Valls Occitanes
| |||||
Tipus | Vall | ||||
---|---|---|---|---|---|
Ubicació | |||||
Estat | Itàlia | ||||
Regió | Piemont | ||||
| |||||
| |||||
![]() |

A. Comunes declarades de llengua occitana segond la llei 482/99[1]
B. Comunes declarades parcialment de llengua occitana segond la llei 482/99
C. Comunes de les valls no declarades de llengua occitana segond la llei 482/99
D. Comunes declarades de llengua arpitana segond la llei 482/99[2]
E. Comunes declarades de llenga francesa segond la llei 482/99[3]
Autres límits
F. Comunes italianes del Marquesat de Doçaiga e altres dependéncies del Comtat de Niça[4]
G. Límit approximatiu de les valls occitanes[5]
H. Límit de la llenga occitana segond l’IRES de Piemont, ont se destria d’aicèsta[6]
I. Límit de la llenga occitana segond l’Institut d'estudis occitans, ont se destria d’aicèsta[7]
J. Límit nòrd de l’àrea lingüística del brigasc-roiasc
K. Límit approximatiu de la llenga occitana
L. Límit approximatiu de la llenga occitana anciana[8]
M. Límit del Comtat de Niça
N. Límit de l'ancian departement dels Alps Marítims (1793-1814)
O. Límit de l'anciana província de Niça (1859-1860)
P. Límit oriental de la non-diftongason [9]
Q. Límit oriental de /bew/ vs /biw/ [9]
Les Valls Occitanes (en occità Valadas Occitanas) són un territori d'Occitània sota l'administració d'Itàlia. Es troben administrativament dins de les regions del Piemont i una petita part a la Ligúria, i estan repartides per les províncies italianes de Coni, de Torí i d'Impèria (a Ligúria). En total ocupen 4.500 km² i hi viuen 174.476 habitants, amb capitals demogràfiques a les viles de lo Borg Sant Dalmatz, Buscha, Bueves i Draonier i històriques a Peirosa, Sant Pèire i Entraigas.
Segons estadístiques de l'Ires Piemonte, la varietat vivaro-alpí de l'occità és parlat pel 49,4% de la població de la vall, com és definida a la llei 482/99. Aquest número és resultat d'un sondeig telefònic en italià, i per tant no es va mesurar el nivell efectiu de competència lingüística en occità, Tots els habitants coneixien l'italià, i segons el mateix sondeix, el 65,1 dels habitants també parlaven el piemontès.[10]
Notes[modifica]
- ↑ "La minoranza linguistica occitana", lloc de la Regió de Piemont.
- ↑ "La minoranza linguistica francoprovenzale", lloc de la Regió de Piemont.
- ↑ "La minoranza linguistica francese", lloc de la Regió de Piemont.
- ↑ Girolamo Rossi. Storia del marchesato di Dolceacqua e dei comuni di Pigna e Castelfranco. Oneglia: Tipografia di Giovanni Grilini. 1862. Legir en linha.
- ↑ Segond l’Atlante delle Minoranze Linguistiche del Piemonte e della Provincia di Imperia.
- ↑ Enrico Allasino, Consuelo Ferrier, Sergio Scamuzzi, Tullio Telmon. Le lingue del Piemonte.
- ↑ Institut d'estudis occitans. "Comunas occitanas d'Itàlia", site Luòcs.
- ↑ Ernst Hirsch. Provenzalische Mundarttexte aus Piemont. Tübingen: Niemeyer Max Verlag GmbH, 1978.
- ↑ 9,0 9,1 Franco Bronzat. "Lingua “valdese” e occitano alpino: parentele morfo-fonetiche e lessicali". Bolletino della Società di Studi Valdesi. N°197. Dicembre 2005. pp 69-112.
- ↑ Istituto di Ricerche Economico Sociale del Piemonte (2007): Le lingue del Piemonte. (Collana di Ricerche, 113). accesso 11 giugno 2011.