Conscripció
La conscripció o reclutament forçós és el reclutament obligatori de persones en algun tipus de servei estatal, amb més freqüència el servei militar. La conscripció es remunta a l'antiguitat i continua vigent en alguns països sota diferents denominacions. El modern sistema de reclutament estatal obligatori d'homes joves per al servei militar, estès per una part molt significativa de països, es remunta a la Revolució Francesa a la dècada de 1790, on es va convertir en la base que va fer possible l'existència d'un exèrcit molt gran i poderós. Més tard la majoria de les nacions europees van copiar per a temps de pau el sistema segons el qual els homes de certa edat servirien d'1 a 3 anys en servei actiu i després serien traslladats a la força de reserva, cridats a files només en cas de conflicte.
Com un dels antecedents més antics a la Xina, l'Estat de Qin va instituir el servei militar obligatori després fer un registre de totes les llars.[1] Això va permetre formar grans exèrcits que no havien de ser remunerats, i va ser un factor clau en la creació de l'Imperi Qin que va conquistar tota la Xina el 221 dC.
Hi ha formes de conscripció que forcen a fer serveis no militars o serveis militaritzats però sense ús de les armes. És el cas del Servei Social obligatori per les dones instituït pel règim fanquista que va ser dirigit per la Secció Femenina de la Falange i també el reclutament majoritàriament forçós de joves per treballar a la mineria al Regne Unit[2] durant la 2a Guerra Mundial o de les tasques sense armes encomanades per l'exèrcit nord-americà als objectors de consciència. També és el cas de la Prestació Social Substitutòria (PSS) que la llei espanyola va instituir per als objectors de consciència al servei militar i que va estar vigent des de 1988 fins a la seva abolició l'any 2001.[3][4]
La conscripció és polèmica perquè suposa una conculcació de la llibertat i els drets individuals. És contestada a través de l'objecció a la prestació del servei per raons de consciència o per l'objecció política al servei d'un govern amb què no s'està d'acord o a una guerra que és impopular i amb actes d'insubmissió i desobediència a la llei que és considerada injusta. En alguns casos els conscriptors poden evadir legalment el servei sortint del país, però la major part de legislacions ho impedeixen. Alguns sistemes de reclutament militar recullen un servei civil substitutori sense armes, com el vigent a Àustria i Suïssa.
A partir de principis del segle xxi, molts estats han passat a formar les seves tropes amb soldats voluntaris o professionals i han deixat d'exercir el reclutament obligatori. Però en la majoria d'aquests la conscripció no s'ha abolit legalment i es reserva la possibilitat de ser utilitzada en cas de guerra o crisi.[5] En els Estats Units, el servei militar va acabar el 1973, però els homes entre 18 i 25 anys estan obligats registrar-se al Sistema de Servei Selectiu per permetre la reintroducció del servei militar obligatori si calgués. A Espanya el servei militar va desaparèixer el 2001[3] però l'obligatorietat no s'ha tret de la Constitució i és recollida a la llei.[6]
Vegeu també[modifica]
- Forces armades
- Servei militar
- Objecció de consciència
- Desobediència civil
- Henry David Thoreau
- Dones de conhort
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conscripció |
- ↑ War and state formation in ancient ... – Google Books
- ↑ «BERR.gov.uk». Arxivat de l'original el 2009-07-14. [Consulta: 7 febrer 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Real Decreto 247/2001, 9 de marzo, por el que se adelanta la suspensión de la prestación del servicio militar.
- ↑ «Reglamento de la presetación social». A: MOC. En legítima desobediencia. Tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. Madrid: Editorial Traficantes de Sueños, 2002, p. 167-170.
- ↑ «World War II». The Canadian Encyclopedia. Arxivat de l'original el 2010-07-22. [Consulta: 7 febrer 2013].
- ↑ "Pero la Constitución no impone la fórmula de conscripción forzosa como única posible para la capacitación y organización del personal de las Fuerzas Armadas.
"Nada impide que en esta Ley se sustituya la atribución imperativa de obligaciones militares por su adquisición voluntaria mediante el encuadramiento en unas Fuerzas Armadas enteramente profesionales. De este modo, se suspende la prestación del servicio militar obligatorio y se introduce un nuevo sistema en el que todo el personal militar estará vinculado a las Fuerzas Armadas por una relación de servicios profesionales."
"No obstante, como se ha señalado anteriormente, también se regula la aportación suplementaria de recursos humanos a las Fuerzas Armadas cuando la defensa de España así lo exija. Las obligaciones militares pasan así a cumplirse de forma distinta por los españoles, pero su naturaleza e importancia permanecen inalteradas, al amparo de lo previsto en el artículo 30.2 de la Constitución, como inalterado queda también el deber de defender a España que declara el apartado primero del mismo precepto. "
Ley 17/1999, de 18 de mayo, de Régimen del Personal de las Fuerzas Armadas (Exposición de Motivos - X)