Homo erectus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuHomo erectus Modifica el valor a Wikidata
Homo erectus tautavelensis.jpg
Crani de Homo erectus
Període
Estat de conservació
Fossils-icon.png Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
GènereHomo
EspècieHomo erectus Modifica el valor a Wikidata
Eugène Dubois, 1893
Tipus taxonòmicTrinil 2 Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Ortografia originalPithecanthropus erectus Modifica el valor a Wikidata
Subespècies

Homo erectus és una espècie extinta d'homínid que visqué durant el Plistocè.

L'abast de l'espècie, i per tant la seva distribució geogràfica i temporal i la seva posició en l'arbre evolutiu del gènere Homo és encara debatuda. Una interpretació clàssica engloba com a Homo erectus les formes evolucionades a partir d'Homo habilis, originades a l'Àfrica fa al voltant d'1,5 milions d'anys, i esteses a cap al sud d'Àsia i Europa (preneandertals) fins fa pocs centenars de milers d'anys, i faria Homo erectus antecessor dels neandertals i dels humans moderns, o dels avantpassats comuns de les dues espècies.[2][3][4] Una altra interpretació anomena Homo erectus només els fòssils asiàtics i fa servir la denominació Homo ergaster per als primers exemplars africans,[5][6] que serien avantpassats dels Homo erectus asiàtics i dels que van seguir a l'Àfrica i es van estendre cap a l'Orient Mitjà i Europa, anomenats Homo antecessor i considerats avantpassats dels neandertals i els humans moderns.

S'anomena erectus (o arcantrop) perquè, quan el descobrí Eugène Dubois (1858–1940), era l'Homo fòssil més antic que podia caminar dret. Posteriorment se n'han trobat de més antics. H. erectus es localitza a la franja sud del centre i l'est d'Àsia, amb una antiguitat d'entre 1,8 milions a 300.000 anys.

Els primers fòssils foren descoberts per Dubois l'any 1891: consistien en un fèmur molt semblant a un fèmur humà i un crani (aquest darrer és conegut com a Trinil 2, l'espècimen tipus). La descoberta es féu a Triní, a l'illa de Java (Indonèsia). Dubois va batejar-lo com a Pithecanthropus erectus ('humà mico que camina dret' o 'pitecantrop').[7]

Els jaciments més importants se'n situen a l'illa de Java («humà de Java») i en altres illes d'Indonèsia, a la Xina i nord d'Àfrica (atlantrop). Entre els jaciments xinesos, la cova de Zhoukoudian, a uns 50 km de Pequín, n'és un dels més importants. Les restes descobertes s'hi anomenaren inicialment Sinanthropus pekinensis (sinantrop), humà de Pequín.

H. erectus dominava la tècnica de tallar pedres (fabricació de bifaços i petites destrals). Construïen els seus acampaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Els últims Homo erectus van descobrir com dominar el foc. Utilitzaven vestits i eren capaços de comunicar-se.

El pitecantrop agafava la posició vertical perfectament, igual que els altres Homo erectus; se sap que fabricava utensilis i es creu que es menjaven el cervell dels seus congèneres. El crani del sinantrop és més humà que el dels australopitecs, però encara segueix guardant parentiu amb els simis; era d'alçada lleugerament superior però de baixa capacitat craniana -amb tot, aquesta capacitat era superior als australopitecs- i la dentadura era essencialment humana. La capacitat craniana del pitecantrop és inferior a la del sinantrop i és més semblant a la de l'atlantrop. L'alçària d'un pitecantrop estaria sobre 1,65 m i la del sinantrop seria lleugerament inferior.

Característiques[modifica]

  • Edat: d'1,8 a 0,3 milions d'anys
  • Alçada: 1,50 a 1,65 m
  • Pes : 45 a 55 kg
  • Capacitat cranial: 850–1.000 cm3
  • Localització: Àsia central i oriental, i Europa
  • Hàbitat: sabanes, boscos
  • Foc: dominà el foc al final de la seva existència.
  • Eines: fabricades

Descendents i subespècies[modifica]

Homo erectus continua sent una de les espècies més reeixides i de llarga vida dels Homo. Com una espècie diferent d'Àsia, però, no hi ha hagut consens quant a si és ancestre d'H. sapiens o de qualssevol homínids posteriors.

Espècies relacionades

Referències[modifica]

  1. Van Arsdale, A. P. «Homo erectus - A Bigger, Smarter, Faster Hominin Lineage» (en anglès). Nature Education Knowledge, 4, 1, 2013, pàg. 2.
  2. Origen i evolució de l'home. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1985. ISBN 84-505-1043-0. 
  3. «The emergence of humans». Understanding evolution. Universitat de Berkeley. [Consulta: 12 gener 2019].
  4. Pontzer, Herman. «Overview of Hominin Evolution». Nature Education Knowledge, 2012.
  5. «Homo ergaster». Exploring The Fossil Record. Bradshaw Foundation.
  6. Tattersall I. (2007) 10 Homo ergaster and Its Contemporaries. In: Handbook of Paleoanthropology. Springer, Berlin, Heidelberg.
  7. «Homo erectus». What does it mean to be human?. Smithsonian Institution. [Consulta: 12 gener 2019].