Societat Religiosa d'Amics
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Christian denominational family (en)   | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1652 | ||||
| Fundador | George Fox | ||||
| Localització dels arxius | |||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Oficina central dels drets i la protecció de l'objecció de consciència Consell Federal d'Esglésies (–1950) | ||||
| Format per | |||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Lloc web | kveker.org | ||||
La Societat Religiosa d'Amics, els membres de la qual són coneguts com a quàquers o amics, és una comunitat religiosa fundada el segle xvii a Anglaterra.[1] Els quàquers són una congregació pacífica amb grups arreu del món, sumant un total d'uns 600.000 membres. La influència principal dels quàquers es concentra a la ciutat nord-americana de Filadèlfia.
Història[modifica]
El moviment quàquer va començar a Anglaterra la dècada del 1650. Tradicionalment, es considera que George Fox en fou el fundador, o la figura més important del quaquerisme.[2] El moviment es va estendre, però amb oposició i persecució. A Gran Bretanya i a les colònies britàniques els quàquers van ser empresonats. A la colònia de Massachusetts alguns quàquers van ser morts per les seves creences. La colònia de Pennsilvània però, es va crear com un lloc de seguretat pels quàquers; un territori lliure per a practicar la seva fe. No obstant la persecució, el moviment va créixer fins a formar una societat. Els segles següents, el moviment als Estats Units es va dividir en diverses denominacions, però a la Gran Bretanya va romandre unit.
El setembre de 1738 un quàquer radical abolicionista, Benjamin Lay, va pronunciar a una reunió anual de quàquers (a Burlington) com de pecaminós és participar de l'esclavatge, cosa practicada per alguns quàquers. Els quàquers l'expulsaren de la reunió.[3]
Creences[modifica]
Algunes característiques principals del quaquerisme són:
- Déu pot ser experimentat directament sense la mediació d'un pastor ni dels sagraments.[4] Crist mateix havia d'ensenyar al seu poble. Els quàquers han d'escoltar la veu de Déu a llur interior.
- Les reunions quàqueres són místiques; tots els membres s'uneixen per a escoltar l'Esperit, i Ell parla a cadascú. Però, el misticisme ha de traduir-se en activisme. Un exemple de l'activisme històric va ser l'oposició a l'esclavatge als Estats Units, després de la revelació durant les reunions.
- Crist és la Paraula (el Verb) de Déu, i no pas la Bíblia. La Bíblia és una declaració de la font (Crist), però no és la font mateixa. No obstant això, cap revelació de Crist no pot contradir la Bíblia.
- No hi ha cap credo; els quàquers han d'escoltar la veu de l'Esperit i ser guiats per Ell.
- Originalment els quàquers no creien en cap sagrament, totes les activitats humanes havien de ser sagrades. El matrimoni quàquer es realitzava com una reunió d'adoració, sense sacerdots.
- Els quàquers han de posar-se vestimentes senzilles i simples.
- El quaquerisme predicava igualtat espiritual, la qual incloïa la igualtat de l'home i la dona (una creença molt avançada el segle xvii). Homes i dones tenien la mateixa autoritat per a parlar en les reunions d'adoració.
- L'honradesa és fonamental en totes les activitats dels quàquers. Els quàquers rebutgen prestar jurament a les corts, ja que això implica que no diuen sempre la veritat. La constitució dels Estats Units permet que els quàquers simplement "afirmen" la veritat.
Referències[modifica]
- ↑ «Quaker | Definition of Quaker in English by Oxford Dictionaries». Arxivat de l'original el 2018-09-03. [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ «Famous Friends (Famous Quakers)». Arxivat de l'original el 2000-08-17. [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ Rediker, Marcus «The forgotten prophet». Aeon, 03-05-2018 [Consulta: 4 maig 2018].
- ↑ «FAQs» (en anglès). Friends General Conference.
Bibliografia[modifica]
- Serra Sala, Rosa. Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la guerra civil 1936-1939 (Tesi doctoral). Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) - Universitat de Girona - Departament de Pedagogia, 12 de febrer de 2006. ISBN 9788469158265.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat Religiosa d'Amics |