1768
| Tipus | any civil, any de traspàs i Any bixest començat en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1768 (mdcclxviii) |
| Islàmic | 1182 – 1183 |
| Xinès | 4464 – 4465 |
| Hebreu | 5528 – 5529 |
| Calendaris hindús | 1823 – 1824 (Vikram Samvat) 1690 – 1691 (Shaka Samvat) 4869 – 4870 (Kali Yuga) |
| Persa | 1146 – 1147 |
| Armeni | 1217 |
| Rúnic | 2018 |
| Ab urbe condita | 2521 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1730 1740 1750 - 1760 - 1770 1780 1790 | |
| Anys | |
| 1765 1766 1767 - 1768 - 1769 1770 1771 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 23 de juny - Aranjuez: Carles III signa la Reial Cèdula «para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana con otras cosas que se expresa» (per tal que en tot el Regne s'actui i s'ensenyi en llengua castellana amb altres coses que s'expressa), l'article VII de la qual diu: «Mando que la enseñanza de primeras letras, latinidad y retórica se haga en lengua castellana generalmente donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias» (Mano que l'ensenyança de primeres lletres, llatinitat i retòrica es faci en llengua castellana generalment on sigui que no es practiqui, vetllant del seu compliment les Audiències).
- Món
- 9 de gener, Londres: Philip Astley crea el primer circ modern.
- 15 de maig - Versalles (França): França i la República de Gènova signen el Tractat de Versalles de 1768 en el que Còrsega passa ser definitivament francesa.
- 9 d'agost, Plymouth: James Cook inicia el seu primer viatge.
- 25 de setembre: Mustafà III declara la guerra a Rússia. Inici de la guerra russoturca del 1768 al 1774.
- Castell de Gottorp, Slesvig: Signatura del Tractat de Gottorp entre Dinamarca i Hamburg.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 22 de gener, Solsona: Gaietà Ripoll i Pla, mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic (m. 1826).
- 13 de març, Barcelona: Carles Baguer, compositor classicista català (m. 1808).
- 17 de juliol, Palma: Maria Pascuala Caro Sureda, científica il·lustrada, doctora en filosofia i religiosa mallorquina (m. 1827).[1]
- 5 d'octubre, Barcelona: Francesc Carbonell i Bravo, farmacèutic català (m. 1837).
- Món
- 7 de gener, Corti, Còrsega: Josep Bonaparte, rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813). (m. 1844)
- 17 de març, Maui, Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii.[2]
- 21 de març, Auxerre (França): Jean-Baptiste-Joseph Fourier, matemàtic, físic i egiptòleg francès (m. 1830).[3]
- 23 d'abril, Priego de Córdoba: José Álvarez Cubero, escultor espanyol (m. 1827).
- 18 de juny, Santiago (Xile)ː Paula Jaraquemada, heroïna de la independència de Xile (m. 1851).[4]
- 6 de juliol, Durlach: Johann Georg Heinrich Backofen, músic i compositor alemany. (m. 1830)
- 27 de juliol - Ligneries, Écorches, Orne, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793 (m. 1793).[5]
- 14 d'agost, Oranienburg: Friedrich Dülon, compositor i flautista prussià.
- 4 de setembre, Sant-Maloù:François-René de Chateaubriand, escriptor francès d'origen bretó.(m. 1848)[6]
- 18 de novembre, Madrid: José Marchena, Abate Marchena, polític, escriptor, periodista i traductor espanyol (m. 1821).
- 18 de desembre, Parísː Marie-Guillemine Benoist, pintora francesa d'estil neoclàssic, que conreà també pintura històrica (m. 1826).[7]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- Món
- 3 de març, Nàpols: Nicola Porpora, compositor napolità d'òperes (n. 1686).
- 18 de març, Londres: Laurence Sterne, escriptor irlandès en anglès (n. 1713).
- 19 d'abril, Venècia: Canaletto, pintor de Venècia. (n. 1697).[8]
- 8 de juny, Trieste, Friül-Venècia Júlia, Itàlia: Johann Joachim Winckelmann, arqueòleg alemany (n. 1717).[9]
- 11 de juliol, Madrid: José de Nebra, organista i compositor espanyol (n. 1702).
- 8 d'octubre, París: Pierre Simon Fournier, tipògraf francès (n. 1712).[10]
- 8 de desembre, Pequín, Xina: Jean-Denis Attiret, jesuïta missioner a Pequín (n. 1702).
Referències[modifica]
- ↑ «Semblança biogràfica de Pascuala Caro y Sureda (1768-1827) - Escriptores valencianes de l'Edat Moderna». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ «Queen Ka‘ahumanu at 250: March 17, 1768 – June 5, 1832» (en anglès). The Maui News, 11-03-2018. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «baron Joseph Fourier» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Paula Jaraquemada (1768-1851)» (en castellà). Memoria chilena. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charlotte de Corday d'Armont dite Charlotte Corday» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - François René de Chateaubriand» (en francès). [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «Marie-Guillemine Benoist» (en anglès). WikiArt. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Il Canaletto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Johann Winckelmann | German art historian» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Éditions Larousse. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Simon Fournier dit le Jeune» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1768 |