Rossinyol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Rossinyol (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuRossinyol comú modifica
Luscinia megarhynchos modifica
Nachtigall (Luscinia megarhynchos)-2.jpg
modifica
Enregistrament
modifica
Dades
Pes2,65 g (pes al naixement) modifica
Envergadura24 cm modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22709696 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMuscicapidae
GènereLuscinia
EspècieLuscinia megarhynchos modifica
Brehm, 1831
Ous

El rossinyol (Luscinia megarhynchos) és un ocell passeriforme emblemàtic dins els ocells cantaires. Amida uns 16 cm de longitud i té un color marronós excepte en la cua que és vermellosa. Hi ha poc dimorfisme sexual. S'alimenta d'insectes que caça a terra i a la tardor també de fruits.

És un ocell migratori (passa l'hivern a l'Àfrica) amb una distribució europea (Europa central i del sud) i de l'Àsia dels sud-oest. A Catalunya és molt freqüent a gairebé tot el territori quan està de pas.[1][2] Els mascles fan la migració de primavera uns dies abans que les femelles, i tornen al mateix territori de l'any anterior, on sovint s'aparellen amb la mateixa femella. Acostumen a cantar sobretot cap al tard i durant la nit, però també de dia, a la primavera, i és difícil veure'ls.

Es troba on hi ha bardisses i matolls, dintre de les quals fa el niu, pel que és més freqüent als espais més o menys oberts, amb bardisses i tanques o boscos galeria que no pas als boscos.

Etimologia[modifica]

Del llatí vulgar *rusciniŏlu, variant de *lusciniŏlu, diminutiu de luscinĭa, amb el mateix significat. El canvi de l- en r-, ja documentat en les glosses d'Épinal (segle VII), és un fenomen de dissimilació de líquides.[3]

Cultura popular[modifica]

El cant del rossinyol, considerat com el més bell de tots els cants d'ocells, s'anomena refilar, xericar, xivicar. Diuen que té sis o set cants diferents; això explica que el seu cant sigui interpretat de molt diferents maneres, o sigui, que la gent inventi humorísticament mimologies molt diverses del dit cant en relació amb paraules humanes. Així, hi ha qui dóna totes aquestes equivalències del cant del rossinyol: «Per aquí ha passat, per aquí ha passat! Tau tau tau xirivits!»; «La criada del Mas Nou s'ha begut un plat de vi, bo bo bo bo! jo l'he vist!»; «¿Que sembres blat? No en colliràs! no en colliràs!».[4] En el Rosselló es conta que un vespre el rossinyol es va adormir damunt un cep; la vidalba, enfilant-se per les sarments, va empresonar els peus de l'ocell i no el deixava volar; les formigues se n'aprofitaren per a picar-li el darrere. El rossinyol no ho ha oblidat, i per això canta tota la nit per no adormir-se, i quan canta diu: «Peu, peu, peu, gara la ridorta! Cul, cul, cul, gara la formiga!»

Refrany «El rossinyol, gàbia no vol»: es diu perquè aquest ocell no resisteix la captivitat.[3]

En el folklore català és molt coneguda la cançó El rossinyol que entre altres va ser cantada per Joan Manuel Serrat i per Joan Baez.

El Ball del rossinyol: varietat del ball pla, ballat al so de la cançó del rossinyol:

«Ball rodó,

Caterineta Caterineta,

ball rodó,

Caterineta Caterinó;

una guixa i un fesol,

ballarem lo

rossinyol;

a les portes de Maria,

cantarem l'Avemaria»[5]

Referències[modifica]

  1. Del Hoyo, J., Sargatal, J., {{subst:etal}} On observar ocells a Catalunya Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6
  2. SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Rossinyol (català)
  3. 3,0 3,1 «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 21 febrer 2015].
  4. Gomis, Cels «Zoologia Popular Catalana». L'Avenç, 1910, pàg. 369.
  5. Pujol, Francesc. Cançoner Popular de Catalunya. Volum I. Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, 1936, p. 419. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]