Bislama

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaBislama
Bislama Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua criolla i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants6.200 (vernacles),
200.000 (segona llengua)
Parlants nadius10.000 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deVanuatu
EstatVanuatu, França i Nova Caledònia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
pidgins i criolls
llengua criolla
criolls basats en l'anglès Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1bi
ISO 639-2bis
ISO 639-3bis
Glottologbisl1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuebis Modifica el valor a Wikidata
ASCL9402 Modifica el valor a Wikidata
IETFbi Modifica el valor a Wikidata

El bislama és una llengua criolla, i una de les llengües oficials de Vanuatu. És la llengua vernacla dels ni-Vanuatu urbans (és a dir, els residents a Port Vila i Luganville), i la segona llengua de la resta d'habitants del país. "Yumi, Yumi, Yumi" és l'himne de Vanuatu que és en bislama.

Durant el període conegut com a blackbirding, en les dècades de 1870 i 1880, centenars de milers de nadius de les illes del Pacífic (molts d'ells de les Noves Hèbrides (actual Vanuatu) van ser esclavitzats i obligats a treballar en les plantacions, principalment a Queensland i Fiji.[1] Amb els diversos idiomes que es parlen en aquestes plantacions, es va formar un pidgin amb la combinació del vocabulari anglès i les estructures gramaticals típiques de les llengües a la regió. El 95% del lèxic del bislama és d'origen anglès; la resta combina una dotzena de mots francesos, com també inclou alguns vocables heretats de diverses llengües de Vanuatu, essencialment limitats a designar la flora i fauna.[2] Mentre que la influència vernacla és baixa quant al vocabulari, la part de la morfosintaxi és veritablement alta. Bàsicament, el bislama es podria descriure com una llengua amb un lèxic anglès i una gramàtica austronèsica.[3]

Referències[modifica]

  1. Emma Christopher, Cassandra Pybus and Marcus Buford Rediker (2007). Many Middle Passages: Forced Migration and the Making of the Modern World, University of California Press, pp 188-190. ISBN 0-520-25206-3.
  2. Charpentier, Jean-Michel 1979. Le pidgin bislama(n) et le multilinguisme aux Nouvelles-Hébrides. Langues et Civilisations à Tradition Orale 35. Paris: SELAF.
  3. Camden, Pastor Bill. 1979. Parallels in structure of lexicon and syntax between New Hebrides Bislama and the South Santo language as spoken at Tangoa. Pacific Linguistics, A-57:51-117.

Bibliografia[modifica]

  • Camden, Pastor Bill. 1979. Parallels in structure of lexicon and syntax between New Hebrides Bislama and the South Santo language as spoken at Tangoa. Pacific Linguistics, A-57:51-117.
  • Charpentier, Jean-Michel 1979. Le pidgin bislama(n) et le multilinguisme aux Nouvelles-Hébrides. Langues et Civilisations à Tradition Orale 35. Paris: SELAF.
  • Crowley, Terry. 1990. Beach-la-Mar to Bislama: The emergence of a national language in Vanuatu. Oxford Studies in Language Contact. Oxford: Clarendon Press. xxi + 422pp.
  • Crowley, Terry. 1995. An illustrated Bislama-English and English-Bislama dictionary. Vila: Pacific Languages Unit and Vanuatu Extension Centre, University of the South Pacific. (Revised 2004.) vii + 478pp. * Builds on the work of Camden (1977) and other sources to provide a very comprehensive modern dictionary of modern Bislama, together with a comprehensive English index.
  • Crowley, Terry. 2004. Bislama Reference Grammar. Oceanic Linguistics Special Publication No. 31. Honolulu: University of Hawai'i Press.
  • Darrell T. Tryon and Jean-Michel Charpentier. 2004. Pacific Pidgins and Creoles: Origins, Growth and Development. Berlin and New York: Mouton de Gruyter, 2004. xix + 559 pp. Hardcover ISBN 3-11-016998-3.

Enllaços externs[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en bislama
de la Viquipèdia