Josep Maria Murià i Romaní

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Maria Murià i Romaní
Biografia
Naixement 1907
Barcelona
Mort 1999 (91/92 anys)
Guadalajara
Activitat
Ocupació Poeta
Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria Murià i Romaní (Barcelona 1907 - Guadalajara, Jalisco 1999) fou un escriptor català, fill de Magí Murià i Torner, germà d'Anna Murià i Romaní i pare de José María Murià Rouret. De jovenet col·laborà en El Borinot, La Nau i el Diari de Catalunya. Políticament, fou militant d'Estat Català, d'Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català i fou funcionari de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra civil espanyola prengué part en la batalla de l'Ebre com a voluntari.

Exiliat el 1939, el 1942 passà a Mèxic i s'establí finalment a Guadalajara el 1959. Fou el principal promotor, durant més de 10 anys, del Butlletí del Centre Català de Guadalajara, hi fou professor de literatura a la universitat i a l'American School; també fou directiu de Prensa Unida de Guadalajara i de la delegació del Sindicato Nacional de Redactores de la Prensa, es dedicà també a activitats industrials i mercantils. Guanyà la flor natural als Jocs Florals celebrats a París (1965) i Mèxic (1973). Fou col·laborador de Xaloc i altres revistes de l'exili mexicà.

Obres[modifica]

Assaig[modifica]

  • La revolució al camp de Catalunya (1937)
  • Revisión de la dramática neoclásica (1971)
  • Vivències d'un separatista (1985)

Poesia[modifica]

  • L'espera, poemes (1942)
  • L'últim recull (1980)
  • Trajecte confús (1978)
  • Ramals del trajecte (1980)

Narracions i contes[modifica]

  • Els dos puntals (1938) novel·la
  • Narraciones fugaces (1967), versió catalana del 1974
  • Cuentos de humor gris (1987) versió catalana del 1992
  • Cinc contes per a infants (1984)