Gàmeta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic.

Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar'[1]) és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.[2] En espècies que produeixen dos tipus morfològicament diferents de gàmetes, i en les quals cada individu en produeix només un tipus, una femella és qualsevol individu que produeix el tipus més gran de gàmeta –anomenat òvul– i un mascle el que produeix el tipus més petit –l'espermatozou. Es tracta d'un exemple d'anisogàmia o heterogàmia, és a dir, la condició segons la qual les femelles i els mascles produeixen gàmetes de diferents mides, com en el cas dels humans (l'òvul humà és 100.000 vegades més gran en volum que una única cèl·lula espermatozou humana[3][4]). Pel contrari, la isogàmia és el cas que els gàmetes dels dos sexes són de la mateixa mida i forma. El terme gàmeta va ser introduït pel biòleg austríac Gregor Mendel. Els gàmetes porten la meitat de la informació genètica d'un individu, una ploidïa de cada tipus, i són creats per mitjà de la meiosi a partir de la divisió dels gametòcits en un procés anomenat gametogènesi.

L'ovogènesi és el procés de formació de gàmetes femenins en els animals. Aquest procés inclou la meiosi (amb recombinació meiòtica) que té lloc en l'oòcit diploide primari per produir l'òvul haploide (gàmeta). L'espermatogènesi és el procés de formació de gàmetes masculins, el qual també inclou meiosi amb recombinació i que té lloc en l'espermatòcit diploide primari per produir l'espermatozou haploide (gàmeta).

Dissimilitud[modifica]

En contrast amb un gàmeta, les cèl·lules somàtiques d'un individu contenen una copia del cromosoma de l'esperma i una còpia del de l'òvul; és a dir, les cèl·lules de la descendència tenen gens que expressen les característiques tant del pare com de la mare. En canvi, els cromosomes d'un gàmeta no són duplicats exactes de cap dels conjunts cromosòmics que es troben als cromosomes diploides, i sovint pateixen mutacions aleatòries que resulten en un ADN modificat (i, en conseqüència, noves proteïnes i fenotips).

Determinació del sexe en humans i aus[modifica]

En els humans, un òvul normal pot portar només un cromosoma X (dels cromosomes X i Y), mentre que un espermatozou pot portar o bé un cromosoma X o bé un Y (un òvul no-normal pot acabar portant un o cap cromosomes X, com a resultat d'una irregularitat en qualsevol de les dues etapes de la meiosi, mentre que un espermatozou no-normal pot acabar portant cromosomes que no defineixen el sexe, un parell XY, o un parell XX per la mateixa raó); ergo, l'espermatozou mascle és qui determina el sexe de qualsevol zigot resultant: si el zigot té dos cromosomes X es pot desenvolupar en una femella, i si té un cromosoma X i un Y, es pot desenvolupar en mascle.[5] Pel que fa a les aus, l'òvul de la femella determina el sexe de la de scendència pel que es coneix com a sistema de determinació del sexe ZW.[5]

Plantes[modifica]

Les plantes que es reprodueixen sexualment també tenen gàmetes. Tanmateix, com que les plantes tenen una alternança de generacions diploides i haploides, existeixen algunes diferències. En les plantes amb flor, les flors utiltizen la meiosi per produir una generació haploide que produeix gàmetes per mitjà de la mitosi. L'haploide femella s'anomena primordi seminal o òvul i es produeix a l'ovari de la flor. Quan és madur, l'òvul haploide produeix un gàmeta femella que està llest per ser fertilitzat. L'haploide mascle és el pol·len, produït pels estams; quan el pol·len cau a un estigma madur d'una flor fa créixer un tub pol·línic cap a dins de la flor, i llavors el pol·len haploide produeix espermatozous mitjançant la mitosi i els allibera per a la fertilització.

Referències[modifica]

  1. «gamete» (en anglès). Online Etymology Dictionary.
  2. «gàmeta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Marshall, A. M. 1893. Vertebrate embryology: a text-book for students and practitioners. GP Putnam's Sons.
  4. Yeung, C., M. Anapolski, M. Depenbusch, M. Zitzmann, and T. Cooper. 2003. "Human sperm volume regulation. Response to physiological changes in osmolality, channel blockers and potential sperm osmolytes." Human Reproduction 18:1029.
  5. 5,0 5,1 Jay Phelan. What Is Life?: A Guide to Biology W/Prep-U. Macmillan, 30 abril 2009, p. 237–. ISBN 978-1-4292-2318-8 [Consulta: 8 octubre 2010]. 

Vegeu també[modifica]