Homo erectus soloensis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Homo erectus soloensis
(Plistocè)
Sangiran 17-02.JPG

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Gènere: Homo
Espècie: H. erectus
Subespècie: H. e. soloensis
Nom trinomial
Homo erectus soloensis
Oppenoorth, 1932

Homo erectus soloensis, anteriorment classificat com Homo sapiens soloensis, és generalment ara considerat com a subespècie de l'extint homínid, Homo erectus. Els espècimens només coneguts d'aquest homínid anòmal foren recuperats de llocs al llarg del riu Solo, a l'illa de Java (Indonèsia). Les restes són també generalment referides com a Ngandong, pel nom del poble prop d'on es van recuperar.

Encara que la seva morfologia era, majoritàriament, típica de l'Homo erectus, la seva cultura era particularment més avançada.[1] Això planteja molts problemes a teories actuals respecte de les limitacions del comportament de l'Homo erectus en termes d'innovació i llengua.

A causa de les eines trobades amb l'extint homínid i algunes característiques anatòmiques del seu cos més gràcil, va ser primer classificat com a subespècie (anomenada antigament Javanthropus) d'Homo sapiens i es va pensar que era l'avantpassat dels moderns aborígens australians. Tanmateix, estudis més rigorosos han conclòs que aquest no és el cas.[2][3][4] Mentre que la majoria de subespècies del desaparegut Homo erectus tenen més o menys 400.000 anys, H. e. soloensis va persistir fins fa 50.000 anys en regions de Java, i possiblement va ser absorbit per una població local d'Homo sapiens en el temps de la seva decadència.[5]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ngandong (Emuseum@minnesota Universitat Estatal, Mankato)
  2. Peter Brown: Recent human evolution in East Asia and Australasia. Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Biological Sciences, Vol. 337, 235-242, 1992
  3. Analysis of 18 crania from Sangiran, Trinil, Sambungmacan, and Ngandong show chronological development from Bapang-AG to Ngandong period
  4. Kaifu, Y; Aziz, F; Indriati, E; Jacob, T; Kurniawan, I; Baba, H. «Cranial morphology of Javanese Homo erectus: new evidence for continuous evolution, specialization, and terminal extinction». Journal of human evolution, 55, 4, Oct 2008, pàg. 551–80. DOI: 10.1016/j.jhevol.2008.05.002. ISSN: 0047-2484. PMID: 18635247.
  5. Latest Homo erectus of Java: Potential Contemporaneity with Homo sapiens in Southeast Asia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]