Vanuatu

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaVanuatu
Ripablik blong Vanuatu, République du Vanuatu i Republic of Vanuatu
Bandera de Vanuatu Escut de Vanuatu
bandera de Vanuatu escut de Vanuatu
Vanuatu Provinces.JPG

Himne Yumi, Yumi

Lema «Long God yumi stanap»
«In God we stand»
«С Бог удържаме»
Localització
Vanuatu on the globe (Polynesia centered).svg
16° 38′ 00″ S, 168° 01′ 00″ E / 16.633330555556°S,168.01666944444°E / -16.633330555556; 168.01666944444
Capital Port Vila
Conté
Població
Total 252.763 (2013)
• Densitat 20,74 hab/km²
Llengua bislama, francès i anglès
Geografia
Forma part de Melanèsia
Superfície 12.190 km²
Punt més alt Mount Tabwemasana  (1.879 m)
Punt més baix oceà Pacífic  (0 m)
Història
Anterior New Hebrides
Organització i govern
Legislatiu Parliament of Vanuatu
• Lista dels presidents de Vanuatu Baldwin Lonsdale
• Primièr ministre Charlot Salwai (2016)
Membre de
Economia
PIB 814.954.306 $ (2014)
PIB per càpita 2.805,31 $ (2015)
Reserves totals 183.998.615 $ (2014)
IDH 0,572 (2005)
Moneda vatu (VUV)
Indicatius
Fus horari UTC+11:00
Domini d'Internet .vu
Prefix telefònic +678
Emergències 112, 11 i 113
Còdi país Tradueix VU
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Vanuatu, oficialment la República de Vanuatu (en bislama: Ripablik blong Vanuatu, en francès: République du Vanuatu, en anglès: Republic of Vanuatu), és un estat insular de l'Oceà Pacífic Sud. L'arxipèlag que el constitueix està situat a uns 1.750 km a l'est d'Austràlia, al nord-est de Nova Caledònia, a l'oest de Fiji i al sud de Salomó.

Els primers habitants de Vanuatu van ser melanesians. Els primers europeus que visitaren les illes foren els d'una expedició espanyola liderada pel navegant portuguès Pedro Fernandes de Queirós, qui arribà a l'illa més grossa el 1606. Queirós reclamà l'arxipèlag per a Espanya, com a part de les Índies Orientals. En la dècada de 1880 França i el Regne Unit reclamaren regions de l'arxipèlag, i el 1906 acordaren la creació d'un marc per a gestionar conjuntament el grup d'illes de les Noves Hèbrides mitjançant un condomini anglo-francès. Durant la dècada de 1970 sorgí un moviment independentista, i el 1980 es fundà la República de Vanuatu.

Història[modifica]

Va ser descobert, el 1606, per Pedro Fernández de Quirós, que parteix d'El Callao, el 21 de desembre de 1605, amb tres vaixells: San Pedro y San Paulo, San Pedrico i Los Tres Reyes Magos,[1] que l'anomenà Australia del Espíritu Santo. Des del 1906 fins a la independència el 1980, va ser un condomini francobritànic. Un cop independent, ha patit intents secessionistes com els de Tanna o Vemerana.

Geografia[modifica]

Mapa de Vanuatu amb la seva capital, Port Vila, situada a la tercera illa més grossa.

Vanuatu és un arxipèlag en forma d'Y format per 82 illes relativament petites, geològicament recents i d'origen volcànic (65 de les quals estan deshabitades). Les illes més meridionals i les més septentrionals estan separades per uns 1.300 quilòmetres. Dues illes, les Matthew i Hunter, deshabitades, són reclamades i controlades per França com a part de Nova Caledònia.

Les 14 illes que tenen més de 100 quilòmetres quadrats de superfície són, de més grossa a més petita: Espíritu Santo, Malakula, Éfaté, Erromango, Ambrym, Tanna, Pentecost, Epi, Ambae, Gaua, Vanua Lava, Maewo, Malo i Anetyum. Les ciutats més grans del país són la capital Port Vila, a Éfaté, i Luganville, a Espíritu Santo.[2] El punt més alt de Vanuatu és el Mont Tabwemasana, de 1.879 metres, a l'illa d'Espíritu Santo.

L'àrea total de Vanuatu és de 12.274 quilòmetres quadrats, amb uns 4.700 km2 de superfície terrestre.[3] Bona part de les illes són escarpades, amb sòl inestable i molt poca aigua. Una estimació del 2005 calculava que només el 9% de la terra es destina a l'agricultura.[4] La línia de la costa és majoritàriament rocosa i sense plataforma continental, per la qual cosa s'arriba de seguida a les profunditats de l'oceà.

Política i govern[modifica]

Parlament de Vanuatu

La República de Vanuatu és una democràcia parlamentària amb una constitució escrita, que estableix que "el cap de la República és el President, qui simbolitza la unitat de la nació". Els poders del president de Vanuatu, elegit per un període de cinc anys per dos terços dels vots d'un consell electoral, són bàsicament cerimonials.[5] El consell electoral està format per diputats del parlament i els presidents dels consells regionals. El consell pot destituir el president per conducta greu o incapacitat.

El primer ministre, qui és el cap de govern, és elegit per majoria pel parlament. El primer ministre, al seu torn, nomena el consell de ministres, amb un nombre d'integrants que no pot ser superior a la quarta part de diputats del parlament. El primer ministre i el consell de ministres formen el govern executiu.

El Parlament de Vanuatu és monocameral i té 52 membres, elegits per vot popular cada quatre anys.[6] També existeix el Malvatu Mauri, un consell de caps tribals que aconsella el govern sobre tots els afers que tinguin relació amb la cultura de Vanuatu i la seva llengua. Més enllà de les autoritats nacionals, els caps tribals encara són figures destacades a nivell local. S'ha denunciat que fins i tot els polítics els han d'obeir. Hom es converteix en un cap tribal organitzant una quantitat determinada de banquets luxosos o bé per herència.

El govern i la societat de Vanuatu se sol dividir lingüísticament entre anglès i francès. Formar governs de coalició ha estat complicat en ocasions a causa de diferències entre parlants d'ambdues llengües. Els polítics francòfons, com els de la Unió de Partits Moderats, solen ser conservadors i partidaris de polítiques econòmiques liberals, així com partidaris d'establir relacions properes amb França i Occident. El partit anglòfon Vanua'aku Pati s'identifica com a socialista i anti-colonial.

Pel que fa a la justícia, el Tribunal Suprem està format per un cap i fins a tres jutges més. Dos o més membres d'aquest tribunal poden constituir un Tribunal d'Apel·lació. El sistema legal es basa en el dret anglosaxó i el dret civil francès.

Vanuatu és membre del Banc Asiàtic de Desenvolupament, del Banc Mundial, del Fons Monetari Internacional, de la Francofonia i de la Commonwealth. Té forts lligams econòmics i culturals amb Austràlia, la Unió Europea (especialment França i el Regne Unit) i Nova Zelanda).[7]

Referències[modifica]

  1. Paine, Lincoln P. Ships of Discovery and Exploration (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2000, p.122. ISBN 0395984157. 
  2. «Background Note: Vanuatu». Bureau of East Asian and Pacific Affairs. U.S. Department of State, abril 2007. [Consulta: 16 juliol 2007].
  3. «Oceania – Vanuatu Summary». SEDAC Socioeconomic Data and Applications Centre, 2000. [Consulta: 26 juliol 2009].
  4. «Water, Sanitation and Hygiene (Pacific Islands Applied Geoscience Commission)». SOPAC. [Consulta: 26 juliol 2009].
  5. «Constitution of the Republic of Vanuatu». Government of the Republic of Vanuatu, 1983. [Consulta: 26 juliol 2009].
  6. Representation of the People (Parliamentary Constituencies and Seats).
  7. «Military statistics – How Vanuatu ranks». NationMaster. [Consulta: 12 maig 2012].

Vegeu també[modifica]