Home de Neandertal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Home de Neandertal
(Plistocè)
Crani d'un home de Neandertal (La Chapelle-aux-Saints)
Crani d'un home de Neandertal
(La Chapelle-aux-Saints)

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Gènere: Homo
Espècie: H. neanderthalensis
Nom binomial
Homo neanderthalensis
King, 1864
Range of Homo neanderthalensis.png
Sinònims
  • Palaeoanthropus neanderthalensis
  • Homo sapiens neanderthalensis

L'humà de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i el Pròxim Orient en el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000[1] i 28.000 anys. Si bé anteriorment era classificat com una subespècie d'Homo sapiens (i anomenat consegüentment Homo sapiens neanderthalensis), actualment la majoria d'investigadors el consideren una espècie diferent.

L'anàlisi del genoma dels neandertals en el curs del Projecte del genoma del Neandertal, segons l'article publicat en el número del 7 de maig del 2010 a la revista Science, mostra que és molt probable que hi hagués hagut encreuaments amb els humans moderns. Entre l'1% i el 4% del genoma d'Homo sapiens derivaria del genoma dels neandertals.[2]

Protagonitzà una rica cultura material anomenada mosterià i mostrava preocupacions estètiques i espirituals (sepultures). Després d'un difícil reconeixement, durant molt de temps l'humà de Neandertal ha estat vist negativament en comparació amb Homo sapiens. En la imaginació popular apareix com un ésser simiesc, rude, lleig i ximplet. De fet, és més robust que Homo sapiens i el seu cervell és lleugerament més voluminós de mitjana. Els progressos de l'arqueologia prehistòrica i de la paleoantropologia des de la dècada del 1960 han revelat un ésser de gran riquesa cultural. Tanmateix, encara queden molts punts per aclarir, com ara les causes de la seva extinció.

Història del descobriment[modifica | modifica el codi]

La vall de l'humà nou[modifica | modifica el codi]

El nom neandertal deriva del de Neandertal, una petita vall situada al territori de les ciutats d'Erkrath i Mettmann, entre Düsseldorf i Wuppertal (Alemanya). Al mes d'agost del 1856, en el marc de l'explotació d'una pedrera, uns obrers buidaren una petita cavitat d'aquesta vall, la cova de Feldhofer. Hi descobriren esquelets i un fragment de crani que enviaren a Johann Carl Fuhlrott, institutor d'Elberfeld i apassionat per la història natural.[3][4]

Vèrtex cranial descobert a Neandertal el 1856
Esquelet reconstruït d'un humà de Neandertal

Per una curiosa coincidència, el topònim Neandertal significa 'vall de l'humà nou'. El nom de Neander havia estat donat a aquesta vall (thal, en alemany, és 'vall') en honor de Joachim Neumann (1650-1680), anomenat també Joachim Neander, que seguint un costum familiar que datava del seu avi es feia dir pel seu cognom traduït al grec. Aquest pastor i compositor, autor de càntics religiosos encara avui en dia populars en el protestantisme alemany, solia buscar la inspiració en aquesta vall, antany idíl·lica.

Com que en aquells temps el nom de la vall encara s'escrivia Neanderthal, l'humà que s'hi descobrí rebé el nom llatí d'Homo neandethalensis; quan més tard una reforma ortogràfica de l'alemany eliminà totes les h "supèrflues", les normes de la nomenclatura científica impediren modificar la forma llatina, de manera que encara avui en dia s'escriu Homo neanderthalensis, amb "h". En català, s'utilitza gairebé exclusivament la forma sense "h", que és la que recomana l'Institut d'Estudis Catalans.[5] La forma Neanderthal encara està molt estesa en anglès, i provoca una pronunciació que es contradiu amb el nom alemany original.

Un reconeixement difícil[modifica | modifica el codi]

Fuhlrott comprengué ràpidament l'interès del descobriment i arribà a Neandertal per intentar, en va, descobrir més ossos o vestigis associats. S'havia adonat que es tractava d'ossos antics, però sobretot increïblement primitius, pertanyents a un humà nou, d'una "conformació natural desconeguda fins ara".[6][7]

En efecte, l'humà de Neandertal fou el primer humà fòssil diferent d'Homo sapiens a ser descobert. La idea mateixa que una espècie d'humà diferent de la humana hagués existit en el passat (i hagués desaparegut) era particularment difícil d'admetre. No fou fins al 1859 que Charles Darwin publicà L'origen de les espècies i fins al 1871 no amplià explícitament aquesta teoria als humans, a La descendència de l'home i la selecció en relació al sexe.

De fet, els ossos descoberts a Neandertal no eren els primers vestigis descoberts d'humans de Neandertal; Philippe-Charles Schmerling ja havia descobert un crani d'infant a Engis (Bèlgica) el 1830 i un crani d'adult havia estat trobat a Gibraltar, al jaciment de Forbe's Quarry, el 1848. Mentre que el primer era un crani d'exemplar jove en el qual els trets característics dels humans de Neandertal eren menys evidents, el segon hauria hagut de portar al reconeixement de l'existència d'una espècie humana fòssil. Possiblement encara era massa aviat, com ho demostren les dificultats a l'hora de reconèixer que els ossos recollits a Neandertal corresponien a un humà fòssil.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Al voltant de 600.000 anys enrere l'Homo heidelbergensis o Homo rhodesiensis, segons les diferents teories, va sortir d'Àfrica i va ocupar parts d'Europa i Àsia. Aquesta migració fou provocada per un període d'escalfament climàtic, conegut com a període interglacial Günz-Mindel. Aquest període va suposar un escalfament de la Terra, recessió de les glaceres i un enduriment de la vida al continent africà. Aquesta època càlida fou seguida per una època glacial (Glaciació de Mindel), que va separar la població africana de les branques que havien emigrat cap a Europa.

Van ser aquestes branques "cosines" que evolucionaren al continent eurasiàtic d'acord amb les seves necessitats. Les causes per les quals aquests humans no van tornar a emigrar cap a climes més càlids no són del tot clares, però es creu que la presència de grans mamífers com el mamut o el mastodont, i grans ramats de cérvols, cavalls o búfals van persuadir aquests homínids a romandre al continent eurasiàtic. Els estudis de mtDNA (ADN mitocondrial) suggereixen que les branques de Sapiens i Neandertals se separaren entre 321.200 i 618.000 anys enrere.[8]

Aquesta no és l'única migració d'homínids que es va produir. El primer homínid que va abandonar Àfrica fou l'Homo erectus ara fa 1,9 milions d'anys i que va arribar a ocupar llocs tan llunyans com la Xina, Índia o l'Illa de Java. Una altra migració fou la de l'Homo sapiens, que va sortir d'Àfrica ara fa uns 60.000 anys.

Els primers trets característics de l'humà de Neandertal i que el diferencien del seu predecessor, l'Homo heidelbergensis, apareixen a Europa fa uns 350.000 anys, com els exemplars trobats a l'Avenc dels Ossos, al jaciment arqueològic d'Atapuerca, que ja mostren la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars pronunciats. A partir de 130.000 anys enrere, el neandertal clàssic ja habitava a Europa i altres parts de Pròxim Orient i Àsia.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'humà de Neandertal es caracteritza per la seva gran capacitat cranial (1.300-1.600 cm3), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Eren d'estatura més o menys baixa, amb les extremitats curtes, amb unes proporcions semblants a les dels humans moderns que viuen en climes freds. Les formes dels neandertals d'Europa occidental són més robustes i es coneixen com a neandertal clàssic. Els neandertals d'altres llocs tendeixen a ser menys robustos. Estudis genètics demostren que tenien la pell pàl·lida, els ulls clars, i el pèl-roig era molt comú, característiques relacionades amb els climes freds. Aquestes característiques també es poden trobar en "l'humà actual", però això no significa, necessàriament, que hagin estat heretades de l'humà de Neandertal, ja que l'Homo Sapiens també les va incorporar durant la seva evolució.

Els neandertals eren, generalment, de 12 a 14 cm més baixos que l'humà actual, contradient així la creença popular que eren molt petits o per sota dels 150 cm d'alçada. Un estudi realitzat a 45 ossos pertanyents, com a mínim, a 14 mascles i 7 femelles, dóna una estatura mitjana de 164-168 cm i 77,6 kg per als mascles i 152-156 cm i 66,4 kg per a les femelles.[9]

Culturalment, cal destacar el fet que són els primers homínids que enterraven els seus morts. Eren grans caçadors, forts i probablement adaptats al fred i fabricaven armes més complexes que les fetes per l'Homo erectus. Els neandertals vivien en grups de baixa diversitat genètica i les dones es traslladaven a grups diferents, fet que afavoria la diversitat genètica.[10]

Mapa dels jaciments principals de neandertal clàssic

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els primers neandertals van viure en l'època glacial Mindel durant més de 100.000 anys, i a causa d'aquest fet no s'han conservat gaires restes, i és difícil saber-ne quelcom sobre aquest període. Països on s'han trobat restes estan majoritàriament a Europa per sota del paral·lel 50, que era la línia on aproximadament s'acabava la glacera, incloent-hi el sud del Regne Unit,[11] Europa central, els Balcans,[12] Ucraïna i l'oest de Rússia, i fora d'Europa a Zagros (Iran) i a llevant (Pròxim Orient).

Avui dia no s'han trobat restes neandertals a l'Àfrica, però s'han trobat restes molt a prop del continent africà, a Gibraltar, i més important, a l'àrea de llevant, on les restes de neandertal daten d'èpoques posteriors a ocupacions d'Homo sapiens. Fòssils animals d'aquesta època, trobats als jaciments, mostren una fauna adaptada al clima fred, coincidit amb l'època glacial, i potser la raó de l'abandonament per part d'Homo sapiens, a la recerca de climes més càlids. Aquesta teoria també coincideix amb el fet que els neandertals estaven, físicament, més ben preparats per a suportar baixes temperatures, que no pas Homo sapiens. No s'han trobat restes neandertals més al sud del que avui en dia es coneix com a Israel-Palestina.

Posteriorment, canvis climàtics que causen l'escalfament del planeta, l'interglacial Mindel-Riss, i la migració dels grans mamífers, com el mamut o el búfal cap al nord, mostren una migració dels neandertals pel nord d'Europa i l'Àsia central, i s'han trobat jaciments de neandertal clàssic al massís de l'Altai (Sibèria) i a Uzbekistan cap a l'est, Alemanya cap al nord, Anglaterra i Portugal a l'oest i Gibraltar o Israel-Palestina al sud. Tot i que és possible que aquest territori no fos ocupat tot a la vegada, i que es produïssin diverses migracions provocades pels canvis climàtics, migracions animals, mancança de menjar i competència directa amb Homo sapiens.

A mesura que Homo sapiens va anar ocupant el continent eurasiàtic, la població neandertal va anar disminuint, i ocupant menys territori. Els últims neandertals van viure a Gibraltar fa uns 28.000 anys aproximadament.

Tanmateix, no s'ha de cometre l'error de classificar totes les restes arqueològiques a Europa i Àsia com a neandertals, ja que l'any 2010 es trobaren les restes d'un espècimen d'homínid de Deníssova a la cova de Deníssova, al massís de l'Altai (Sibèria). Les restes són una dent i un tros de dit, d'uns 41.000 anys d'antiguitat, però d'on es va poder extreure material genètic. L'anàlisi demostra que l'ADN mitocondrial (mtDNA) és diferent del de l'humà de neandertal i del d'Homo sapiens. L'avantpassat comú entre sapiens, neandertals i deníssovians visqué entre 779.300 i 1.313.500 anys enrere.[8] També s'han trobat restes de neandertal en aquesta zona (l'Altai) que daten de la mateixa època, així com restes que suggereixen la presència d'Homo sapiens.

Una altra espècie, tot i que és un tema molt debatut, és la de l'humà de Flores, que habità l'illa de Flores (Indonèsia) fa uns 94.000 anys fins, tan sols, 12.000 anys enrere. Això significa que hi havia quatre espècies conegudes d'Homo cohabitant al mateix temps.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

De l'alimentació sabem que els neandertals menjaven tant vegetals (fruites, plantes diverses…)[13] com una gran varietat d'animals, i coneixien l'ús de plantes medicinals.[13] De la seva dieta càrnia, en tenim un registre evident gràcies a les restes òssies. Aquestes han demostrat recentment que menjaven no sols grans animals com ara cavalls, búfals, els cérvols (i de manera extraordinària elefants, rinoceronts, hipopòtams i lleons) sinó també animals petits com ara conills, ocells o tortugues, fet que indica el més que probable ús de trampes de caça, una tecnologia complexa que fins fa poc es creia pròpia només de l'homo sapiens.[14] Com ells, també utilitzaven el foc per tal de coure aquests aliments. Els neandertals també menjaven peix, foca, dofí i marisc, quan vivien en zones costaneres, com demostren les restes trobades a Gibraltar.[15]

Nous estudis realitzats a les restes animals fan pensar que els neandertals aprofitaven la geografia del terreny per a caçar. Valls estretes o culs de sac eren utilitzats per a facilitar la captura d'animals. En el cas de Mauran a França, s'hi han trobat restes de bisons pertanyent a més de 400 exemplars, suggerint que els grups de caçadors neandertals van utilitzar aquest lloc per a caçar moltes vegades, potser durant més de cent anys. Les restes mostren que els neandertals caçaven animals saludables, i no pas cries o animals debilitats per malalties o edat.[16]

Molts dels exemplars de neandertal trobats presenten un gran nombre de traumatismes, especialment comuns a les costelles, fèmur, peroné, columna vertebral i crani. En moltes ocasions, els traumatismes estan curats i presenten molt poca o cap infecció, suggerint que els lesionats eren cuidats i alimentats per altres membres de la tribu. Com és el cas d'un exemplar trobat a la cova de Shanidar, a l'Iraq, amb la cama dreta esclafada, el turmell i el peu trencat, un fort cop al cap, que probablement el va deixar cec d'un ull i el braç dret tallat per sota del colze. Les ferides foren curades i va seguir vivint amb la tribu. El gran nombre de fractures, trobades a les restes de neandertals, és comparable a les que pateix un professional del rodeo. Aquest fet, i la mancança d'armes llancívoles o projectils, fan pensar que l'humà de Neandertal feia servir el cos a cos per caçar grans mamífers. Cal destacar que els traumatismes són comuns tant en els mascles com en les femelles, és a dir, no hi havia divisió de tasques segons el sexe,[16] quelcom que els diferencia de l'homo Sapiens.

Estris[modifica | modifica el codi]

Les restes arqueològiques pertanyents al paleolític mitjà, i per tant neandertals, mostren uns estris diferents, una tecnologia més simple i menys diversa, als trobats al paleolític superior, pertanyents a l'Homo Sapiens. Això no obstant, els humans de Neandertal no eren inferiors als Homo Sapiens. Els humans de Neandertal no eren simples versions primitives de l'humà actual. A la seva època, eren tan "moderns" com els humans de Cromanyó (H. Sapiens), ja que la seva tecnologia es basava en pedres treballades, destrals de cacera; a més, enterraven els morts col·locant-hi damunt un bloc de pedra treballada.[17]

Els neandertals estan estretament relacionats amb la cultura mosteriana, i els seus estris eren produïts utilitzant ossos o fusta com a martells. El resultat són uns estris, fets d'os, menys avançats, si es comparen amb els d'Homo Sapiens, que feia servir la pedra com a martell. Malgrat això, s'han trobat eines de pedra com destrals amb funcions específiques, ascles sofisticades o puntes de llança, que enganxaven amb resina. És molt difícil trobar restes d'objectes fets amb fusta, ja que és un material degradable; malgrat això, se sap que era un material utilitzat pels neandertals, que feien mànecs per a les destrals o llances de fusta de pal gruixut, que utilitzaven per a punxar els animals, però que pesaven massa per a ser llançades.

A l'Abric Romaní de Capellades, s'han trobat restes del que podria ser un trípode fet de fusta i que era utilitzat per a cuinar, així com una gran quantitat d'estris de tot tipus fets de fusta i més de tres-centes fogueres, i fusta emmagatzemada per cuinar, que demostren el domini del foc per part dels neandertals, i les dentadures de la cova del Sidrón mostren senyals de l'ús extensiu del foc.[13]

Els neandertals foren els primers homínids a fabricar roba. Les agulles que feien servir eren fetes d'os o de pedra, tot i que molt rudimentàries, més un punxó que no pas les agulles d'os fetes per l'Homo Sapiens. Els neandertals feien servir rascadors per a netejar la pell, després hi feien forats amb el punxó, i finalment les “cosien” fent servir tires de pell.[15]

Desaparició[modifica | modifica el codi]

  • Model d'evolució multiregional: en el qual es planteja que des de l'aparició de l'humà anatòmicament modern, aquest tingué una trajectòria pròpia segons la geografia en la qual se situava, originant diferents espècies. Segons la teoria, llavors, en aquesta evolució en paral·lel de canvi gradual, les espècies simplement anirien substituint-se al llarg del temps mitjançant transformacions diverses. Actualment, aquesta teoria està pràcticament descartada i molt criticada pels investigadors per la seva falta de rigor i proves que en demostrin la certesa.[17]
  • Model d'origen africà recent: aquest model al principi plantejava l'aparició de diferents espècies segons la regió poblada. Així, trobaríem Homo erectus a l'Àsia, Homo Sapiens a l'Àfrica i Homo Neandertal a Europa. Però, citant paraules textuals de Zilhao en la seva conferència a la Universitat de Barcelona: "avui dia som tots Homo Sapiens Sapiens i per tant, com s'explica que els neandertals desapareguessin d'Europa?". Doncs bé, els científics que van plantejar aquesta teoria van suposar que els anatòmicament moderns tenien una superioritat en el seu comportament, amb el qual van adquirir el llenguatge, i una superioritat entre d'altres, cultural, que donaria pas a una conducta simbòlica inexistent en els neandertals. Està clar que els Sapiens Sapiens relegarien, arraconarien i promourien la desaparició dels "inferiors" neandertals. Malgrat tot, gràcies als últims estudis en ADN, aquesta teoria ha perdut força, deixant pas als models d'hibridació i d'"assimilació".
  • Model d'hibridació i substitució: planteja l'encreuament genètic entre neandertals i Sapiens Sapiens, però només fins a les primeres generacions, ja que els nous exemplars sorgits serien estèrils i no podrien concebre descendència. A més, els investigadors que donen suport a aquesta teoria sostenen la possibilitat que, tot i aquesta intervenció genètica, el Sapiens Sapiens va aconseguir en la seva majoria superposar-se als neandertals.
  • Model d'assimilació: aquest model també considera que hi va haver un encreuament d'ADN entre neandertals i anatòmicament moderns, i una assimilació de característiques físiques i culturals, originant amb això un nou Sapiens Sapiens en la seva majoria, però amb elements neandertals. Aquesta última teoria és la que actualment sosté una major fermesa entre el col·lectiu científic, ja que s'ha pogut demostrar, en certa mesura, les esmentades proves.
  • Una recerca científica publicada el febrer de 2012 en la revista científica Molecular Biology and Evolution suggerí que la majoria dels neandertals europeus moriren fa uns 50.000 anys i que posteriorment un petit grup recolonitzà Europa abans que els humans moderns apareguessin a Europa. Aquest estudi es va fer analitzant l'ADN dels neandertals del nord d'Espanya i comprovant que la variabilitat genètica d'aquests darrers neandertals era extremadament baixa.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Papagianni, Dmitra; Morse, Michael. The Neandethals Rediscovered (en anglès). Thames & Hudson, 2013. ISBN 978-0-500-05177-1. 
  2. Universitat de Califòrnia - Santa Cruz. «/releases/2010/05/100506141549.htm Neanderthal genome yields insights into human evolution and evidence of interbreeding with modern humans1» (en anglès). ScienceDaily, 6 de maig del 2010. [Consulta: 7 maig 2010].
  3. Groenen, M. Pour une histoire de la préhistoire, Ed. J. Millon, (1994) ISBN 2-905614-93-5
  4. Trinkaus, E. i Shipman, P. Les Hommes de Neandertal, Seuil, (1996) ISBN 2-02-013178-1
  5. Entrada "neandertal" al Diccionari de la Llengua Catalana
  6. Fuhlrott, C.J. (1859) - « Menschliche Ueberreste aus einer Felsengrotte des Düsselthals. Ein Beitrag zur Frage über die Existenz fossiler Menschen », Verhandl. Naturhist. Ver. Preuss. Rheinlande Westphalen, 16, p. 131-153.
  7. Fuhlrott, C.J. (1865) - Der fossile Mensch aus dem Neanderthal und sein Verhältniß zum Alter des Menschengeschlechts, Duisburg, 78 S. 2 Abb.
  8. 8,0 8,1 Krause, Johannes; Fu, Qiaomei; Good, Jeffrey M.; Viola, Bence. «The complete mitochondrial DNA genome of an unknown hominin from southern Siberia». Nature, 464, 7290, 2010, p. 894–897. DOI: 10.1038/nature08976.
  9. Froehle, Andrew W; Chruchill, Steven E «Energetic Competition Between Neandertals and Anatomically Modern Humans» (PDF). PaleoAnthropology, 2009, pàg. 96–116 [Consulta: 31 octubre 2011].
  10. Ara,Les dones neandertals canviaven de família
  11. Dargie, Richard. A History of Britain. Londres: Arcturus, 2007, p. 9. ISBN 9780572033422. OCLC 124962416. 
  12. Durham University (11 febrer 2008). "Ancient tooth provides evidence of Neanderthal movement". Nota de premsa.
  13. 13,0 13,1 13,2 «Los neandertales se medicaban con manzanilla» (en castellà). El Mundo, 18/07/2012. [Consulta: 19 juliol 2012].
  14. Maria COLL i Ruth BLASCO : "Neandertals a taula"; Sàpiens; Sàpiens Publicacions; número 100; febrer 2011; ISSN 1695-2014; p. 28-35
  15. 15,0 15,1 [enllaç sense format] http://humanorigins.si.edu/evidence/human-fossils/species/homo-neanderthalensis
  16. 16,0 16,1 [enllaç sense format] http://www.britarch.ac.uk/ba/ba51/ba51feat.html
  17. 17,0 17,1 Cadenes, N. 2009. Neandertals més a prop: Preguntes i (algunes) respostes. El Temps, 1282 (Gener, 2009):13-29
  18. Notícies CSIC

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Espècies d'homínids a The Talk.Origins Archive: Neandertals (anglès).

Sobre les grafies Neandertal/Neanderthal (anglès):