Cadurcs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàCadurcs
Tipus tribu
Part de clients dels arverns
Grups relacionats rutens, gàbals, helvis i segusiaves
Mapa de distribució
Confédération Arverne.png
Modifica dades a Wikidata

Els cadurcs (llatí Cadurci) foren un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges i els rutens, i què tenien al nord als arverns. La seva capital fou Divona, més tard Civitas Cadurcorum (avui Cahors). La ciutat d'Uxellodunum, que també els pertanyia, fou assetjada i ocupada per Cèsar. El nom del país, Cadurcinum, va evolucionar a l'edat mitjana a Cahorsin (o Caorsin) i va donar finalment el Carcí. El territori dels cadurcis fou després el bisbat de Càors.

Foren un dels primers pobles a sumar-se a la revolta de Vercingetòrix el 52 aC i van participar activament a la guerra.[1] Són esmentats per Cèsar junt amb els gàbals i els velauni o vel·lavis, i diu que reconeixien la supremacia dels arverns.

Referències[modifica]