Sahul

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaSahul
TipusRegió geogràfica modifica
 9° 36′ S, 131° 42′ E / 9.6°S,131.7°E / -9.6; 131.7
Aquesta foto satelital mostra la plataforma continental que uneix Austràlia, Nova Guinea i Tasmània.

Sahul , també anomenat continent australià , és una regió geogràfica situada al continent Oceania, conformada per Austràlia, Tasmània, Nova Guinea i diverses illes adjacents com les illes Aru i les Raja Ampat. Tot i que Austràlia està separada de Papua Nova Guinea per l'estret de Torres i de Tasmània pel de Bass, aquestes tres masses de terra són les parts emergides de la mateixa plataforma continental i estan molt relacionades des dels punts de vista biològic, geològic i antropològic.

Les illes de Nova Zelanda no són considerades part de Sahul, però sí part de Australàsia per a altres propòsits vinculats amb la biogeografia.

Ús del terme[modifica]

Plataforma continental Sahul[modifica]

La història del terme es remunta al segle XVII en què figurava en mapes holandesos com Sahull o Sahoel , per referir-se als bancs d'arena entre Austràlia i Timor. La plataforma continental va ser establerta el 1845 amb el nom de Gran Banc Australià per GW Earl [1] que va notar que hi havia cangurs tant a Austràlia com a Nova Guinea i les illes Aru. El 1919 el terme Sahul va ser recuperat pel geòleg holandès Molengraaff.[2]

Continent Sahul[modifica]

A la història geològica de la Terra, s'anomena continent Sahul la continuïtat terrestre d'Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, ja que estaven units per les terres emergides durant el Plistocè.[3] ( vegeu la seqüència d'imatges [1]) Abans de 1970 s'anomenava Australàsia ,[2] en els 70 Gran Austràlia i finalment el 1975 es va estendre el nom Sahul tant per a la plataforma i el vell continent.[4]

Regió de Sahul i el continent Austràlia[modifica]

L'anomenat continent australià equival geogràficament a Sahul. No hi ha actualment uniformitat de criteris per definir el nombre i la naturalesa dels continents de la Terra, de manera que en altres cultures o llengües com l'anglès, en lloc d'Oceania es prefereix l'ús de continent australià o simplement Austràlia [5][6] la qual cosa genera una ambigüitat entre el país Austràlia i el continent amb el mateix nom. En canvi l'ús d'Oceania com a continent,[7][8] és un concepte més ampli i tradicional que s'usa en gran part del món, com és el cas de Llatinoamèrica i el Sud d'Europa.

Altres termes per referir-se a aquesta regió usats per biòlegs i arqueòlegs són Meganesia ,[9] Australínea [10] i Austràlia-Nova Guinea .[11] En tots aquests casos la definició i límits varien segons diversos criteris poden ser equivalent a Sahul o incloure més parts d'Oceania com Nova Zelanda o Polinèsia. Un altre terme és Oceania Propera, usat en l'àmbit lingüístic i altres àmbits, el qual defineix la part oest de Melanèsia[12] i de vegades inclou a Austràlia.

Geografia[modifica]

Ocupa una àrea total d'uns 8.560.000 km². La Mancomunitat d'Austràlia ocupa la major part de la l'àrea, aquella i les illes adjacents estan connectades per una plataforma continental poc profunda (50 m) que cobreix uns 2.500.000 km².[13][14] Les illes de l'est de l'arxipèlag malai a partir de la línia de Wallace, incloent l'illa de Timor, no formen part de Sahul sinó que pertanyen a una regió frontissa entre Oceania i Àsia anomenada Wallacea.

Geologia[modifica]

Mapa de les plataformes continentals de Sahul i Sunda. L'àrea entre elles és «Wallacea».

La plataforma continental de Sahul es recolza principalment en la Placa Indoaustraliana. Antigament estava unit a l'Antàrtida i va formar part del supercontinent meridional de Gondwana fins que la placa va començar a separar-se'n tot adreçant-se cap al nord. Durant la majoria del temps posterior a aquesta separació, Austràlia, Nova Guinea i Tasmània van romandre unides per ponts continentals a causa del baix nivell del mar, cosa que hi va permetre el pas dels animals i dels primers homes. Aquests ponts corresponen, en la part nord del continent, a l'actual mar d'Arafura, al mar de Timor, al golf de Carpentària i a l'estret de Torres, que separen Austràlia de les illes de la Wallacea i de l'illa de Nova Guinea, i al sud a l'estret de Bass, que separa Austràlia de Tasmània. Ara fa uns deu mil anys, en acabar-se la darrera glaciació i pujar el nivell del mar aquests ponts continentals desaparegueren i l'antic continent va restar trencat en una àrida massa de terra de poca alçada (Austràlia) i dues illes muntanyenques (Nova Guinea i Tasmània).

Biologia[modifica]

En tota la zona es va desenvolupar una flora i una fauna úniques. Els monotremes i els marsupials també van existir en altres continents, però només a Austràlia i a Nova Guinea es van convertir en espècies dominants. La diversitat aviària també va florir, en particular l'ordre dels passeriformes, el qual es va escampar per tot el món i comprèn més de la meitat de les espècies d'ocells vivents. Alguns animals com els macròpodes, els monotremes i els casuaris són endèmics a la regió de Sahul.

Antropologia[modifica]

A mitjan segle XX l'antropòleg Carleton S. Coon va sostenir que els aborígens d'Austràlia, Nova Guinea i Tasmània provenen d'un mateix grup humà primigeni. En els darrers 20 anys s'ha demostrat que, en l'aspecte genètic, hi ha una antiga relació entre els aborígens australians i els papús, que ve de l'època de les primeres migracions humanes en el Plistocè. També hi ha més de 40 jaciments, amb abundants manifestacions d'art i ornamentació personal, localitzats en el continent Sahul, que demostren aquesta relació. Se'ls atribueix, per radiocarboni, una antiguitat entre els 40.000 i 30.000 anys.[15]

Referències[modifica]

  1. Earle, W. (1845). On the physical structure and arrangement of the Indonesian Archipielago. Journal of the Geographical Society of London 15: 358:365
  2. 2,0 2,1 Ballard, Chris (1993). "Stimulating minds to fantasy? A critical etymology for Sahul". Sahul in review: Plistocè archaeology in Australia, New Guinea and island Melanèsia. Canberra: Australian National University. pàg. p. 17. ISBN 0-7315-1540-4
  3. JF O'Connell, J. Allen 2003 3DOC% 26A.pdf Dating the Colonization of Sahul (Pleistocene Austràlia-New Guinea): a review of recent research
  4. Allen, J.; J. Golson and R. Jones (eds) (1977). Sunda and Sahul: Prehistorical studies in Southeast Àsia, Melanèsia and Austràlia. London: Academic Press. ISBN 0-12-051250-5.
  5. "Continent". Encyclopædia Britannica . 2006. Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc
  6. The New Oxford Dictionary of English. 2001. New York: Oxford University Press.
  7. Oceà Un, Diccionari Enciclopèdic i Atles Mundial, "Continent", page 392, 1730. ISBN 84-494-0188-7
  8. Els Cinc Continents, Planeta-De Agostini Editions, 1997. ISBN 84-395-6054-0
  9. Filewood, W. (1984). "The Torres connection: Zoogeography of New Guinea". Vertebrate zoogeography in Australasia. Carlisle, W.A.: Hesperia Press. pàg. 1124-1125. ISBN 0-85905-036-X.
  10. Dawkins, Richard (2004). The ancestor's tale: A Pilgrimage to the dawn of evolution. Boston: Houghton Mifflin. pàg. 224. ISBN 0-618-00583-8.
  11. James F. O'Connell & Jim Allen 2005-06, Pre-LGM Sahul (Pleistocene Austràlia-Nova Guinea) and the Archaeology of Early Modern Humans
  12. Roger C. Green, Near and Remote Oceania disestablishing "Melanèsia in Culture History, in Man and a Half, Essays on Pacific Anthroplogy and Ethnobiology, Ed Andrew Pawley, Auckland (Austràlia), Polynesian Society, 1991, p. 491-502
  13. Big Bank Shoals of the Timor Sea: An environmental resource atles. Australian Institute of Marine Science, 2001 [Consulta: 28 agost 2006]. 
  14. Wirantaprawira, Dr Willy. Republik Indonèsia. Dr Willy Wirantaprawira, 2003 [Consulta: 28 agost 2006]. 
  15. Panera, J. i Rubio Jara, S. «La colonització humana de la Terra». Revista A distància [Madrid], 23, 2008, p. 12-21. ISSN: 1133-1151.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Time de Monash University (Austràlia)

Coord.: placeopedia 26° S, 141° E / 26°S,141°E / -26; 141