Regió del Carcí
Carcin (oc)  | |||||
| |||||
| Tipus | Subregió d'Occitània, regió geogràfica i província de França | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Òlt | ||||
| Capital | Caors | ||||
| Població humana | |||||
| Llengua utilitzada | occità | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 849 | ||||
| Dissolució | 1790 | ||||
El Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània Abraça les terres de l'antic comtat del Carcí, vinculades primer al Regne d'Aquitània i posteriorment a la província de la Guiena, durant l'Antic Règim. La capital és la ciutat de Caors.
Els habitants del Carcí són els carcinòls. Es considera que el dialecte d'occità que s'hi parla és el llenguadocià, en la variant carcinesa (del grup sub-dialectal del llenguadocià occidental).
Geografia i comarques del Carcí
[modifica]El Carcí està situat geogràficament al marge oriental del Massís Central. Es dividideix en dues zones:
- L'Alt Carcí, que comprèn les plataformes del Juràssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses. Les principals ciutats són Caors i Fijac.
- El Baix Carcí, que transcorre pels cursos inferiors dels rius Avairon i Tarn i és format per plataformes estretes que separen les valls paral·leles dels dos rius. Les principals ciutats són Montalban i Moissac.
Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, el Carcí seria una de les cinc sub-regions ubicades dins la regió de la Guiena. A la vegada, aquesta sub-regió contindria 9 parçans (comarques occitanes):[1][2][3]
- Baix Carcí
- Boriana
- Carcí Blanc
- Causse de Cailutz
- Causse de Cajarc
- Causse de Gramat
- Causse de Limonha
- Causse de Martèl
- Limarga i Segalar Carcinol
Oficialment, les comunes del Carcí estan adscrites administrativament als departaments francesos d'Òlt i la meitat nord de Tarn i Garona, ambdós a la regió administrativa d'Occitània. Uns pocs municipis del Carcí, també van quedat adscrits als departaments de Dordonya, Corresa (Nova Aquitània) i Avairon (Occitània).
Història
[modifica]La regió fou poblada pels gals cadurcs i després per romans, visigots i francs. Fou el centre del bisbat de Caors un amb seu a Caors. En temps dels carolingis va esdevenir el comtat de Carcí, que en el segle x fou tributari del comtat de Tolosa. Després de la croada albigesa, pel tractat de París (1259) entre França i Anglaterra, passà a mans angleses, i restà en disputa entre ambdós països. El 1360 passà a Anglaterra per l'acord de Brétigny, i el 1443 fou incorporada definitivament a França; després formà part del governament de Guiena fins que el 1790 constituí el departament de l'Òlt.
Parc natural del Carcí
[modifica]El parc natural Causses du Quercy, creat l'any 1999, s'estén per 175.717 hectàrees i reuneix 97 dels 340 municipis de l'Òlt. El territori està format per 3 ambients geològics: el causse, les valls i el Limargue, a l'est, amb una important xarxa hidrogràfica. És aquesta xarxa la que forma la multitud de coves i avencs. Les cavitats subterrànies acullen vuit espècies rares i vulnerables de ratpenats. Les 5 valls de Lot, Célé, Vers, Ouysse i Alzou són vistes per cornises on nidifiquen grans ocells rapinyaires com el falcó pelegrí i l'àguila. Les ribes d'aquests rius afavoreixen el desenvolupament d'orquídies salvatges, narcisos i petites falgueres "ophioglossus" o "llengües de serp". Als brucs de ginebre hi viuen l'ocell limícola, i el llangardaix ocel·lat, que pot arribar als 60 a 80 cm de llarg i és el més gran d'Europa. El parc natural acull també l'última zona de la França metropolitana (excloent les zones muntanyoses) lliure de qualsevol contaminació lumínica, coneguda com el triangle negre del Carcí.
Reserva natural nacional d'interès geològic del departament de l'Òlt
[modifica]La Reserva Natural Nacional d'Interès Geològic del departament de l'Òlt es va crear l'any 2015 per garantir la protecció contra l'espoli de fòssils de diversos milions d'anys que es van trobar a les antigues mines de fosfat.
Referències
[modifica]- ↑ «Las encontradas d'Occitània» (en occità). Jornalet, 12-06-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «Lo trabalh de recuperacion de las encontradas d'Occitània contunha» (en occità). Jornalet, 30-10-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «País» (en occità). Jornalet. [Consulta: 15 gener 2025].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Regió del Carcí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Capital: Bordeus .svg){kind=small} | |
| Agenès | |
| Bordelès | |
Carcí  | |
Perigord  | |
Roergue  | |
Alvèrnia • Delfinat • Gascunya • Guiena • Llemosí • Llenguadoc • Provença • Valls Occitanes • La Gàrdia | |
.svg){kind=small}
Regions culturals i històriques d'Occitània | |
|---|---|
 Alvèrnia ·  Bearn ·  Borbonès ·  Delfinat ·  Gascunya incloent  Armanyac,  Bigorra i la  Vall d'Aran ·  Guiena incloent Agenès, Carcí, Perigord i Roergue •  Llemosí incloent la  Marca llemosina ·  Llenguadoc incloent el Comtat de Foix i Fenolleda ·  Mònaco ·  País Niçard ·  Provença incloent el  Comtat Venaissí · Valls Occitanes ·  Velai (històricament a Llenguadoc) ·  Vivarès (històricament a Llenguadoc) | |
Enclavament de La Gàrdia |