Bordeus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bordeus
Bordeaux
Escut de Bordeus
(escut)
Localització
Bordeus situat respecte França
Bordeus
Localització de Bordeus a la República Francesa
El port de Bordeus
El port de Bordeus
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Aquitània - Llemosí - Poitou-Charentes (capital)
Gironda (capital)
Bordeus (capital)
Bordeus-1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8
Gentilici bordelès, bordelesa
Superfície 49,36 km²
Altitud 6 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
239.399 hab.
4.850,06 hab/km²
Coordenades 44° 50′ 19″ N, 0° 34′ 42″ O / 44.838611°N,0.578333°O / 44.838611; -0.578333Coord.: 44° 50′ 19″ N, 0° 34′ 42″ O / 44.838611°N,0.578333°O / 44.838611; -0.578333
Codi postal 33000,33100,33200
33300,33800
Codi INSEE 33063
Web

Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme)[2] (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipi francès, situat al departament de Gironda i a la regió de Nova Aquitània. L'any 2007 tenia 230.000 habitants.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És travessada pel riu Garona. Té un port accessible als vaixells, mes la major part s'aturen abans, a la Gironda, principalment a Verdon. Té el darrer pont sobre el Garona, el pont d'Aquitània, més enllà, el riu i, més tard, la Gironda solament és franquejable mitjançant transbordadors.

Després d'un ràpid període de despoblament i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana es desenvolupa a un ritme ràpid, a causa d'una forta expansió urbanística. Aquesta expansió és deguda al fet que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.

Després d'haver abandonat un projecte de metro lleuger automàtic del tipus VAL (Vehicle Automàtic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques, ja que els tramvies reben el subministrament elèctric des del sòl.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. Al febrer de 2004, s'estimava una població d'uns 229.500 habitants a la ciutat.

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
104.676 91.652 92.219 89.202 99.062 98.705 104.686 125.520 130.927
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
149.928 162.750 194.241 194.055 215.140 221.305 240.582 252.415 256.906
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
256.638 251.947 261.678 267.409 256.026 262.990 258.348 253.751 257.946
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2006
249.688 266.662 223.131 208.159 210.336 215.374 - - 232.260


Morfologia urbana[modifica | modifica el codi]

Mapa de Bordeus
Quartiers (barris) de Bordeus

Des de 1995 el municipi de Bordeu és dividit en 12 barris (quartiers) que apleguen els fins a 22 barris històrics de la ciutat:

Etimologia del nom[modifica | modifica el codi]

El primer nom de Bordeus fou Burdigala en l'època preromana. Etimològicament Burdigala fou potser un nom basc-aquità: Burdi (ferro) i Gala (fosa), per tant podria significar fosa de ferro, designant així el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana. El nom va evolucionar en Bordigala, després en Bordale en euskera, fins a Bordèu en gascó que es va afrancesar en Bordeaux en francès i per mimetisme Bordeus en català, encara que seria preferible la forma Bordeu puix que en occità no hi ha cap altra forma, a més, així és com es troba en català medieval.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser fundada en el segle III aC sota el nom de Burdigala pels Bituriges Vivisques, un poble gal de la regió de Bourges, dels que fou la capital. El primer emplaçament va estar situat en la desembocadura del Devèze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no està associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents. Durant la guerra címbria, els tigurins, comandats per Divicó van derrotar a Burdigala un exèrcit romà el 107 aC, i en la batalla van morir el cònsol Luci Cassi Longí i el general Luci Calpurni Pisó.[3]

Sota els romans, fou un centre comercial. Ausoni (segle IV) era nascut a la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat Ordo Nobilium Urbium. Esmenta una font anomenada Divona que proveïa d'aigua a la ciutat. Un aqüeducte subterrani també li portava aigua.

Burdigala va ser la capital de la província romana de Gal·lia Aquitània

Tètric I, governador d'Aquitània, fou proclamat emperador a la ciutat. Fou la capital de la província Aquitània Secunda (Metròpolis Civitas Burdegalensium). Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou després possessió dels francs amb els quals va sorgir el ducat d'Aquitània.

Es conserva d'aquesta època l'amfiteatre (conegut com les Arènes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Lluís XVI de França

Va ser saquejada per les tropes d'Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí en 732, després d'haver derrotat a la Batalla de la Garona al duc Eudes I d'Aquitània.[4]

Fou un comtat del ducat d'Aquitània (Comtat de Bordeus)

El 1152 va tenir lloc a la catedral de Bordeus el casament d'Elionor d'Aquitània amb Enric II d'Anglaterra a resultes del qual el ducat d'Aquitània va esdevenir un feu del rei d'Anglaterra, situació que es va prolongar durant tres segles, del segle XII al XV, inclòs després de l'ofensiva francesa de 1369-1375, en la que els francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posseïdes, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Baiona, i d'algunes fortaleses al Massís central.

Finalment caigué en mans franceses el 19 d'octubre d'1453, pocs mesos després de la derrota anglesa a la Batalla de Castillon, donant per acabada la guerra dels cent anys,[5] i s'aixequen el fort du Hâ i el Château-Trompette per dominar la ciutat.[6]

El Château-Trompette fou pres pels rebels durant la Guerra de la Fronda en 1649,[7] i és ampliat per Sébastien Le Prestre de Vauban en acabar el conflicte.[8]

Durant el Renaixement sobresurt a Bordeus la personalitat de Michel de Montaigne. La primera edició dels seus famosos Assaigs es va publicar a Bordeus (1580)

El segle XVIII va ser l'època daurada de la ciutat, a causa del comerç amb les Índies orientals. Els hotels dels molls procedeixen d'aquest període, durant el qual la ciutat va canviar completament la seva fesomia i es realitzaren grans obres com la Plaça de la Borsa o el Gran Teatre.

A començaments del segle XIX Bordeus va acollir nombrosos afrancesats espanyols que s'hi refugiaren, com Francisco de Goya o Leandro Fernández de Moratín

L'any 1822 es va construir el primer pont sobre el riu Garona, l'anomenat Pont de Pedra

Durant la Primera Guerra Mundial el govern francès es va retirar a aquesta ciutat el últims mesos de l'any 1914. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels alemanys el 1941 i alliberada el 1944

Bordeus també va ser ciutat d'acollida per a nombrosos exiliats republicans espanyols i catalans

La segona meitat del segle XX va estar molt marcada per la llarga l'alcaldia de Jacques Chaban Delmas. durant la qual es va crear (1967) la Comunitat Urbana de Bordeus, agrupant la ciutat amb els municipis de l'entorn.

Edouard Manet:Port a Bordeus, 1871
Logo de la Comunitat Urbana de Bordeus

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1947-1995 Jacques Chaban-Delmas RPR
1995-2004 Alain Juppé RPR
2004-2006 Hugues Martin UMP
2006- Alain Juppé UMP

Viticultura[modifica | modifica el codi]

La regió de Bordeus és llar dels més prestigiosos productors de vi del món. Existeixen engir de 14.000 productors de vi, 117.514 hectàrees de vinyers, 400 comerciants i un volum de negoci de 14.500 milions d'euros.

La classificació oficial dels vins de Bordeus es va establir l'any 1855

Entre les varietats de cep característiques de la regió de Bordeus es compten, per als vins negres, el Cabernet franc, Cabernet sauvignon, Merlot o Malbec. El Monestrell també és originari de la regió de Bordeus

L'any 2016 es va inaugurar a Burdeus La Cité du Vin, un centre cultural dedicat al món del vi i a les seves expressions culturals, situat en un edifici obra dels arquitectes Anouk Legendre i Nicolas Desmazières [9]

Pastisseria[modifica | modifica el codi]

L'acanalat (canelé) és un pastisset fet segons una fórmula d'origen medieval que es comercialitza com a producte típc de Bordeus

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Centre històric i Port de la Lluna, inscrits a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 2007.[10] L'àrea inscrita inclou, entre altres monumentsː
    • La torre Pey Berland, i la catedral dedicada a sant Andreu.
    • La torre de l'església de Sant Miquel, de 114 metres d'alçada.
    • La porta Cailhau de les antigues muralles medievals de la ciutat i la torre del rellotge de l'antic ajuntament (coneguda com La Gran Campana)
    • La plaça de la Borsa, obra de l'arquitecte reial Ange-Jacques Gabriel realitzada entre 1730 i 1755, la font de les tres gràcies i el mirall d'aigua concebut per l'arquitecte i paisatgista Michel Corajoud (2006).
    • La plaça de la Comédie i el Gran Teatre, que data de la fi del segle XVIII.
    • L'esplanada Quinconces (considerada la plaça més gran de França) i el monument als Girondins.
    • Nombrosos "hôtels" particulars, com ara Hotel Rohan (esdevingut seu de l'Ajuntament), Hôtel Acquart, Hôtel Frugès o Hôtel Boyer-Fonfrède.

Altres llocs d'interèsː

  • Sanna, escultura de Jaume Plensa que des del 2013 es troba a la plaça de la Comédie
  • Museus; Museu d'Aquitània (d'història de la ciutat i de la regió),[11] Museu de Belles Arts[12] i CAPC Museu d'Art Contemporani[13]
  • La Cité du Vin, inaugurada l'any 2016
  • A la rodalia de Bordeus, dins de la comuna de Peçac de Bordèu, es troba la Ciutat Frugès, concebuda per Le Corbusier. És un dels projectes d'aquest arquitecte del segle XX inscrits per la Unesco a la llista de Patrimoni Mundial, l'any 2016.[14][15]

Educació[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 31-12-2013. [Consulta: 3 gener 2014]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Segons Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol. 8, Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat..
  3. Juli Cèsar, De bello gallico I 12.4-7
  4. Nicolle, David. Poitiers AD 732: Charles Martel Turns the Islamic Tide (en anglès). Osprey Publishing, 2008, p. 45. ISBN 184603230X. 
  5. Wagner, John A. Encyclopedia of the Hundred Years War (en anglès). Greenwood, 2006, p. 79. ISBN 031332736X. 
  6. Amouroux, Henri. Aquitaine (en francès). Réalités/Hachette, 1972, p. 14. 
  7. Mailly, Jean Baptiste. L'espirt de la Fronde, ou Histoire politique et militaire des troubles de France pendant la minorité de Louis XIV (en francès). chez Moutard, 1772, p. 39. 
  8. Guilhe, Henri C. Études sur l'histoire de Bordeaux, de l'Aquitaine et de la Guienne (en francès). Chez Lavigne Jeune, 1835, p. 351. 
  9. «La Cité du Vin | un monde de cultures». www.laciteduvin.com. [Consulta: 15 novembre 2016].
  10. Centre, UNESCO World Heritage. «Bordeaux, Port of the Moon» (en en). whc.unesco.org. [Consulta: 15 novembre 2016].
  11. «Le site officiel du musée d'Aquitaine». www.musee-aquitaine-bordeaux.fr. [Consulta: 20 novembre 2016].
  12. «Le site officiel du musée des Beaux Arts». www.musba-bordeaux.fr. [Consulta: 20 novembre 2016].
  13. «CAPC musée d'art contemporain de Bordeaux - Site officiel». www.capc-bordeaux.fr. [Consulta: 20 novembre 2016].
  14. Centre, UNESCO World Heritage. «The Architectural Work of Le Corbusier, an Outstanding Contribution to the Modern Movement» (en en). whc.unesco.org. [Consulta: 15 novembre 2016].
  15. «Cité Frugès Le Corbusier - Ville de Pessac». www.pessac.fr. [Consulta: 15 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal d'Occitània