Valls Occitanes
Jump to navigation
Jump to search
 | |||||
| Tipus | vall | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Ubicació | |||||
| |||||
 | |||||
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. Millorau-lo! |
Mapa de las Valls occitanes
A. Comunes declarades de llengua occitana segond la llei 482/99[1]
B. Comunes declarades parcialment de llengua occitana segond la llei 482/99
C. Comunes de les valls no declarades de llengua occitana segond la llei 482/99
D. Comunes declarades de llengua arpitana segond la llei 482/99[2]
E. Comunes declarades de llenga francesa segond la llei 482/99[3]
Autres límits
F. Comunes italianes del Marquesat de Doçaiga e altres dependéncies del Comtat de Niça[4]
G. Límit approximatiu de les valls occitanes[5]
H. Límit de la llenga occitana segond l’IRES de Piemont, ont se destria d’aicèsta[6]
I. Límit de la llenga occitana segond l’Institut d'estudis occitans, ont se destria d’aicèsta[7]
J. Límit nòrd de l’àrea lingüística del brigasc-roiasc
K. Límit approximatiu de la llenga occitana
L. Límit approximatiu de la llenga occitana anciana[8]
M. Límit del Comtat de Niça
N. Límit de l'ancian departement dels Alps Marítims (1793-1814)
O. Límit de l'anciana província de Niça (1859-1860)
P. Límit oriental de la non-diftongason [9]
Q. Límit oriental de /bew/ vs /biw/ [9]
A. Comunes declarades de llengua occitana segond la llei 482/99[1]
B. Comunes declarades parcialment de llengua occitana segond la llei 482/99
C. Comunes de les valls no declarades de llengua occitana segond la llei 482/99
D. Comunes declarades de llengua arpitana segond la llei 482/99[2]
E. Comunes declarades de llenga francesa segond la llei 482/99[3]
Autres límits
F. Comunes italianes del Marquesat de Doçaiga e altres dependéncies del Comtat de Niça[4]
G. Límit approximatiu de les valls occitanes[5]
H. Límit de la llenga occitana segond l’IRES de Piemont, ont se destria d’aicèsta[6]
I. Límit de la llenga occitana segond l’Institut d'estudis occitans, ont se destria d’aicèsta[7]
J. Límit nòrd de l’àrea lingüística del brigasc-roiasc
K. Límit approximatiu de la llenga occitana
L. Límit approximatiu de la llenga occitana anciana[8]
M. Límit del Comtat de Niça
N. Límit de l'ancian departement dels Alps Marítims (1793-1814)
O. Límit de l'anciana província de Niça (1859-1860)
P. Límit oriental de la non-diftongason [9]
Q. Límit oriental de /bew/ vs /biw/ [9]
Les Valls Occitanes (també Vallades Occitanes; en occità Valadas Occitanas) són un territori d'Occitània sota l'administració d'Itàlia. Les Valls Valdeses només són una part de les Valls Occitanes. Les Valls Occitanes són administrades dins les regions del Piemont i una petita part a la Ligúria. Estan repartides per les províncies italianes de Cuneo, Torí (al Piemont) i Imperia (a Ligúria). En total són 4.500 km² i 174.476 habitants, amb capitals demogràfiques a les viles del Borgo San Dalmazzo, Buscha, Bueves i Draonier i històriques a Peirosa, Sant Pèire i Entraigas. Pel nord limiten amb Arpitània i l'idioma arpità.
Les Valls Occitanes comprenen els següents territoris:
Val d'Ors o Auta Val Doira (Val di Susa)
- Bardonescha [10] (Bardonecchia)
- Cesana [10] (Cesana Torinese)
- Chaumont [10] (Chiomonte)
- las Clavieras [10] (Claviere)
- Exilhas [10] (Exilles)
- Ors (antigament Ols)[10][11] (Oulx)
- Salbertrand [10] (Salbertrand)
- lo Sause [10] (Sauze di Cesana)
- lo Grand Sause [10] (Sauze d'Oulx)
- Sestrieras [10] (Sestriere)
Val Cluson (Val Chisone)
- Finistrèlas [10][11] (Fenestrelle)
- l'Envèrs de Pinascha [10][11] (Inverso Pinasca)
- Peirosa [10][11] (Perosa Argentina)
- Pinascha [10][11] (Pinasca)
- Pomaret [10][11] (Pomaretto)
- las Pòrtas [10] (Porte)
- Praamòl [10][11] (Pramollo)
- Prajalats [10] (Pragelato)
- Roure [10][11] (Roure)
- Sant German de Cluson [10][11] (San Germano Chisone)
- Uçaus [10][11] (Usseaux)
- lhi Vialars [10][11] (Villar Perosa)
Val Germanasca o Val Sant Martin (Val Germanasca)
Pinerolès (Pinerolese)
- Campilhon e Fenil (Campiglione-Fenile)
- Chantaloba (Cantalupa)
- Frussasc (Frossasco)
- Pineròl (Pinerolo), fraccions de Taluc i l'Abaïa
- Prarustin [10] (Prarostino)
- Rolei (Roletto)
- Sant Pèire (Sampietro Bonollo Vallemina)
- Sant Seond [10] (San Secondo di Pinerolo)
Val Pèlis (Val Pellice)
Plana padana (Piano, piano si va all'ontano)
Val Pò (Val Po)
- Brondèl [10] (Brondello)
- Castellar [10] (Castellar)
- Criçòl [10] (Crissolo)
- Gambasca [10] (Gambasca)
- Martinhana (Martiniana Po)
- Oncin [10] (Oncino)
- Ostana [10] (Ostana)
- Paisana [10] (Paesana)
- Panh (Pagno)
- Rifred (Rifreddo)
- Sant Frònt [10] (Sanfront)
Val Varacha (Val Varaita)
- Blins [10] (Bellino)
- Brossasc (Brossasco)
- Chastèldalfin [10] (Casteldelfino)
- Fraisse [10] (Frasso)
- Isascha [10] (Isasca)
- lo Mèl [10] (Melle)
- Peasc (Piasco)
- Pont e la Chanal [10] (Pontechianale)
- Rossana (Rossana)
- Sant Pèire [10] (Sampietro Bonollo Valvaraita)
- Valmala [10] (Valmala)
- Venascha [10] (Venasca)
Val Maira (Val Maira)
- Acelh [10] (Acceglio)
- Buscha (Busca)
- Chanuelhas [10] (Canoglias)
- Cartinhan [10] (Cartignano)
- Cèlas [10] (Celle di Macra)
- Draonier [10] (Dronero)
- Elva [10] (Elva)
- l'Arma [10] (Macra)
- la Màrmol [10] (Marmora)
- Prats [10] (Prazzo)
- la Ròca de Draonier [10] (Roccabruna)
- Sant Damian [10] (San Damiano Macra)
- Estròp [10] (Stroppo)
- lo Vilar [10] (Villar San Constanzo)
Val Grana (Val Grana)
- Bernès [10] (Bernezzo)
- Caralh [10] (Caraglio)
- Chastèlmanh [10] (Castelmagno)
- Sarvasca [10] (Cervasca)
- Montomal [10] (Monte-Malédy-Counéaux-Valgrâne)
- Mont-ros [10] (Monterosso Grana)
- Pradievi [10] (Pradleves)
- Valgrana [10] (Valgrana)
- Vinhòl [10] (Vignolo)
Val d'Estura (Valle Stura)
- Aison [10] (Aisone)
- l'Argentiera [10] (Argentera)
- Demont [10] (Demonte)
- Gaiòla [10] (Gaiola)
- Moiòla [10] (Moiola)
- Pèirapuerc [10] (Pietraporzio)
- Ritana [10] (Rittana)
- la Ròca d'Estura [10] (Roccasparvera)
- lo Sambuc [10] (Sambuco)
- Valàuria [10] (Valliorate)
- Vinai [10] (Vinadio)
Val Ges (Val Gesso)
- lo Borg Sant Dalmatz [10] (Borgo San Dalmazzo)
- Entraigas [10] (Entracque)
- Roascha [10] (Roaschia)
- Rocavion [10] (Roccavione)
- Vaudier [10] (Valdieri)
Val Vermenanha (Val Vermenagna)
Val Tàner (Val Tanaro)
- Frabosa Sobrana [10] (Frabosa Soprana)
- Frabosa Sotana [10] (Frabosa Sottana)
- Roburent [10] (Roburent)
- Ròcafòrt [10] (Roccaforte Mondovì)
- Vilanòva [10] (Villanova Mondovì)
Val Pes (Val Pesio)
Val Ròia (Val Roia)
- la Briga Auta [10] (Briga Alta)
- Ormea,[10] fracció de la Viosèna
- Triora, fraccions de Reaud i Verdeja
- Auriveta (Olivetta San Michele)
Notes[modifica]
- ↑ "La minoranza linguistica occitana", lloc de la Regió de Piemont.
- ↑ "La minoranza linguistica francoprovenzale", lloc de la Regió de Piemont.
- ↑ "La minoranza linguistica francese", lloc de la Regió de Piemont.
- ↑ Girolamo Rossi. Storia del marchesato di Dolceacqua e dei comuni di Pigna e Castelfranco. Oneglia: Tipografia di Giovanni Grilini. 1862. Legir en linha.
- ↑ Segond l’Atlante delle Minoranze Linguistiche del Piemonte e della Provincia di Imperia.
- ↑ Enrico Allasino, Consuelo Ferrier, Sergio Scamuzzi, Tullio Telmon. Le lingue del Piemonte.
- ↑ Institut d'estudis occitans. "Comunas occitanas d'Itàlia", site Luòcs.
- ↑ Ernst Hirsch. Provenzalische Mundarttexte aus Piemont. Tübingen: Niemeyer Max Verlag GmbH, 1978.
- ↑ 9,0 9,1 Franco Bronzat. "Lingua “valdese” e occitano alpino: parentele morfo-fonetiche e lessicali". Bolletino della Società di Studi Valdesi. N°197. Dicembre 2005. pp 69-112.
- ↑ 10,000 10,001 10,002 10,003 10,004 10,005 10,006 10,007 10,008 10,009 10,010 10,011 10,012 10,013 10,014 10,015 10,016 10,017 10,018 10,019 10,020 10,021 10,022 10,023 10,024 10,025 10,026 10,027 10,028 10,029 10,030 10,031 10,032 10,033 10,034 10,035 10,036 10,037 10,038 10,039 10,040 10,041 10,042 10,043 10,044 10,045 10,046 10,047 10,048 10,049 10,050 10,051 10,052 10,053 10,054 10,055 10,056 10,057 10,058 10,059 10,060 10,061 10,062 10,063 10,064 10,065 10,066 10,067 10,068 10,069 10,070 10,071 10,072 10,073 10,074 10,075 10,076 10,077 10,078 10,079 10,080 10,081 10,082 10,083 10,084 10,085 10,086 10,087 10,088 10,089 10,090 10,091 10,092 10,093 10,094 10,095 10,096 10,097 10,098 10,099 10,100 10,101 10,102 10,103 10,104 10,105 Han declarat la seva pertinença a la minoria lingüística occitana, en virtut de la Llei 482/99 de minories lingüístiques històriques.
- ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 11,14 11,15 11,16 Han declarat la seva pertinença a la minoria lingüística francesa, en virtut de la Llei 482/99 de minories lingüístiques històriques.
Regions culturals i històriques d'Occitània | |
|---|---|
 Alvèrnia ·  Bearn ·  Borbonès ·  Delfinat ·  Gascunya incloent  Armanyac,  Bigorra i la  Vall d'Aran ·  Guiena incloent Agenès,  Carcí,  Perigord i  Roergue •  Llemosí incloent la  Marca llemosina · .svg){kind=small} Llenguadoc incloent el País de Foix i Fenolleda ·  Mònaco ·  País Niçard ·  Provença incloent el  Comtat Venaissí · Valls Occitanes ·  Velai (històricament a Llenguadoc) ·  Vivarès (històricament a Llenguadoc) | |
Enclavament de La Gàrdia |
