Home de Neandertal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Home de Neandertal
Plistocè
Crani d'un home de Neandertal (La Chapelle-aux-Saints)
Crani d'un home de Neandertal
(La Chapelle-aux-Saints)

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Infraclasse: Eutheria
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Gènere: Homo
Espècie: H. neanderthalensis
Nom binomial
Homo neanderthalensis
King, 1864
Sinònims

Palaeoanthropus neanderthalensis
H. s. neanderthalensis

L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i el Pròxim Orient al Paleolític mitjà, entre fa 250.000 i 28.000 anys. Si bé anteriorment era classificat com una subespècie d'Homo sapiens (i anomenat per consegüent Homo sapiens neanderthalensis), actualment la majoria d'autors el consideren una espècie diferent.

L'anàlisi del genoma dels neandertals, segons l'article publicat en el número del 7 de maig del 2010 a la revista Science, mostra que és molt probable que hi hagués hagut creuaments amb els humans moderns. Entre l'1% i el 4% del genoma d'Homo Sapiens derivaria del genoma dels neandertals.[1]

Protagonitzà una rica cultura material anomenada Mosterià i mostrava preocupacions estètiques i espirituals (sepultures). Després d'un difícil reconeixement, durant molt de temps l'home de Neandertal ha estat vist negativament en comparació amb Homo sapiens. En la imaginació popular apareix com un ésser simiesc, rude, lleig i ximplet. De fet, és més robust que Homo sapiens i el seu cervell és lleugerament més voluminós de mitjana. Els progressos de l'arqueologia prehistòrica i de la paleoantropologia des de la dècada del 1960 han revelat un ésser de gran riquesa cultural. Tanmateix, encara queden molts punts per aclarir, com ara les causes de la seva extinció.

Història del descobriment[modifica | modifica el codi]

La vall de l'home nou[modifica | modifica el codi]

El nom "neandertal" deriva del de Neandertal, una petita vall situada al territori de les ciutats d'Erkrath i Mettmann, entre Düsseldorf i Wuppertal (Alemanya). Al mes d'agost del 1856, en el marc de l'explotació d'una pedrera, uns obrers buidaren una petita cavitat d'aquesta vall, la cova de Feldhofer. Hi descobriren esquelets i un fragment de crani que enviaren a Johann Carl Fuhlrott, institutor d'Elberfeld i apassionat per la història natural.[2][3]

Vèrtex cranial descobert a Neandertal el 1856
Esquelet reconstruït d'un home de Neandertal

Per una curiosa coincidència, el topònim Neandertal significa "vall de l'home nou". El nom de Neander havia estat donat a aquesta vall (thal, en alemany, és vall) en honor de Joachim Neumann (1650-1680), anomenat també Joachim Neander, que seguint un costum familiar que datava del seu avi es feia dir pel seu cognom traduït al grec. Aquest pastor i compositor, autor de càntics religiosos encara avui en dia populars en el protestantisme alemany, solia buscar la inspiració en aquesta vall, antany idíl·lica.

Com que en aquells temps el nom de la vall encara s'escrivia "Neanderthal", l'home que s'hi descobrí rebé el nom llatí d'Homo neandethalensis; quan més tard una reforma ortogràfica de l'alemany eliminà totes les h "supèrflues", les normes de la nomenclatura científica impediren modificar la forma llatina, de manera que encara avui en dia s'escriu Homo neanderthalensis, amb "h". En català s'utilitza gairebé exclusivament la forma sense "h", que és la que recomana l'Institut d'Estudis Catalans.[4] La forma "Neanderthal" encara està molt estesa en anglès, provocant una pronunciació que es contradiu amb el nom alemany original.

Un reconeixement difícil[modifica | modifica el codi]

Fuhlrott comprengué ràpidament l'interès del descobriment i arribà a Neandertal per intentar, en va, descobrir més ossos o vestigis associats. S'havia adonat que es tractava d'ossos antics però sobretot increïblement primitius, pertanyents a un home nou, d'una "conformació natural desconeguda fins ara".[5][6]

En efecte, l'home de Neandertal fou el primer home fòssil diferent d'Homo sapiens en ser descobert. La idea mateixa que una espècie d'home diferent a la humana hagués existit en el passat (i hagués desaparegut) era particularment difícil d'admetre. No fou fins al 1859 que Charles Darwin publicà L'origen de les espècies i fins al 1871 no amplià explícitament aquesta teoria als humans, a La descendència de l'home i la selecció en relació al sexe.

De fet, els ossos descoberts a Neandertal no eren els primers vestigis descoberts d'homes de Neandertal; Philippe-Charles Schmerling ja havia descobert un crani d'infant a Engis (Bèlgica) el 1830 i un crani d'adult havia estat trobat a Gibraltar, al jaciment de Forbe's Quarry, el 1848. Mentre que el primer era un crani d'exemplar jove en el qual els trets característics dels homes de Neandertal eren menys evidents, el segon hauria hagut de portar al reconeixement de l'existència d'una espècie humana fòssil. Possiblement encara era massa aviat, com ho demostren les dificultats a l'hora de reconèixer que els ossos recollits a Neandertal corresponien a un home fòssil.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Al voltant de 600.000 anys enrere el Homo heidelbergensis o Homo rhodesiensis, segons les diferents teories, va sortir d'Àfrica i va ocupar parts d'Europa i Àsia. Aquesta migració fou provocada per un període d'escalfament climàtic, conegut com a període interglacial Günz-Mindel. Aquest període va suposar un escalfament de la terra, recessió de les glaceres i un enduriment de la vida al continent Africà. Aquesta època càlida fou seguida per una època glacial (Glaciació de Mindel), que va separar la població Africana de les branques que havien emigrat cap Europa.

Van ser aquestes branques "cosines" que evolucionaren al continent Eurasiàtic d'acord amb les seves necessitats. Les causes per les que aquests Homes no van tornar a emigrar cap a climes més càlids no són del tot clares, però es creu que la presència de grans mamífers com el Mamut o el Mastodont, i grans ramats de Cérvol, Cavall o Búfal van persuadir aquests homínids a romandre al continent Eurasiàtic. Els estudis de mtDNA (ADN mitocondrial) suggereixen que les branques de Sapiens i Neandertals es van separar entre 321,200 i 618,000 anys enrere.[7]

Aquesta no és l'única migració d'homínids que es va produir. El primer homínid que va abandonar Àfrica fou l'Homo erectus ara fa 1,9 milions danys, i que va arribar a ocupar llocs tan llunyans com la Xina, Índia o l'Illa de Java. Una altra migració fou la de l'Homo Sapiens, que va sortir d'Àfrica ara fa uns 60.000 anys .

Els primers trets característics de l'Home de Neandertal i, que el diferencien del seu predecessor, el Homo heidelbergensis, apareixen a Europa fa uns 350.000 anys, com els exemplars trobats a Avenc dels Ossos a el Jaciment arqueològic d'Atapuerca, que ja mostren la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars pronunciats. A partir de 130.000 anys enrere, el Neandertal Clàssic ja habitava a Europa i altres parts de Pròxim Orient i Àsia.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'home de Neandertal es caracteritza per la seva gran capacitat cranial (1.300-1.600 cm3), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Eren d'estatura més o menys baixa, amb les extremitats curtes, amb unes proporcions semblants a les dels homes moderns que viuen en climes freds. Les formes dels neandertals d'Europa Occidental són més robustes i es coneixen com a "neandertal clàssic". Els neandertals d'altres llocs tendeixen a ser menys robustos. Estudis genètics demostren que tenien la pell pàl·lida, els ulls clars, i el pèl-roig era molt comú, característiques relacionades amb els climes freds.Aquestes característiques també es poden trobar en "l'home actual", però això no significa, necessàriament, que hagin estat heretades de l'Home de Neandertal, ja que l'Homo Sapiens també les va incorporar durant la seva evolució.

Els Neandertals eren, generalment, de 12 a 14 cm més baixos que l'home actual, contradient així la creença popular que eren molt petits o per sota dels 150 cm d'alçada. Un estudi realitzat a 45 ossos pertanyents, com a mínim, a 14 mascles i 7 femelles, dona una estatura mitja de 164-168 cm i 77,6 kg pels mascles i 152-156 cm i 66,4 kg per les femelles.[8]

Culturalment, cal destacar el fet que són els primers homínids que enterraven els seus morts. Eren grans caçadors, forts i probablement adaptats al fred i fabricaven armes més complexes que les fetes per l'Homo erectus. Els neandertals vivien en grups de baixa diversitat genètica i les dones es traslladaven a grups diferents, fet que afavoria la diversitat genètica.[9]

Mapa dels jaciments principals de Neandertal Clàssic

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els primes neandertals van viure en l'època glacial Mindel durant més de 100.000 anys, i degut a aquest fet no s'han conservat gaires restes, i es difícil saber-ne gaire sobre aquest període. Països on s'han trobat restes estan majoritàriament a Europa per sota del paral·lel 50, que era la línia on aproximadament s'acabava la glacera, incloent-hi el sud del Regne Unit,[10] Europa central, els Balcans,[11] Ucraïna i L'oest de Rússia, i fora de Europa a Zagros (Iran) i a Llevant (Pròxim Orient).

Avui dia no s'han trobat restes neandertals a l'Àfrica, però s'han trobat restes molt a prop del continent africà, a Gibraltar, i més important, a l'àrea de Llevant, on les restes de neandertal daten posteriors a ocupacions d'Homo sapiens. Fòssil animals d'aquesta època,trobats als jaciments, mostren una fauna adaptada al clima fred, coincidit amb l'època glacial, i potser la raó de l'abandonament per part d'Homo sapiens, a la recerca de climes més càlids. Aquesta teoria també coincideix amb el fet que els neandertals estaven, físicament, més ben preparats per suportar baixes temperatures, que no pas l'Homo sapiens. No s'han trobat restes neandertals mes al Sud del que avui en dia es coneix com Israel.

Posteriorment, canvis climàtics que causen l'escalfament del planeta, interglacial Mindel-Riss, i la migració dels grans mamífers, com el mamut o el búfal cap al nord, mostren una migració dels neandertals pel nord d'Europa i l'Àsia Central, i s'han trobat jaciments de neandertal clàssic al Massís de l'Altai (Sibèria) i l'Uzbekistan cap l'est, Alemanya cap al nord, Anglaterra i Portugal a l'oest i Gibraltar o Israel al sud. Tot i que és possible que aquest territori no fos ocupat tot a la vegada, i que es produïssin diverses migracions provocades per els canvis climàtics,migracions animals, mancança de menjar i competència directa amb Homo sapiens.

A mesura que Homo sapiens va anar ocupant el continent eurasiàtic la població neandertal va anar disminuint, i ocupant menys territori. Els últims neandertals van viure a Gibraltar fa uns 28.000 anys aproximadament.

Tanmateix no s'ha de cometre l'error de classificar totes les restes arqueològiques a Europa i Àsia com a neandertals, ja que l'any 2010 es trobaren les restes d'un espècimen d'hominí de Denisova a la Cova Denisova, al Massís de l'Altai (Sibèria). Les restes són una dent i un tros de dit,d'uns 41.000 anys d'antiguitat, però d'on es va poder extreure material genètic. L'anàlisi demostra que el ADN mitocondrial (mtDNA) es diferent al de l'home de neandertal i al d'Homo sapiens. L'avantpassat comú entre Sapiens, neandertals i denisovians visqué entre 779,300 i 1,313,500 anys enrere.[7] També s'han trobat rests de neandertal en aquesta zona (l'Altai) que daten de la mateixa època, així com restes que suggereixen la presència d'Homo sapiens.

Una altra espècie, tot i que és un tema molt debatut, es la de l'home de Flores, que habità l'illa de Flores (Indonèsia) fa uns 94.000 anys fins, tan sols, 12.000 anys enrere. Això significa que hi havia quatre espècies, conegudes, d'Homo cohabitant al mateix temps.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

De l'alimentació sabem que els neandertals menjaven tant vegetals (fruites, plantes diverses…)[12] com una gran varietat d'animals, i coneixien l'ús de plantes medicinals.[12] De la seva dieta càrnia en tenim un registre evident gràcies a les restes òssies. Aquestes han provat recentment que menjaven no només grans animals com ara cavalls, búfals, els cérvols (i de manera extraordinària elefants, rinoceronts, hipopòtams i lleons) sinó també animals petits com ara conills, ocells o tortugues, fet que indica el més que probable ús de trampes de caça, una tecnologia complexa que fins fa poc es creia pròpia només de l'homo sapiens.[13] Com ells, també utilitzaven el foc per tal de coure aquests aliments. Els Neandertals també menjaven peix, foca, dofí i marisc, quan vivien en zones costaneres, com demostren les restes trobades a Gibraltar.[14]

Nous estudis realitzats a les restes animals, fan pensar que els Neandertals aprofitaven la geografia del terreny per caçar. Valls estretes o culs de sac eren utilitzats per facilitar la captura d'animals. En el cas de Mauran a França, s'hi han trobat restes de bisons pertanyent a més de 400 exemplars, suggerint que els grups de caçadors Neandertals van utilitzar aquest lloc per caçar moltes vegades, potser durant més de cent anys. Les restes mostren que els Neandertals caçaven animals saludables, i no pas cries o animals debilitats per malalties o edat.[15]

Molts dels exemplars de Neandertal trobats presenten un gran nombre de traumatismes, especialment comuns a les costelles, fèmur, peroné, columna vertebral i crani. En moltes ocasions els traumatismes estan curats i presenten molt poca o cap infecció, suggerint que els lesionats eren cuidats i alimentats per altres membres de la tribu. Com és el cas d'un exemplar trobat a la cova de Shanidar, a l'Iraq, amb la cama dreta esclafada, el turmell i el peu trencat, un fort cop al cap, que probablement el va deixar cec d'un ull i el braç dret tallat per sota del colze. Les ferides foren curades i va seguir vivint amb la tribu. El gran nombre de fractures, trobades a les restes de Neandertals, és comparable a les que pateix un professional del Rodeo. Aquest fet, i la mancança d'armes llancívoles o projectils, fan pensar que l'Home de Neandertal feia servir el cos a cos per caçar grans mamífers. Cal destacar que els traumatismes són comuns tan en els mascles com a les femelles, és a dir, no hi havia divisió de tasques segons el sexe,[15] quelcom que els diferencia de l'homo Sapiens.

Estris[modifica | modifica el codi]

Les restes arqueològiques pertanyents al Paleolític mitjà, i per tant Neandertals, mostren uns estris diferents,una tecnologia més simple i menys diversa, als trobats al Paleolític Superior, pertanyents al Homo Sapiens. Això no obstant, els homes de Neandertal no eren inferiors als Homo Sapiens. Els homes de Neandertal no eren simples versions primitives de l'home actual. A la seva època, eren tan "moderns" com els homes de Cromanyó (H. Sapiens), ja que la seva tecnologia es basava en pedres treballades, destrals de cacera, a més enterraven els seus morts col·locant-hi damunt un bloc de pedra treballada.[16]

Els Neandertals estan estretament relacionats amb la cultura Musteriana, i els seus estris eren produïts utilitzant ossos o fusta com a martells. El resultat són uns estris, fets d'os, menys avançats, si es comparen amb els d'homo Sapiens, que feia servir pedra com a martell. Malgrat això s'han trobat eines de pedra com destrals amb funcions específiques, ascles sofisticats o puntes de llança, que enganxaven amb resina. És molt difícil trobar restes d'objectes fets amb fusta, ja que és un material degradable, malgrat això se sap que era material utilitzat pels Neandertals, que feien mànecs per les destrals o llances de fusta de pal gruixut, que utilitzaven per punxar els animals, però que pesaven massa per ser llançades.

A l'Abric Romaní de Capellades s'han trobat restes del que podria ser un trípode fet de fusta i que era utilitzat per cuinar, així com una gran quantitat d'estris de tot tipus fets de fusta i més de tres-centes fogueres, i fusta emmagatzemada per cuinar, que demostren el domini del foc per part dels Neandertals, i les dentadures de la Cova del Sidrón mostren senyals de l'ús extensiu del foc.[12]

Els Neandertals foren els primers homínids a fabricar roba. Les agulles que feien servir eren fetes d'os o de pedra, tot i que molt rudimentàries, més un punxó que no pas les agulles d'os fetes per l'homo Sapiens. Els neandertals feien servir rascadors per netejar la pell, després hi feien forats amb el punxó, i finalment les “cosien” fen servir tires de pell.[14]

Desaparició[modifica | modifica el codi]

  • Model d'evolució multirregional: en el qual es planteja que des del sorgiment de l'humà anatòmicament modern, aquest va tenir una trajectòria pròpia segons la geografia en la qual se situava, originant diferents espècies. Segons la teoria llavors, en aquesta evolució en paral·lel de canvi gradual, les espècies simplement anirien substituint-se al llarg del temps mitjançant transformacions diverses. Actualment aquesta teoria està pràcticament descartada i molt criticada pels investigadors per la seva falta de rigor i proves que demostrin la seva certesa.[16]
  • Model d'origen africà recent: Aquest model al principi plantejava el sorgiment de diferents espècies segons la regió poblada. Així trobaríem Homo erectus a l'Àsia, Homo Sapiens a l'Àfrica i Homo Neandertals a Europa. Però realment, i cito paraules textuals de Zilhao en la seva conferència a la Universitat de Barcelona: "avui dia som tots homo Sapiens Sapiens i per tant, com s'explica que els Neandertals desapareguessin d'Europa?" Doncs bé, els científics que van plantejar aquesta teoria van suposar que els anatòmicament moderns tenien una superioritat en el seu comportament, amb el qual van adquirir el llenguatge, i una superioritat entre d'altres, cultural, que donaria pas a una conducta simbòlica inexistent pels Neandertals. Està clar que els Sapiens Sapiens relegarien, arraconarien i promourien la desaparició dels "inferiors" Neandertals. Malgrat tot, gràcies als últims estudis en ADN, aquesta teoria ha perdut força, deixant pas als models d'hibridació i d'"assimilació".
  • Model d'hibridació i substitució: planteja el creuament genetic entre Neandertals i Sapiens Sapiens, però només fins a les primeres generacions, atès que els nous exemplars sorgits serien estèrils i no podrien concebre descendència. A més, els investigadors que recolzen aquesta teoria, sostenen la possibilitat que tot i aquesta intervenció genètica el Sapiens Sapiens va aconseguir en la seva majoria superposar-se als neandertals.
  • Model d'assimilació: Aquest model també considera que hi va haver un encreuament d'ADN entre Neandertals i Anatòmicament Moderns, i una assimilació de característiques físiques i culturals, originant amb això un nou Sapiens Sapiens en la seva majoria però amb elements Neandertals. Aquesta última teoria és la que actualment sosté una major fermesa entre el col·lectiu científic, atès que s'ha pogut demostrar, en certa mesura, les mencionades proves.
  • Una recerca científica publicada el febrer de 2012 a la revista científica Molecular Biology and Evolution suggerí que la majoria dels neandertals europeus moriren fa uns 50.000 anys i que posteriorment un petit grup recolonitzà Europa abans que els humans moderns apareguessin a Europa. Aquest estudi es va fer analitzant l'ADN dels neandertals del nord d'Espanya i comprovant que la variabilitat genètica d'aquests darrers neandertlas era extremadament baixa.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Universitat de Califòrnia - Santa Cruz. «/releases/2010/05/100506141549.htm Neanderthal genome yields insights into human evolution and evidence of interbreeding with modern humans1» (en anglès). ScienceDaily, 6 de maig del 2010. [Consulta: 7 de maig del 2010].
  2. Groenen, M. Pour une histoire de la préhistoire, Ed. J. Millon, (1994) ISBN 2-905614-93-5
  3. Trinkaus, E. i Shipman, P. Les Hommes de Neandertal, Seuil, (1996) ISBN 2-02-013178-1
  4. Entrada "neandertal" al Diccionari de la Llengua Catalana
  5. Fuhlrott, C.J. (1859) - « Menschliche Ueberreste aus einer Felsengrotte des Düsselthals. Ein Beitrag zur Frage über die Existenz fossiler Menschen », Verhandl. Naturhist. Ver. Preuss. Rheinlande Westphalen, 16, p. 131-153.
  6. Fuhlrott, C.J. (1865) - Der fossile Mensch aus dem Neanderthal und sein Verhältniß zum Alter des Menschengeschlechts, Duisburg, 78 S. 2 Abb.
  7. 7,0 7,1 Krause, Johannes; Fu, Qiaomei; Good, Jeffrey M.; Viola, Bence. «The complete mitochondrial DNA genome of an unknown hominin from southern Siberia». Nature, 464, 7290, 2010, p. 894–897. DOI: 10.1038/nature08976.
  8. Froehle, Andrew W; Chruchill, Steven E «Energetic Competition Between Neandertals and Anatomically Modern Humans» (PDF). PaleoAnthropology, 2009, pàg. 96–116 [Consulta: 31 octubre 2011].
  9. Ara,Les dones neandertals canviaven de família
  10. Dargie, Richard. A History of Britain. London: Arcturus, 2007, p. 9. ISBN 9780572033422. OCLC 124962416. 
  11. Durham University (11 febrer 2008). "Ancient tooth provides evidence of Neanderthal movement". Nota de permisa. ´
  12. 12,0 12,1 12,2 «Los neandertales se medicaban con manzanilla» (en castellà). El Mundo, 18/07/2012. [Consulta: 19/07/2012].
  13. Maria COLL i Ruth BLASCO : "Neandertals a taula" ; Sàpiens ; Sàpiens Publicacions ; número 100 ; febrer 2011 ; ISSN 1695-2014 ; p. 28-35
  14. 14,0 14,1 [enllaç sense format] http://humanorigins.si.edu/evidence/human-fossils/species/homo-neanderthalensis
  15. 15,0 15,1 [enllaç sense format] http://www.britarch.ac.uk/ba/ba51/ba51feat.html
  16. 16,0 16,1 Cadenes, N. 2009. Neandertals més a prop: Preguntes i (algunes) respostes. El Temps, 1282 (Gener, 2009):13-29
  17. Notícies CSIC

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Home de Neandertal
  • Espècies d'homínids a The Talk.Origins Archive: Neandertals (anglès)

Sobre les grafies Neandertal/Neanderthal (anglès):