Vés al contingut

Cornella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Cucala» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Cucala (mitologia)» i «Cucales»
Infotaula d'ésser viuCornella negra
Corvus corone Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,91 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou19 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22706016 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènereCorvus
EspècieCorvus corone Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Cornella negra (Corvus corone), al fons, i cornella emmantellada (Corvus cornix), en primer terme. Durant molt de temps van ser considerades subespècies diferents de la mateixa espècie Corvus corone.

La cornella o cornella negra [1] o cucala (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqüent al sud.

Descripció

[modifica]

És un còrvid de mida mitjana, sense gaires trets típics, característicament negre, amb veu força peculiar i disseny de vol amb la cua quadrada.

El cos, ulls, potes i bec són completament negres, presentant tanmateix, iridescències verdoses i púrpures a la part superior del plomatge. Els joves mostren una tonalitat més brunenca.

A priori es podria confondre de lluny amb altres còrvids, però, malgrat tot, es poden discriminar força bé. A desgrat de la mida, es diferencia del corb per la grandària del bec, la silueta de la cua i la manca de plomes hirsutes a la gola.

Es distingeix de la gralla pel color dels ulls i per no presentar gris a les espatlles.

De la graula, per l'absència de plomes en forma de calça a sobre dels tarsos, i de les gralles de muntanya, per la manca de coloració a les cames i al bec.

És força garruladora, bo i emetent un cucleig característic, menys greu que el del corb. Pot imitar fàcilment altres veus, i hom la pot sentir fins i tot mimetitzant el tamborineig dels pigots.

Amb unes ales relativament amples, vola generalment a no gaire altura, amb un vol força recte amb batecs pausats i regulars. Planeja molt menys que els corbs i les gralles de muntanya.

Alimentació

[modifica]

Menja molt a terra, en àrees obertes, on sempre camina sense saltar.

És força polífaga, podent capturar pollets i altres petits vertebrats. Sent atracció per carronyes i despulles. També es nodreix de gra, insectes, cucs, fruits i ous.[2]

Hàbitat

[modifica]

És molt característica en àrees de prats i conreus. Habita àrees obertes amb boscanys, riberes o tanques arbrades, on instal·la el niu a força altura, defugint les àrees boscanes massa denses.

En els darrers anys ha sofert una certa expansió.

Costums

[modifica]

La seua organització social comporta el territorialisme. Solament forma estols a les àrees de joca i durant la reproducció, que és quan s'apleguen els exemplars solters i els desaparellats.

La dinàmica d'ocupació de l'espai a l'època reproductora depèn dels recursos alimentaris disponibles i de la densitat de població, la qual cosa provoca la interacció dels estols de solters amb les parelles ja formades per tal d'ocupar les millors àrees.

És sedentària o transhumant, però a l'hivern pot rebre la visita de migrants transpirinencs.

Reproducció

[modifica]

Fa una posta a l'any i gairebé sempre en arbres.

Taxonomia

[modifica]

Sovint s'ha considerat que Corvus corone i Corvus cornix pertanyen en realitat a una única espècie:[3]

  • Corvus corone (sensu lato) – cornella eurasiàtica.[4]

A la classificació del Congrés Ornitològic Internacional versió 13.1 (2023) ambdues són considerades espècies diferents,[5]

Referències

[modifica]
  1. L Svensson, K Mullarney, D Zetterström. Guia d’ocells. Europa i regió mediterrània. Ediciones Omega. 2010 ISBN 978-84-282-1534-3 (català)
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 103. ISBN 84-315-0434-X
  3. Handbook of the Birds of the World and BirdLife International (2022). Handbook of the Birds of the World and BirdLife International digital checklist of the birds of the world. Version 7
  4. cornella eurasiàtica «Cornella». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/06/2021(català)
  5. Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.1). doi: 10.14344/IOC.ML.13.1. https://www.worldbirdnames.org/bow/crows/ (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 181.

Enllaços externs

[modifica]