio Pigafetta, quan descrigué els contrasts biològics existents entre les Filipines i les illes de les espècies l'any 1521, amb ocasió del viatge de circumnavegació de l'expedició comandada per Fernando de Magallanes.
Una observació superficial i contemporània de la línia, la fa semblar imaginària. Tanmateix, es correspon amb un important límit físic: la fossa de Wallace, extensa fossa submarina produïda per subducció prop del límit entre les plaques tectòniques d'Australàsia i la d'Euràsia.[3]
Durant les fases glacials de la glaciació quaternària, regions actualment sota el nivell del mar a banda i banda de la línia quedaren al descobert, però separades per un llarg estret sobre la fossa, que esdevingué així una barrera per a la migració de poblacions animals. Durant el darrer període glacial (generalment conegut com a würmià), a l'oest de la línia restava emergit el subcontinent de Sonda i a l'est el de Sahul, separats ambdós per menys de 100 km. Durant les migracions humanes prehistòriques, la fossa i línia resultaren un límit gairebé infranquejable cap a Australàsia, superat inicialment per formes modernes d'Homo erectus[4] de les quals va derivar Homo floresiensis, descobert a l'illa de Flores, a l'est de la línia, el 2004 i després pels denissovans[5] i finalment Homo sapiens — la nostra espècie — uns 70.000 anys enrere, emprant rudimentaris rais de joncs.
El nom honora Alfred Russell Wallace, naturalista i geògraf anglès que va estudiar l'arxipèlag Malai pels volts de 1860, i fou juntament amb Darwin un dels dos autors de la teoria de l'evolució basada en la selecció natural. La regió biogeogràfica coneguda com a Wallacea d'Indonèsia, composta per diversos grups d'illes i els seus fons marins esdevé una una zona intermèdia entre Àsia i Oceania marcades per la línia de Lydekker i la línia de Wallace en honor a l'eminent naturalista.[6] Alternativament, la "línia de Weber" travessa aquesta zona de transició de l'est al centre, al punt d'inflexió entre les espècies asiàtiques i les d'origen australià.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Cassella, Carly. «There's an Invisible Line That Animals Don't Cross. Here's Why.» (en anglès americà). Science Alert, 07-06-2025. [Consulta: 21 juny 2025].
- ↑ Gorman, David. «Línia de Wallace, la barrera invisible entre Àsia i Oceania que els animals no travessen mai». 3cat.cat, 21-06-2025. [Consulta: 21 juny 2025].
- ↑ Ali, Jason R.; Heaney, Lawrence R. «Wallace's line, Wallacea, and associated divides and areas: history of a tortuous tangle of ideas and labels» (en anglès). Biological Reviews, 96, 3, 2021, pàg. 922–942. DOI: 10.1111/brv.12683. ISSN: 1469-185X.
- ↑ Bednarik, R. G. «Pleistocene seafaring in the Mediterranean». Anthropologie, 37, 3, 1999, pàg. 275–282. JSTOR: 26294895.
- ↑ Cooper, A.; Stringer, C. B. «Did the Denisovans Cross Wallace's Line?». Science, vol. 342, 6156, 2013, pàg. 321–23. Bibcode: 2013Sci...342..321C. DOI: 10.1126/science.1244869. PMID: 24136958.
- ↑ Kealy, Shimona; and O’Connor, Sue «Islands Under the Sea: A Review of Early Modern Human Dispersal Routes and Migration Hypotheses Through Wallacea». The Journal of Island and Coastal Archaeology, 11, 3, 01-09-2016, pàg. 364–384. DOI: 10.1080/15564894.2015.1119218. ISSN: 1556-4894.
- ↑ Mayr, Ernst «Wallace's Line in the Light of Recent Zoogeographic Studies». The Quarterly Review of Biology, 19, 1, 3-1944, pàg. 1–14. DOI: 10.1086/394684. ISSN: 0033-5770.