Himenòpters

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuHimenòpters
Hymenoptera
Hymenoptere(s).jpg
Enregistrament
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
ClasseInsecta
SuperordreEndopterygota
OrdreHymenoptera
Carl von Linné, 1758
Subordres
Modifica les dades a Wikidata

Els himenòpters (Hymenoptera, del grec hymen, "membrana", i pter-, "ala") formen un dels majors ordres d'insectes, i comprèn alguns dels insectes més coneguts, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes, entre altres. El nom prové de la textura de les seves ales.

Morfologia[modifica]

Formica sanguinea, reina (esquerra) i obrera (dreta)

Els himenòpters posseeixen un aparell bucal de tipus mastegador o llepador, però sempre amb unes mandíbules poderoses. Molts dels individus adults tenen dos parells d'ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors; en alguns casos, com en les formigues, molts dels seus individus no tenen ales.

Hi ha descrites, aproximadament 110.000 d'himenòpters. Només de formigues, es calcula que a la Terra n'hi viuen almenys mil bilions d'individus.

L'ordre dels himenòpters es divideix en dos subordres:

El principal caràcter que diferencia els dos grups és que en els apòcrits el primer segment de l'abdomen s'estreny en la seva unió amb el tòrax.[1] Als Països Catalans hi trobem espècies dels dos subordres.[1]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pujalde, J.; Sartó, V. Guia dels insectes dels Països Catalans. Barcelona, 1986. Ed. Kapel. ISBN 84-85952-62-6

Enllaços externs[modifica]

Llistes[modifica]