Port Vila
 Port Vila | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Vanuatu | ||||
| Província | Província de Shefa | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Total | 51.437 (2016) | ||||
| • Densitat | 2.179,53 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 23,6 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Altitud | 59 m | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Erick Puyo Festa (en)  (2018–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Port Vila és la capital de Vanuatu i de la província de Shefa. És a la costa sud-occidental de l'illa d'Éfaté, en una àmplia badia. És el centre econòmic i comercial d'aquest estat insular oceànic, ja que disposa del port més important de l'estat i, també, de l'aeroport principal, l'Aeroport Internacional Bauerfield. Segons el cens de 2009[1] tenia una població de 44.040 habitants, que serien 37.141 segons l'estimació del 2006. Durant la Segona Guerra Mundial, Port Vila fou una base aèria dels Estats Units i d'Austràlia. El 1987 un cicló tropical va danyar severament la ciutat.
Història[modifica]
La zona ocupada per Port Vila ha estat habitada per població melanèsia durant milers d'anys. Prop de la ciutat, en una explotació arqueològica coneguda com a Teouma, es van trobar durant la tardor de 2004 a un lloc d'enterrament amb 25 tombes, tres dotzenes d'esquelets humans de la cultura lapita, així com de peces de ceràmica que daten del segle xiii aC.[2]
Al maig de 1606 van arribar a l'illa els primers europeus, encapçalats per Pedro Fernández de Quirós i Luis Váez de Torres, però de fet els europeus començarien a assentar-se a les illes a la fi del segle xviii, primer amb les exploracions del Comte de Bougainville que va redescobrir l'illa amb el nom de Grans Cíclades el 1768 i després per part de l'explorador britànic James Cook que va visitar les illes en el seu segon viatge el 1774 anomenant-les Noves Hèbrides.
Al segle xix, ja amb el nom de Noves Hèbrides, els britànics controlaven econòmicament la zona, però a partir de 1880 la balança econòmica va començar a canviar a favor dels francesos, els quals veien en les Vanuatu una font de mà d'obra per a les plantacions i les mines de níquel de Nova Caledònia.[3]
El 1887, les Noves Hèbrides van començar a ser administrades per una comissió naval franc-britànica, fins que el 1906, es va establir un Condomini Franc-Britànic.[4]
Clima[modifica]
Port Vila té un clima tropical, amb mesos més humits i d'altres més secs. Com que els vents alisis hi són permanents i els ciclons hi són freqüents, el clima de Port Vila no és equatorial, sinó un clima tropical influït pels vents marítims.[5]
Educació[modifica]
Port Vila és una de les seus de la Universitat del Pacífic Sud, una institució educativa impulsada per dotze països del Pacífic. El campus de Vanuatu allotja l'única facultat de dret de la Universitat, i també hi ha ensenyaments de llengües.
Referències[modifica]
- ↑ Vanuatu National Statistics Office 2009, The 2009 Vanuatu National Population And Housing Census[Enllaç no actiu], Government of Vanuatu, Port Vila.
- ↑ Richard Stone. Science Magazine. Graves of the Pacific s First Seafarers Revealed (en anglès) [Consulta: 27 octubre 2008].
- ↑ Revista Viajar. «Vanuatu, el país de la felicidad», 31 maig 1999. [Consulta: 8 desembre 2008].
- ↑ Luis Pancorbo. «Vanuatu: El país más feliz y ecológico del mundo es una isla en medio del Pacífico» (en castellà). El País. [Consulta: 3 novembre 2008].
- ↑ "Climatologie" by Pierre Estienne and Alain Godard, Éditions Armand Colin (ISBN 2-200-31042-0) , "CHAPITRE XVI 1. Les climats équatoriaux et subéquatoriaux 2. Les climats tropicaux 3. Les climats d'alizé 4. Les climats de montagne LES CLIMATS DE LA ZONE INTERTROPICALE : LES VARIÉTÉS", pages 314, 315 and 322.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Port Vila |