Jean-Paul Marat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-Paul Marat
Jean-Paul Marat - portrait peint par Joseph Boze.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1743 Modifica el valor a Wikidata
Boudry Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1793 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentPanteó de París (1793–1795) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054 Modifica el valor a Wikidata
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de St Andrews Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, periodista i metge Modifica el valor a Wikidata
PartitClub dels Jacobins Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaL' Ami du peuple Modifica el valor a Wikidata
Participà en
segle XVIIIRevolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaSimone Évrard Modifica el valor a Wikidata
Signatura
БСЭ1. Автограф. Автографы. 4.svg Modifica el valor a Wikidata

iTunes: 457814949 Find a Grave: 3242 Modifica els identificadors a Wikidata

Jean-Paul Marat (Boudry, Suïssa, 24 de maig de 1743 - París, 13 de juliol de 1793). De pare sard i mare suïssa, va ser un metge, periodista, polític i activista d'esquerres durant la Revolució Francesa.

Va ser molt estimat pels sectors més desafavorits de la societat i detestat per aristòcrates i burgesos. Va ajudar al triomf revolucionari i va ser membre del Club dels Cordeliers durant la Revolució Francesa. Va morir assassinat a la banyera del seu domicili per la girondina Charlotte Corday.

Biografia[modifica]

Entre 1762 i 1765 va viure a París, on va estudiar medicina de manera autodidacta. El 1765 es va establir a Londres, on començà a exercir. El 1770 va anar a Newcastle, on va treballar com a metge i veterinari. Va escriure una novel·la Les aventures del comte Potowsky, i un assaig: Essay on the human soul (Assaig sobre l'ànima humana). L'any 1772 va tornar a Londres, on va escriure A Philosophical Essai on Man (Assaig filosòfic sobre l'ésser humà) (1773) i, el 1774, una obra política, The Chains of Slavery (Les cadenes de l'esclavitud), en la qual, amb el suport d'abundant documentació històrica, passa revista a la història del desig de poder per part dels governants i els prínceps i mostra com s'arriba al despotisme. Després d'una exposició dels mitjans i els auxiliars del despotisme, hi defensa la insurrecció, la revolució violenta, com a únic mitjà per poder-lo vèncer.

Jean-Paul Marat, per Viollat

El 1775, va obtenir el doctorat en medicina a la Universitat de Saint-Andrew (Escòcia). Posteriorment, va tornar a París per exercir la medicina i el 1777 va ser nomenat metge de la guàrdia del comte d'Artois. Va elaborar el seu Plan de législation criminelle durant els anys 1777-1778, en què ataca l'ordre social establert i denuncia el classisme de la justícia, de les lleis, de l'estat i de la propietat.

«El dret a posseir ve del de viure: així, tot el que ens és indispensable per a la nostra existència és nostre, i res del que és superflu no ens hauria de pertànyer legítimament mentre a d'altres els manqui el necessari.»

El 1783, va ser coronat per l'Académie de Rouen per una memòria sobre l'electricitat mèdica.

Obres[modifica]

  • Recherches physiques sur electricité (1782)
  • Recherches sur electricité medicate (1783)
  • Notions elementaires d'optique (1764)
  • Lettres de l'observateur Bon Sens a M. de M sur la fatale catastrophe des infortunes Pilatre de Rozier et Ronzain, les aeronautes et l'arostation (1785)
  • Observations de M. l'amateur Avec a M. labb Sans (1785)
  • Eloge de Montesquieu (1785), publicat el 1883 per M. de Bresetz
  • Les Charlatans modernes, ou lettres sur le charlatanisme academique (1791)
  • Les Aventures du comte Potowski (publicat el 1847 per Paul Lacroix)
  • Lettres polonaises (inèdit)

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • L'Ami du peuple, Alfred Bougeart, París, Librairie Internationale, 1865.
  • Un homme cherche la liberté: Jean-Paul Marat, Charles Reber, Boudry-Neuchatel, Éd. à la Baconnière, 1950.