Partenogènesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La partenogènesi (del grec παρθένος parthénos = verge + γένεσις génesis = origen) en sentit estricte és la generació d’un nou individu a partir d’un òvul sense fecundar.[1] Va ser descoberta per Charles Bonnet.[cal citació]

Hi ha dos tipus de partenogènesi: ameiòtica (o diploide) i meiòtica (o haploide). La primera és considerada com a reproducció asexual, ja que no es produeix meiosi, per tant, tampoc recombinació meiòtica. Es generen clons del progenitor (femelles). Per contra, en la partenogènesi meiòtica sí que hi ha meiosi, cosa que implica que la descendència tindrà la meitat de material genètic que el seu progenitor, per tant, aquesta és genèticament diferent (mig clons). No obstant això a vegades es pot produir una recuperació de la dotació a través, per exemple, de la duplicació.[2]

L'òvul se segmenta sense fecundar. Això és produït per diversos factors ambientals (com ara l'arribada d'una determinada estació de l'any en què el nou ésser pugui desenvolupar-se en bones condicions). Hi ha algunes espècies de peixos que es necessita el contacte amb la cèl·lula masculina per què comenci la fecundació (gitonogàmia). Tot i això els gens del gàmeta masculí no seran heretats pel nou individu. És freqüent entre alguns insectes, com ara les abelles, les vespes i les formigues.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Partenogènesi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Barrientos Llosa, Zaidett. Zoología General. Madrid: EUNED, 2003. ISBN 9789968311908. 
  3. Savage, Thomas F. «A Guide to the Recognition of Parthenogenesis in Incubated Turkey Eggs». Oregon State University, 12 de setembre de 2005. [Consulta: 11-10-2006].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]