Marcel·lí Perelló i Domingo
 Marcel·lí Perelló, presoner al Penal del Dueso, Santoña (avui Cantàbria), circa 1929  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1897 Barcelona |
| Mort | 1961 (63/64 anys) Ciutat de Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, periodista |
| Partit | Estat Català |
| Família | |
| Fills | Marcel·lí Perelló i Valls, Carles Perelló i Valls |
Marcel·lí Perelló i Domingo (Barcelona, 3 de gener de 1897 [1] - Ciutat de Mèxic, 1961) fou un guerriller, polític i periodista català.[2]
Fill de Frederic Perelló i Arnú nascut a Sant Martí de Maldà i Magdalena Domingo i Selma de Tarragona. Fou cap dels Escamots d'Estat Català i formà part de Bandera Negra. Dirigí el complot de Garraf[3] que, el 1925, es proposava executar Alfons XIII i tota la seva família, col·locant un estri explosiu a la foradada de Garraf, per on passaria el tren reial. Una delació va impedir que l'atemptat tingués èxit i Perelló i els seus companys foren condemnats a reclusió a perpetuïtat. A la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera (1930), foren amnistiats i sortiren lliures.
Mentre era empresonat al penal del Dueso, conegué n' Edelmira Valls i Puig (1903-1982) mestra natural de Rubí, que participava en la gran mobilització, nacional i internacional, en solidaritat amb els complotats. En sortir, es van casar i procrearen sis fills. Els tres primers a Catalunya: Jordina (1931-1933); Carles (1932), matemàtic i professor a la UAB; i Edelmira (1934). A l'exili, a la Maison Bleue de Montalban, naixerà Frederic (1941-1942). A Mèxic, naixeran Marcel·lí (1944-2017) i Mercè (1947).
Marcel·lí Perelló fou secretari general d'Estat Català, però també milità en Nosaltres Sols! i en el Partit Català Proletari. El seu radicalisme el va fer enfrontar-se sovint a Francesc Macià. Aquest enfrontament s'accentuà arran del desenllaç del complot del Garraf, car Perelló acusava Macià d'haver-los traït per aconseguir contrapartides del govern espanyol. Durant la Guerra Civil, Perelló dirigí el Diari de Barcelona. El 1939, s'exilià amb muller i fills a França, des d'on s'embarcaren cap a Casablanca, primer, i d'allí a bord del transatlàntic portuguès Nyassa a Mèxic, on arribaren el 1942. Perelló hi treballà en el comerç de ferreteria, i participà molt activament en les accions dels grups independentistes de l'exterior. Fou membre actiu de la Unió de Catalans Independentistes, molt propera al Catalunya Grop[3] de Santiago de Cuba, dirigit per Salvador Carbonell i Puig, Badó.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Crexell, Joan. El complot de Garraf. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1988 (Biblioteca Serra d'or; 79). ISBN 9788472029828 [Consulta: 5 març 2011].