Escorça (anatomia vegetal)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'escorça de la surera, enguixida per protegir del foc el tronc i les branques, és el suro.

L'escorça és la part externa de l'arrel, el tronc i les branques de les plantes llenyoses. També es tracta de la coberta externa i dura d'algunes fruites.

En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de bossoga.

L'escorça està formada per les capes més externes de la tija de les plantes i de les arrels de les plantes llenyoses. Tenen escorça, entre d'altres, els arbres, les plantes enfiladisses llenyoses i els arbusts. L'escorça es refereix a tots els teixits vegetals fora del cambium vascular i no és un terme tècnic.[1]

Entre els productes, d'utilització humana, que deriven de l'escorça s'inclouen les espècies i altres saboritzants, tanins, resines, làtex, medicines, diversos verins, al·lucinògens, i el suro. L'escorça s'ha utilitzat per a fer vestits, canoes, cordes i com a superfície per a pintar-hi o fer mapes.[2]

Descripció botànica[modifica | modifica el codi]

Allò que normalment s'anomena escorça inclou un nombre de teixits vegetals diferents. El suro és un teixit secundari externs que és impermeable a l'aigua i als gasos i també s'anomena fel·lema El suro el produeix el cambium del suro (també anomenaat fel·logen) el qual és una capa de cèl·lules actives meristemàticament. Junts el fel·lema, el fel·logen i el fel·loderma (que no sempre es forma i que és una capa de cèl·lules formada cap l'interior pel cambium de suro) formen el periderma.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorça (anatomia vegetal)
  1. Raven, Peter H.; Evert, Ray F. & Curtis, Helena (1981), Biology of Plants, New York, N.Y.: Worth Publishers, pàg. 641, ISBN 0879011327, OCLC 222047616
  2. Taylor, Luke. 1996. Seeing the Inside: Bark Painting in Western Arnhem Land. Oxford Studies in Social and Cultural Anthropology. Oxford: Clarendon Press.
  3. Dickison, WC. 2000. Integrative Plant Anatomy, Academic Press, San Diego, 186-195.