Societat Religiosa d'Amics
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. Col·laboreu-hi! Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules... |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. Millorau-lo! |
 | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Tipus entitat | confessió religiosa |
| Història | |
| Fundadors | George Fox |
|
| |
 | |
La Societat Religiosa d'Amics, els membres dels quals són coneguts com a quàquers o amics, és una comunitat religiosa fundada el segle XVII a Anglaterra. Els quàquers són una congregació pacífica, que té congregacions arreu del món, amb un total de 600.000 persones. La influència principal dels quàquers es concentra a la ciutat nord-americana de Filadèlfia.
Història[modifica]
El moviment quàquer va començar a Anglaterra la dècada del 1650. Tradicionalment, es considera que George Fox fou el fundador, o la figura més important, del quaquerisme. El moviment es va estendre, però, amb oposició i persecució. A Gran Bretanya i a les colònies britàniques els quàquers van ser empresonats. A la colònia de Massachusetts alguns quàquers van ser morts per les seves creences. La colònia de Pennsilvània, però, es va crear com un lloc de seguretat pels quàquers; un territori lliure per a practicar la seva fe. No obstant la persecució, el moviment va créixer fins a formar una societat. Els segles següents el moviment, als Estats Units, es va dividir en diverses denominacions, però a la Gran Bretanya va romandre unit.
El setembre de 1738 un quaker radical abolicionista, Benjamin Lay, va pronunciar a una reunió anual de quakers (a Burlington) com de pecaminós és participar de l'esclavatge, cosa practicada per alguns quakers. Els quakers el tiraren de la reunió.[1]
Creences[modifica]
Algunes característiques principals del quaquerisme són:
- Déu pot ser experimentat directament sense la mediació d'un pastor ni dels sagraments. Crist mateix havia d'ensenyar al seu poble. Els quàquers han d'escoltar la veu de Déu a llur interior.
- Les reunions quàqueres són místiques; tots els membres s'uneixen per a escoltar l'Esperit, i Ell parla a cadascú. Però, el misticisme ha de traduir-se en activisme. Un exemple de l'activisme històric va ser l'oposició a l'esclavatge als Estats Units, després de la revelació durant les reunions.
- Crist és la Paraula (el Verb) de Déu, i no pas la Bíblia. La Bíblia és una declaració de la font (Crist), però no és la font mateixa. No obstant això, cap revelació de Crist no pot contradir la Bíblia.
- No hi ha cap credo; els quàquers han d'escoltar la véu de l'Esperit i ser guiats per Ell.
- Originalment els quàquers no creien en cap sagrament, totes les activitats humanes havien de ser sagrades. El matrimoni quàquer es realitzava com una reunió d'adoració, sense sacerdots.
- Els quàquers han de posar-se vestimentes senzilles i simples.
- El quaquerisme predicava igualtat espiritual, la qual incloïa la igualtat de l'home i la dona (una creença molt avançada el segle XVII). Homes i dones tenien la mateixa autoritat per a parlar en les reunions d'adoració.
- L'honestedat és fonamental en totes les activitats dels quàquers. Els quàquers rebutgen prestar jurament a les corts, ja que això implica que no diuen sempre la veritat. La constitució dels Estats Units permet que els quàquers simplement "afirmen" la veritat.
Referències[modifica]
- ↑ Rediker, Marcus «The forgotten prophet». Aeon, 03-05-2018 [Consulta: 4 maig 2018].
Bibliografia[modifica]
- Serra Sala, Rosa. Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la guerra civil 1936-1939 (Tesi doctoral). Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) - Universitat de Girona - Departament de Pedagogia, 12 de febrer de 2006. ISBN 9788469158265.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat Religiosa d'Amics |
