Valls Occitanes
Jump to navigation
Jump to search
 | |||||
| Tipus | Vall | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Ubicació | |||||
| |||||
|
| |||||
 | |||||
Mapa de las Valls occitanes
A. Comunes declarades de llengua occitana segond la llei 482/99[1]
B. Comunes declarades parcialment de llengua occitana segond la llei 482/99
C. Comunes de les valls no declarades de llengua occitana segond la llei 482/99
D. Comunes declarades de llengua arpitana segond la llei 482/99[2]
E. Comunes declarades de llenga francesa segond la llei 482/99[3]
Autres límits
F. Comunes italianes del Marquesat de Doçaiga e altres dependéncies del Comtat de Niça[4]
G. Límit approximatiu de les valls occitanes[5]
H. Límit de la llenga occitana segond l’IRES de Piemont, ont se destria d’aicèsta[6]
I. Límit de la llenga occitana segond l’Institut d'estudis occitans, ont se destria d’aicèsta[7]
J. Límit nòrd de l’àrea lingüística del brigasc-roiasc
K. Límit approximatiu de la llenga occitana
L. Límit approximatiu de la llenga occitana anciana[8]
M. Límit del Comtat de Niça
N. Límit de l'ancian departement dels Alps Marítims (1793-1814)
O. Límit de l'anciana província de Niça (1859-1860)
P. Límit oriental de la non-diftongason [9]
Q. Límit oriental de /bew/ vs /biw/ [9]
A. Comunes declarades de llengua occitana segond la llei 482/99[1]
B. Comunes declarades parcialment de llengua occitana segond la llei 482/99
C. Comunes de les valls no declarades de llengua occitana segond la llei 482/99
D. Comunes declarades de llengua arpitana segond la llei 482/99[2]
E. Comunes declarades de llenga francesa segond la llei 482/99[3]
Autres límits
F. Comunes italianes del Marquesat de Doçaiga e altres dependéncies del Comtat de Niça[4]
G. Límit approximatiu de les valls occitanes[5]
H. Límit de la llenga occitana segond l’IRES de Piemont, ont se destria d’aicèsta[6]
I. Límit de la llenga occitana segond l’Institut d'estudis occitans, ont se destria d’aicèsta[7]
J. Límit nòrd de l’àrea lingüística del brigasc-roiasc
K. Límit approximatiu de la llenga occitana
L. Límit approximatiu de la llenga occitana anciana[8]
M. Límit del Comtat de Niça
N. Límit de l'ancian departement dels Alps Marítims (1793-1814)
O. Límit de l'anciana província de Niça (1859-1860)
P. Límit oriental de la non-diftongason [9]
Q. Límit oriental de /bew/ vs /biw/ [9]
Les Valls Occitanes (també Vallades Occitanes; en occità Valadas Occitanas) són un territori d'Occitània sota l'administració d'Itàlia. Les Valls Valdeses només són una part de les Valls Occitanes. Les Valls Occitanes són administrades dins les regions del Piemont i una petita part a la Ligúria. Estan repartides per les províncies italianes de Cuneo, Torí (al Piemont) i Imperia (a Ligúria). En total són 4.500 km² i 174.476 habitants, amb capitals demogràfiques a les viles del Borgo San Dalmazzo, Buscha, Bueves i Draonier i històriques a Peirosa, Sant Pèire i Entraigas. Pel nord limiten amb Arpitània i l'idioma arpità.
Segons estadístiques de l'Ires Piemonte, la varietat vivaro-alpí de l'occità és parlat pel 49,4% de la població de la vall, com és definida a la llei 482/99. Aquest número és resultat d'un sondeig telefònic en italià, i per tant no es va mesurar el nivell efectiu de competència lingüística en occità, Tots els habitants coneixien l'italià, i segons el mateix sondeix, el 65,1 dels habitants també parlaven el piemontès.[10]
Territori[modifica]
Les Valls Occitanes comprenen els següents territoris:
Val d'Ors o Auta Val Doira (Val di Susa)
- Bardonescha [11] (Bardonecchia)
- Cesana [11] (Cesana Torinese)
- Chaumont [11] (Chiomonte)
- las Clavieras [11] (Claviere)
- Exilhas [11] (Exilles)
- Ors (antigament Ols)[11][12] (Oulx)
- Salbertrand [11] (Salbertrand)
- lo Sause [11] (Sauze di Cesana)
- lo Grand Sause [11] (Sauze d'Oulx)
- Sestrieras [11] (Sestriere)
Val Cluson (Val Chisone)
- Finistrèlas [11][12] (Fenestrelle)
- l'Envèrs de Pinascha [11][12] (Inverso Pinasca)
- Peirosa [11][12] (Perosa Argentina)
- Pinascha [11][12] (Pinasca)
- Pomaret [11][12] (Pomaretto)
- las Pòrtas [11] (Porte)
- Praamòl [11][12] (Pramollo)
- Prajalats [11] (Pragelato)
- Roure [11][12] (Roure)
- Sant German de Cluson [11][12] (San Germano Chisone)
- Uçaus [11][12] (Usseaux)
- lhi Vialars [11][12] (Villar Perosa)
Val Germanasca o Val Sant Martin (Val Germanasca)
Pinerolès (Pinerolese)
- Campilhon e Fenil (Campiglione-Fenile)
- Chantaloba (Cantalupa)
- Frussasc (Frossasco)
- Pineròl (Pinerolo), fraccions de Taluc i l'Abaïa
- Prarustin [11] (Prarostino)
- Rolei (Roletto)
- Sant Pèire (Sampietro Bonollo Vallemina)
- Sant Seond [11] (San Secondo di Pinerolo)
Val Pèlis (Val Pellice)
Plana padana (Piano, piano si va all'ontano)
Val Pò (Val Po)
- Brondèl [11] (Brondello)
- Castellar [11] (Castellar)
- Criçòl [11] (Crissolo)
- Gambasca [11] (Gambasca)
- Martinhana (Martiniana Po)
- Oncin [11] (Oncino)
- Ostana [11] (Ostana)
- Paisana [11] (Paesana)
- Panh (Pagno)
- Rifred (Rifreddo)
- Sant Frònt [11] (Sanfront)
Val Varacha (Val Varaita)
- Blins [11] (Bellino)
- Brossasc (Brossasco)
- Chastèldalfin [11] (Casteldelfino)
- Fraisse [11] (Frasso)
- Isascha [11] (Isasca)
- lo Mèl [11] (Melle)
- Peasc (Piasco)
- Pont e la Chanal [11] (Pontechianale)
- Rossana (Rossana)
- Sant Pèire [11] (Sampietro Bonollo Valvaraita)
- Valmala [11] (Valmala)
- Venascha [11] (Venasca)
Val Maira (Val Maira)
- Acelh [11] (Acceglio)
- Buscha (Busca)
- Chanuelhas [11] (Canoglias)
- Cartinhan [11] (Cartignano)
- Cèlas [11] (Celle di Macra)
- Draonier [11] (Dronero)
- Elva [11] (Elva)
- l'Arma [11] (Macra)
- la Màrmol [11] (Marmora)
- Prats [11] (Prazzo)
- la Ròca de Draonier [11] (Roccabruna)
- Sant Damian [11] (San Damiano Macra)
- Estròp [11] (Stroppo)
- lo Vilar [11] (Villar San Constanzo)
Val Grana (Val Grana)
- Bernès [11] (Bernezzo)
- Caralh [11] (Caraglio)
- Chastèlmanh [11] (Castelmagno)
- Sarvasca [11] (Cervasca)
- Montomal [11] (Monte-Malédy-Counéaux-Valgrâne)
- Mont-ros [11] (Monterosso Grana)
- Pradievi [11] (Pradleves)
- Valgrana [11] (Valgrana)
- Vinhòl [11] (Vignolo)
Val d'Estura (Valle Stura)
- Aison [11] (Aisone)
- l'Argentiera [11] (Argentera)
- Demont [11] (Demonte)
- Gaiòla [11] (Gaiola)
- Moiòla [11] (Moiola)
- Pèirapuerc [11] (Pietraporzio)
- Ritana [11] (Rittana)
- la Ròca d'Estura [11] (Roccasparvera)
- lo Sambuc [11] (Sambuco)
- Valàuria [11] (Valliorate)
- Vinai [11] (Vinadio)
Val Ges (Val Gesso)
- lo Borg Sant Dalmatz [11] (Borgo San Dalmazzo)
- Entraigas [11] (Entracque)
- Roascha [11] (Roaschia)
- Rocavion [11] (Roccavione)
- Vaudier [11] (Valdieri)
Val Vermenanha (Val Vermenagna)
Val Tàner (Val Tanaro)
- Frabosa Sobrana [11] (Frabosa Soprana)
- Frabosa Sotana [11] (Frabosa Sottana)
- Roburent [11] (Roburent)
- Ròcafòrt [11] (Roccaforte Mondovì)
- Vilanòva [11] (Villanova Mondovì)
Val Pes (Val Pesio)
Val Ròia (Val Roia)
- la Briga Auta [11] (Briga Alta)
- Ormea,[11] fracció de la Viosèna
- Triora, fraccions de Reaud i Verdeja
- Auriveta (Olivetta San Michele)
Una llei italiana de 1999 ("Llei 482") proporciona protecció a les minories lingüístiques del país, inclòs l'occità.[13]
Notes[modifica]
- ↑ "La minoranza linguistica occitana", lloc de la Regió de Piemont.
- ↑ "La minoranza linguistica francoprovenzale", lloc de la Regió de Piemont.
- ↑ "La minoranza linguistica francese", lloc de la Regió de Piemont.
- ↑ Girolamo Rossi. Storia del marchesato di Dolceacqua e dei comuni di Pigna e Castelfranco. Oneglia: Tipografia di Giovanni Grilini. 1862. Legir en linha.
- ↑ Segond l’Atlante delle Minoranze Linguistiche del Piemonte e della Provincia di Imperia.
- ↑ Enrico Allasino, Consuelo Ferrier, Sergio Scamuzzi, Tullio Telmon. Le lingue del Piemonte.
- ↑ Institut d'estudis occitans. "Comunas occitanas d'Itàlia", site Luòcs.
- ↑ Ernst Hirsch. Provenzalische Mundarttexte aus Piemont. Tübingen: Niemeyer Max Verlag GmbH, 1978.
- ↑ 9,0 9,1 Franco Bronzat. "Lingua “valdese” e occitano alpino: parentele morfo-fonetiche e lessicali". Bolletino della Società di Studi Valdesi. N°197. Dicembre 2005. pp 69-112.
- ↑ Istituto di Ricerche Economico Sociale del Piemonte (2007): Le lingue del Piemonte. (Collana di Ricerche, 113). accesso 11 giugno 2011.
- ↑ 11,000 11,001 11,002 11,003 11,004 11,005 11,006 11,007 11,008 11,009 11,010 11,011 11,012 11,013 11,014 11,015 11,016 11,017 11,018 11,019 11,020 11,021 11,022 11,023 11,024 11,025 11,026 11,027 11,028 11,029 11,030 11,031 11,032 11,033 11,034 11,035 11,036 11,037 11,038 11,039 11,040 11,041 11,042 11,043 11,044 11,045 11,046 11,047 11,048 11,049 11,050 11,051 11,052 11,053 11,054 11,055 11,056 11,057 11,058 11,059 11,060 11,061 11,062 11,063 11,064 11,065 11,066 11,067 11,068 11,069 11,070 11,071 11,072 11,073 11,074 11,075 11,076 11,077 11,078 11,079 11,080 11,081 11,082 11,083 11,084 11,085 11,086 11,087 11,088 11,089 11,090 11,091 11,092 11,093 11,094 11,095 11,096 11,097 11,098 11,099 11,100 11,101 11,102 11,103 11,104 11,105 Han declarat la seva pertinença a la minoria lingüística occitana, en virtut de la Llei 482/99 de minories lingüístiques històriques.
- ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 Han declarat la seva pertinença a la minoria lingüística francesa, en virtut de la Llei 482/99 de minories lingüístiques històriques.
- ↑ Loi du 15 décembre 1999, no 482 en italien et en français
Enllaços externs[modifica]
Regions culturals i històriques d'Occitània | |
|---|---|
 Alvèrnia ·  Bearn ·  Borbonès ·  Delfinat ·  Gascunya incloent  Armanyac,  Bigorra i la  Vall d'Aran ·  Guiena incloent Agenès,  Carcí,  Perigord i  Roergue •  Llemosí incloent la  Marca llemosina · .svg){kind=small} Llenguadoc incloent el País de Foix i Fenolleda ·  Mònaco ·  País Niçard ·  Provença incloent el  Comtat Venaissí · Valls Occitanes ·  Velai (històricament a Llenguadoc) ·  Vivarès (històricament a Llenguadoc) | |
Enclavament de La Gàrdia |
