Curculiònids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCurculiònids
Curculionidae Modifica el valor a Wikidata

Lixus pulverulentus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordrePolyphaga
SuperfamíliaCurculionoidea
FamíliaCurculionidae Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1802
Larva de curculiònid (probablement Larva Curculio sayi).
Ceutorhynchus obstrictus. Es pot observar el rostre i les antenes geniculades

Els curculiònids (Curculionidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília dels curculionoïdeus, anomenats vulgarment morruts, corcs, diablons, becuts, etc. És una de les famílies d'animals amb més membres, amb 4.600 gèneres i 51.000 espècies[1] (9 vegades més que mamífers) i constitueixen plagues importants per a l'agricultura i la silvicultura.

Característiques[modifica]

Es caracteritzen per la seva llarga probòscide o rostre a l’extrem de la qual hi ha la boca tot i que algunes subfamílies com la dels Entiminae el rostre és més aviat curt. Presenten antenes geniculades (doblegades formant un colze) i sovint el primer segment de l’antena encaixa en un solc del rostre.[2] El cos és massiu, generalment petit quan es compara amb altres escarabats. Tot i això, la subfamília Scolytinae, els escarabats de l'escorça, tenen el cap flexionat sense rostre per la qual cosa s'assemblen superficialment als Bostrichiidae.[3] Més enllà d'aquestes característiques, els curculiònids tenen una gran diversitat de formes i mides; els adults mesuren des d'1 a 40 mm de longitud. La majoria d’espècies són sexualment dimòrfiques presentant les femelles un rostre més llarg i fi i la posició de les antenes més basal que els mascles.[2] El llarg rostre és utilitzat per les femelles per ajudar a pondre els ous dins del teixit vegetal. Algunes espècies són àpteres i tenen els èlitres soldats l’un a l’altre.[4]

Les larves dels curculiònids tenen forma de "C", són àpodes[5] i estan lleugerament esclerotitzades. Presenten antenes minúscules i mandíbules robustes i acostumen a viure dins dels teixits vegetals de diverses plantes de què s’alimenten tancades a les arrels, les tiges o les llavors.[4] Algunes espècies poden reproduir-se partenogenèticament.[5]

Història natural[modifica]

Tot i que són principalment fitòfags[5] i s'associen amb plantes angiospermes de diverses maneres, molts són barrinadors de la fusta (per exemple moltes espècies dels gèneres Cryptorhynchini, Molytini i Zygopini) en comptes de menjar fulles, i en alguns casos conreen fongs ambrosials als seus túnels (gènere Platypodinae tot i que també alguns Scolytinae).[6] La gran majoria dels corcs són endòfits; els pocs que s'alimenten directament de fulles sovint ho fan com a minadors de fulles. Els escarabats adults caven un túnel a l'escorça dels arbres per dipositar els ous per sota d'ella. En algunes espècies només ho fa la femella i en altres rep l'ajuda del mascle.[7] Un cop dins de l'arbre i després d'aparellar-se, les femelles fan un túnel vertical on van dipositant els ous separats a certa distància entre si. D’aquesta manera evita que hi hagi interferència entre les larves al moment d'alimentar-se. Quan emergeixen les larves, a mesura que es van alimentant caven túnels longitudinals allunyant-se del túnel parental i mengen fins que adquireixen la talla adequada per dur a terme la metamorfosi, sortir de l'arbre com a adults i completar el seu cicle de vida.[7]

Són espècies cosmopolites i, en alguns casos, esdevenen plagues destacables per l'agricultura al camp i al magatzem on constitueixen una de les plagues que més pèrdues provoca a les collites de gra a escala mundial. Lirus algirus és una de les espècies més abundants als Països Catalans i viu principalment sobre malves i cardots.[5] Algunes espècies causants de plagues són el morrut de les palmeres Rhynchophorus ferrugineus).[8] És un tipus d’animal que si se sent observat es deixarà caure a terra, com mort, i desapareixerà de la vista entre les herbes baixes i la fullaraca.[9]

Taxonomia[modifica]

La taxonomia d'aquest grup és força complicada. Els intents de construir una filogènia s'han basat principalment en les característiques de les larves.[10]

S'han arribat a reconèixer fins a 24 subfamílies. Les úniques reconegudes gairebé universalment són Baridinae, Cossoninae, Curculioninae, Cyclominae, Entiminae, Molytinae, Platypodinae i Scolytinae. Aquests últims són corcs de les escorces, i que tenen una morfologia molt diferent de la resta de la família; tradicionalment es consideraven com a una família separada (Scolytidae).

Segons la més actual revisió de les famílies dels coleòpters, els curculiònids inclouen 17 subfamílies:[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ Slipinski S.A., Leschen R.A.B., Lawrence J.F. 2011. Order Coleoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang Z.-Q. (ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa 3148: 203–208, 2011
  2. ↑ 2,0 2,1 «Family Curculionidae - Snout and Bark Beetles» (en anglès). Buguide. [Consulta: 28 gener 2023].
  3. ↑ «Curculionidae» (en anglès). UK Beetle Recording. [Consulta: 28 gener 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Curculiònids». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 28 gener 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Història natural dels Països Catalans – Artròpodes II. 1a edició. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1987, p. 310-311. ISBN 84-7739-000-2. 
  6. ↑ Hespenheide, Henry A. Beetles (en anglès). Nova York: Elsevier, 2001-01-01, p. 354. ISBN 978-0-12-226865-6. 
  7. ↑ 7,0 7,1 del-Val, Ek; Sáenz-Romero, Cuauhtémoc «INSECTOS DESCORTEZADORES (COLEOPTERA: CURCULIONIDAE) Y CAMBIO CLIMÁTICO: PROBLEMÁTICA ACTUAL Y PERSPECTIVAS EN LOS BOSQUES TEMPLADOS» (en castellà). TIP. Revista Especializada en Ciencias Químico-Biológicas, 20, 2, 01-07-2017, pàg. 53–60. DOI: 10.1016/j.recqb.2017.04.006. ISSN: 1405-888X.
  8. ↑ Ajuntament de Canet de Mar. «Informació sobre la plaga de l'escarabat morrut que pateixen les palmeres». [Consulta: 28 gener 2023].
  9. ↑ «Diabló de la malva». El medi natural del Bages. [Consulta: 28 gener 2023].
  10. ↑ Adriana E. Marvaldi «Higher level phylogeny of Curculionidae (Coleoptera: Curculionoidea) based mainly on larval characters, with special reference to broad-nosed weevils» (PDF). Cladistics, 13, 4, 1997, pàg. 285–312. Arxivat de l'original el 2017-08-09. DOI: 10.1111/j.1096-0031.1997.tb00321.x [Consulta: 13 abril 2012].
  11. ↑ Bouchard, P. et al.2011. Family-group names in Coleoptera (Insecta). ZooKeys 88: 1.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curculiònids
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Curculiònids&oldid=32174821»