Joan Baez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Baez
Joan baez01.jpg
Joan Baez a Charlotte el 2003
Biografia
Naixement(en) Joan Chandos Baez Modifica el valor a Wikidata
9 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Staten Island (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Boston
Redlands High School (en) Tradueix
Palo Alto High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantautora, ballarina, pacifista, militant, productora discogràfica, música, compositora, guitarrista, cantant, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereFolk, Roots Rock, música americana, pop, rock, gospel, country, música acústica
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu, guitarra, piano, ukulele, djembe
Segell discogràficVanguard (1960–1971)
A&M (1972–1977)
Portrait/CBS (1977–1981)
Gold Castle (1987–1991)
Virgin (1991–1993)
Guardian (1995–2002)
Koch (2003–present)
Artistes relacionatsBob Dylan, Paul Simon, Pete Seeger, Odetta, Dar Williams, Janis Ian, Mary Chapin Carpenter, Mimi Farina, Jackson Browne, Judy Collins, Indigo Girls, Christopher Logue, Donovan & The Grateful Dead
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia
13 juliol 1985Live Aid Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDavid Harris (1968–1973) Modifica el valor a Wikidata
ParellaBob Dylan Modifica el valor a Wikidata
FillsGabriel Harris
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg David Harris) Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert Baez Modifica el valor a Wikidata  i Joan Bridge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMimi Fariña i Pauline Baez Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjoanbaez.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001926 Allocine: 6654 Allmovie: p3229 TV.com: people/joan-baez
Facebook: officialjoanbaez Twitter: joancbaez Instagram: joancbaez MySpace: joanbaez Spotify: 1EevBGfUh3RSQSGpluxgBm Last fm: Joan+Baez Musicbrainz: 92d37892-6186-4459-9cc1-f0dde57652d0 Songkick: 222376 Discogs: 261867 Allmusic: mn0000069153 Deezer: 972 Modifica el valor a Wikidata

Joan Chandos Baez (Staten Island, Nova York, 9 de gener de 1941), coneguda com a Joan Baez (dʒoʊn ˈbaɪəz), cantant estatunidenca de música folk, coneguda com «la reina de la cançó protesta». Caracteritzada per una veu potent, aguda, pròxima a la d'una soprano, i amb un vibrato controlat per a potenciar la dramatització de les lletres de les cançons, Joan Baez és la màxima figura de la cançó protesta sorgida en els anys 1960 amb motiu de la Guerra del Vietnam. El seu repertori, no obstant això, abasta també la música tradicional, el country i el folk-rock.

Biografia[modifica]

Filla d'un físic mexicà i d'una professora de literatura, cosina del físic John Baez, la seva carrera comença a Boston, on va aconseguir una gran repercussió amb la seva actuació sl Newport Folk Festival de 1959. Com a resultat d'això, va gravar el seu disc de debut l'octubre de 1960, titulat només amb el seu nom, per a la companyia Vanguard Records. Compost de 13 cançons tradicionals, algunes d'elles balades infantils, les seves versions han resultat amb el temps gairebé canòniques. Va tenir un èxit moderat, però l'edició d'un segon volum de cançons el 1961 va fer recuperar per al gran públic aquell primer disc, i ambdós es van convertir en grans èxits, com també ho seria el seu tercer disc: Joan Baez in Concert (1962).

Entre 1962 i 1964, Baez va ser el rostre popular de la música folk, es va convertir en l'estrella de festivals i gires i va cantar en actes polítics, entre els quals s'inclouen la Marxa sobre Washington de 1963 pels drets civils. Durant aquest període, va començar a estudiar el treball de Bob Dylan i, a poc a poc, el seu repertori es va desplaçar del material tradicional al de tipus socialment compromès, d'acord amb l'emergent generació d'artistes dels anys seixanta.

Va viure amb Bob Dylan entre 1963 i 1965, i junts es van guanyar el títol del «rei i la reina de la cançó protesta». Va lluitar en contra de la Guerra del Vietnam i a favor dels drets civils. Per a això va crear Humanitas, una organització internacional pro drets humans, i el 1963 va fundar a Palo Alto un institut d'estudis sobre la noviolència.[1] Com altres intèrprets de folk, Baez es va veure influenciada per la visita dels Beatles als Estats Units i pel folk-rock de Dylan. A conseqüència d'això, va augmentar el seu instrumental, que fins al moment es basava únicament en la seva guitarra acústica, i va arribar a fer servir una orquestra sencera a Joan (1967). Va continuar experimentant a la fi de la dècada del 1960, com es comprova en discos com Baptism (1968), en el qual recita poesia, i en Any Day Now (1968), un doble disc de cançons de Dylan amb ambient de country.

El març de 1968, Baez es va casar amb el líder antibel·licista David Harris, empresonat per negar-se a allistar-se a l'exèrcit. Atès que Harris era aficionat al country, Baez va tornar a aquest estil en diversos discos. Amb el seu àlbum de 1972 per a A&M Records, Come From the Shadows, es va aproximar al pop. A principis de la dècada del 1970, Baez es va centrar en el pop-rock i va començar a escriure les seves pròpies cançons, cosa que va culminar en el supervendes Diamonds & Rust (1975), al qual va seguir Gulf Winds (1976), enterament escrit per ella. Va gravar diversos discos per a diverses companyies i, el 1993, Vanguard Records va realitzar Rare, Live & Classic, un triple disc de retrospectiva. Ha escrit dues autobiografies: Daybreak (1968) i And a Voice to Sing With (1987).

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[2]

Guardons[modifica]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. Barratt, Elizabeth. Carmel Valley (en anglès). Arcadia Publishing, 2009, p.114. ISBN 0738571628. 
  2. «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]