Nyassa (vaixell)
![](http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:THE_PORTUGUESE_SHIP_"NYASSA"_BRINGING_NEW_EUROPEAN_IMMIGRANTS_VIA_LISBON_TO_HAIFA_PORT._עולים_חדשים_מגיעים_באונייה_פורטוגזית_לנמל_חיפה.D820-040.jpg) Eslora del Nyassa (1944)  | |
| Drassana | Norddeutscher Lloyd |
|---|---|
| Lloc de producció | Bremen |
| Historial | |
| Entrada en servei | 1906 |
| Retirada del servei | 1951 |
| Desballestament | 1951 |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | transatlàntic |
| Desplaçament | 8980 t |
| Eslora | 120 m |
| Mànega | 17,56 m |
| Calat | 11,8 m |
| Velocitat | 14 kn |
El Nyassa fou un vaixell transatlàntic portuguès (originàriament alemany), amb 8.980 tones de desplaçament, 120 m d'eslora i 14 nusos de velocitat màxima; havia estat concebut per transportar 108 passatgers de primera classe, 106 de segona i 1828 de tercera. Fou construït el 1906 i avarat amb el nom de Bülow per la naviliera alemanya Norddeutscher Lloyd a Bremen. Sorprès en alta mar pel començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914, es refugià al port de Lisboa. El 1916 fou requisat pel govern portuguès i anomenat Trás-os-Montes. El 1925 l'empresa privada Companhia Nacional de Navegação el compra al govern i el rebateja Nyassa, nom que servarà fins al seu desballestament el 1951.[1]
Fou contractat pel govern de la República espanyola i algunes associacions de suport als exiliats, juntament amb el Flandre, el Méxique, l'Ipanema i el Sinaia, per traslladar refugiats de la Guerra Civil des de Casablanca, al Marroc, fins a Veracruz, a Mèxic, el 1942, en viatges successius. En un primer trajecte, noliejat per organitzacions israelianes, portava només 136 republicans, que van embarcar a Casablanca el 30 de gener i van arribar a Veracruz el 3 de març de 1942; el 22 de maig completava una segona travessia; la tercera arribava a Mèxic el 16 d'octubre amb 800 exiliats. Un altre viatge menys conegut del Nyassa, promogut pels quàquers americans, havia portat una expedició de 17 nens que van arribar a Baltimore, als Estats Units, el 30 de juliol de 1942.[2]
En una o altra d'aquestes travessies viatjaren a l'exili Marcel·lí Perelló i Domingo i la seva família; Albert Folch i Pi i la seva dona; Antoni Maria Sbert i Pepita Callao, amb la seva família; Baltasar Samper; Josep Maria Murià; Artur Bladé i Cinta Font, amb la seva família; Estrella Rivas amb la seva família; Avel·lí Artís-Gener, Josep Bartolí, la metgessa valenciana María Mercedes Maestre Martí, el magistrat Joan Potau Farré, els advocats i polítics Enrique Cerezo, Joan Ferret, Faustí Ballvé...[2][3][4][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Nyassa I (barco de vapor)». Pares (Portal de Archivos Españoles) Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: maig 2019].
- 1 2 Bladé i Desumvila, Artur. De França a Mèxic. Dietari de viatge. Duxelm Ed., 2014, p. Pròleg i presentació. ISBN 9788494286803.
- ↑ Amela, Victor-M. «"Els catalans ploraven al vaixell quan passaven per Barcelona"». La Vanguardia, 26-02-2015, p. 64 [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ Bassas, Assumpta; Masanés, Cristina. Ajuntament de Figueres. Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939), 2020, p. 191-192. ISBN 978-84-120316-5-2.
- ↑ Martí Boscà, José Vicente; Rey González, Antonio. «María Mercedes Maestre Martí» (en castellà). RAH. Historia Hispánica. [Consulta: 1r juny 2025].
Bibliografia
[modifica]- Bladé i Desumvila, Artur: De l'exili a Mèxic, capítol I. Barcelona: Curial, 1993.
- Potau, Joan «Viatge 14 d'abril - 22 de maig de 1942». Revista Orfeó Català de Mèxic, núm. 22, setembre-desembre 1992, p. 10-11.