Llengua de serp

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLlengua de serp
Ophioglossum vulgatum
Ophioglossum vulgatum Saarland 01.jpg
Ophioglossum vulgatum
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePolypodiopsida
OrdreOphioglossales
FamíliaOphioglossaceae
GènereOphioglossum
EspècieOphioglossum vulgatum
L. 1753
Subespècies
  • O. v. ssp. vulgatum L.; Sp. 2. 1062 (1753)
  • O. v. var. pycnostichum Fernald; Rhodora 41(490): 494-495, pl. 570 (1939)
  • O. v. f. lanceolatum (Clute) S.F. Blake; Rhodora 15(173): 87 (1913)
  • O. v. var. minus Moore; The Ferns of Great Britain and Ireland under t. 51B (1856)
  • O. v. ssp. africanum J.E.Burrows ex Pocock; Bothalia 23(2): 189 (1993)
  • O. v. ssp. kilimandscharicum (Hieron.) J.E.Burrows; Bothalia 25(1): 62 (1995)
Modifica les dades a Wikidata

La llengua de serp o llança de Crist (Ophioglossum vulgatum) és una espècie de falguera de la família botànica de les Ophioglossaceae.[1]

Es tracta d'una planta medicinal com interès com vulnerària i astringent. En la Comunitat Valenciana es considera en perill d'extinció.[2]

Descripció[modifica]

Es tracta d'una planta rizomatosa, amb un rizoma fibrós i curt, del qual emergeix una sola fulla, rarament dues, amb dos segments. El segment estèril és oval-lanceolat, amb nervació reticulada; el fèrtil, oposat a l'estèril, posseeix esporangis disposats en forma d'espiga, oposats entre si. Els esporangis posseeixen dos valves que faciliten la seva obertura.

Distribució i hàbitat[modifica]

Creix en gairebé tot l'Hemisferi Nord: nord d'Amèrica, nord d'Àsia, Europa i nord d'Àfrica; també a Àfrica del Sud. En la península Ibèrica es troba en els Pirineus, Montes Universals, serra de Gredos i fins i tot en les muntanyes bètiques.

L'ecologia de l'espècie és pròpia de terrenys enaiguats: prats, herbasars, sempre sobre sòls hidromorfs.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengua de serp Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. «Llengua de serp». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Herrero-Borgoñon, J. J.; Ibar, J.; Iranzo, J.; Salvo, A.E «Estado de conservación de la pteridoflora valenciana» (pdf) (en castellà). Stvdia Botánica, volum 13, 1994, pàg. 217.