Pelvis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pelvis
Pelvis diagram.png
Diagrama de la pelvis.
Identificadors
Gray p.236
Dorlands
/Elsevier
p_10/12623123
TA A01.1.00.032
FMA 9578
Termes anatòmics dels ossos

La pelvis és la regió anatòmica més inferior del tronc. Sent una cavitat, la pelvis és un embut osteomuscular que s'estreny cap a baix, limitat pel sacre, el còccix i els coxales (que formen la cintura pelviana) i els músculs de la paret abdominal inferior i del perineu.

Genèricament, el terme pelvis s'usa incorrectament per denominar a la cintura pelviana o pèlvica.

Topogràficament, la pelvis es divideix en dues regions: la pelvis major i la pelvis menor.

  • La pelvis major, amb les seves parets eixamplades és solidària cap endavant amb la regió abdominal inferior, les fosses ilíaques i l'hipogastri. Conté part de les vísceres abdominals.
  • La pelvis menor, la part més estreta de l'embut, conté la bufeta urinària, els òrgans genitals, i part terminal del tub digestiu (recte i anus).

La mesura dels diàmetres de la pelvis s'anomena pelvimetria.

Pelvis òssia[modifica | modifica el codi]

Pelvis òssia masculina, vista frontal.
Pelvis òssia femenina, vista frontal

Els ossos ilíacs (coxals), el sacre i el còccix articulats entre si formen la pelvis òssia, amb referència a l'estructura òssia de la pelvis. Al contrari, cintura pelviana implica una referència morfofisiològica a la part de la pelvis que participa en l'articulació del membre inferior, és a dir els coxals. Referent a això convé recordar que la cintura pelviana té el seu homòleg en el membre superior: la cintura escapular.

Aquest conjunt ossi compleix diverses funcions: dóna suport mecànic i protecció als òrgans pèlvics i del baix ventre; articula els membres inferiors a la porció inferior del tronc; permet la biodinàmica de la bipedestació; etc.

A la pelvis òssia es poden descriure dues superfícies i dues obertures:

  • Una superfície exterior
    • Part anterolateral: símfisis pubiana + làmina quadrilàtera + raça horitzontal i descendent del pubis + forat isquiopubic;
    • Part lateral: fossa ilíaca externa + cavitat cotiloide + branca descendent de l'isqui + tuberositat isquiàtica;
    • Part posterior: cara posterior de l'os sacre i del còccix.
  • Una superfície interior
La cavitat que limita la superfície interior està dividida en dues parts per un relleu gairebé circular anomenat estret superior (una part superior o pelvis major) i una part inferior o pelvis menor o excavació pelviana (cavum pelvis).
  • Una obertura superior
  • Una obertura inferior.

Articulacions de la pelvis òssia[modifica | modifica el codi]

  • Símfisi pubiana.
  • Articulació sacrococcígea.
  • Articulació sacroilíaca.
  • Maluc.
  • Lligaments sacrociàtics.
  • Membrana obturatriu.

Variacions de la pelvis òssia segons el sexe[modifica | modifica el codi]

  • Les parets de la pelvis en la dona són menys gruixudes que en l'home.
  • La símfisi pubiana de la dona és a una alçària menor.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelvis Modifica l'enllaç a Wikidata