Montalban

Montalban
	Montauban
Tipus	municipi francès
Lloc
	44° 01′ 02″ N, 1° 21′ 18″ E / 44.0172°N,1.355°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Occitània
Departament	Tarn i Garona
Capital de	Tarn i Garona ; Cantó de Montalban-6 ; Cantó de Montalban-5 ; Cantó de Montalban-4 ; Baix Carcí ; districte de Montalban ; canton de Montauban-2 (fr) (–2015); canton de Montauban-1 (fr) (–2015); canton de Montauban-3 (fr) (–2015); Cantó de Montalban-2 (2015–); Cantó de Montalban-1 (2015–); Cantó de Montalban-3 (2015–)
Població humana
Població	62.945 (2023) (465,67 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Montalban ; unitat urbana de Montalban
Superfície	135,17 km²
Banyat per	Tarn i Riu Avairon
Altitud	87 m-72 m-207 m-102 m
Limita amb	L'Onor de Còs ; Leujac ; La Mòta e Capdevila ; Montbeton ; Sent Estèfe de Tulmon ; Picacòs ; Sent Naufari ; La Cort de Sent Pèire ; Corbariu ; Albafuèlha e la Garda ; La Bastida de Sent Pèire ; Albiàs ; Bressòls ; Vilamada
Dades històriques
1621	Esdeveniment clau
1621	Setge de Montauban
1629	Surrender of Montauban (en)
Organització política
• Alcalde	Didier Lallemand (fr) (2026–)
Identificadors descriptius
Codi postal	82000
Altres
Agermanament amb	Yokneam Il·lit ; Kozarac ; Prokuplje ; Khémisset ; Pawhuska (en) ; Alcalá de Henares (2021–)
Lloc web	montauban.com

Montalban (francès: Montauban) és un municipi d'Occitània (Estat francès), seu de la prefectura del departament francès de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània, i de la sostprefectura del Districte de Montalban. També se'l considera vila principal del parçan (comarca occitana) del Baix Carcí (o Montalbanès), a la subregió del Carcí, a la regió occitana de Guiena.

Situat a la zona de contacte entre el Baix Carcí i l'extrem occidental del Llenguadoc, Montalban s'emplaça a la confluència dels rius Tarn i Tescon.

Demografia

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població
26 160	21 950	23 973	25 357	24 660	23 865	23 561	25 102	24 726


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
25 095	27 054	25 991	25 624	26 952	28 335	29 863	30 388	29 470


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
30 506	28 688	29 778	26 094	28 829	29 981	32 025	36 281	38 321


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
41 002	45 872	48 028	50 682	51 224	51 855	53 941	56 536	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

Economia

És un centre comercial i administratiu, mercat d'una comarca agrícola i ramadera, que estén la seva influència a tot el departament, malgrat la proximitat de Tolosa de Llenguadoc, 50 km al sud. Té indústria d'equipament elèctric i aeronàutic i productes alimentaris.

Administració

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1956-1965	Henri Lacaze	MRP
1965-1983	Louis Delmas	SFIO, després PS
1983-1994	Hubert Grouze	PS
1994-2001	Roland Garrigues	PS
2001-	Brigitte Barèges	UMP

Curiositats

Cal esmentar, entre els monuments, el pont de rajola sobre el Tarn i l'església de Sant Jaume (ambdós del segle xiv); la catedral, d'estil clàssic francès, fou construïda entre la fi del segle XVII i el començament del segle xviii. El museu Ingres, instal·lat a l'antic bisbat, edifici del 1658, conté una col·lecció molt completa d'obres de Jean Auguste Dominique Ingres, col·lecció començada per ell mateix amb la donació que feu a la seva ciutat natal, el 1851.

A partir del 1939 va allotjar, al mas veí anomenat la Maison Bleue, un grup nombrós de refugiats catalans, entre els quals hi havia Marcel·lí Perelló i la seva família.