Homo heidelbergensis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Homo heidelbergensis
(Plistocè)
Crani d'H. heidelbergensis trobat a Atapuerca
Crani d'H. heidelbergensis trobat a Atapuerca

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Gènere: Homo
Espècie: H. heidelbergensis
Nom binomial
Homo heidelbergensis
Schoetensack, 1908

Homo heidelbergensis és una espècie extingida del gènere Homo que va viure entre fa 500.000 i 300.000 anys.[1] (Ionià, mitjans del plistocè). Eren individus alts, d'1,80 metres, i molt forts, el seu crani mesurava 1.350 cm³, molt aplanats en relació amb l'humà actual, amb mandíbules sortints i una gran obertura nasal. Pren el seu nom del fet que les primeres troballes foren fetes a Mauer, prop de la ciutat de Heidelberg (Alemanya). L'espècimen tipus és la mandíbula de Mauer, que es trobà l'any 1907. La seva distribució és europea, igual que Homo antecessor; on se n'han trobat més fòssils és al jaciment arqueològic d'Atapuerca. També se n'han trobat fòssils al Marroc, a Zàmbia (Kabwe) i a Etiòpia (vall de l'Awash). En termes mitjans presenten una alçada d'1,80 m, un pes de fins a 100 kg i una capacitat cranial de 1.350 cm³.

Alguns autors utilitzen el terme Homo rhodesiensis (humà de Rhodèsia) per a designar les restes fòssils africanes semblants a l'Heidelbergensis. La idea és que Homo antecessor s'hauria dividit en dues poblacions, una d'europea que va originar l'Heidelbergensis (espècie mare del neandertal) i una altra d'africana, que va originar el rhodesiensis, que seria l'espècie mare d'Homo sapiens idaltu (l'humà modern antic), de la qual deriva alhora Homo sapiens sapiens, l'humà modern actual.[2]

A la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Castella i Lleó), s'han trobat cinc mil fòssils d'una trentena individus, que daten de fa 400.000 anys.[3] Aquestes restes estan molt ben conservades; en destaca el crani número 5 (conegut popularment com a Miguelón) que està complet,[4] i del qual recentment s'han fet estudis[5] que mostren que tenia lateralitat al cervell (era dretà) i una pelvis molt ben conservada d'un individu conegut popularment com a Elvis.[6]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Burger, Lee. «Our Story: Human Ancestor Fossils». The Naked Scientists, November 2007.
  2. Coll, Maria. «i L'home va parlar». Sàpiens [Barcelona], núm. 89 data = març 2010, p. 54-58. ISSN: 1695-2014.
  3. Bischoff, James L.; Donald D. Shamp, Arantza Aramburu, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i J. M. Bermúdez de Castro (2003). «The Sima de los Huesos Hominids Date to Beyond U/Th Equilibrium (>350 kyr) and Perhaps to 400–500 kyr: New Radiometric Dates». Journal of Archaeological Science, 30 (3): 275-280.
  4. Arsuaga, Juan L.; Martínez, I; Gracia, A; Carretero, JM; Carbonell, E (1993) «Three new human skulls from the Sima de los Huesos Middle Pleistocene site in Sierra de Atapuerca, Spain». Nature, 362: 534-537.
  5. Durán, Mayte 2010. Atapuerca: Los orígenes (II); Revista de Humanidades Sarasuati, 11 de juliol de 2010.
  6. Arsuaga, Juan L.; Lorenzo, CL; Carretero, JM; Gracia, A; Martínez, I; García, N; Bermúdez de Castro, JM; Carbonell, E (1999) «A complete human pelvis from the Middle Pleistocene of Spain». Nature, 399: 255-258.
  7. Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes. 1ª ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 27-30. ISBN 9788415695042.