Cadurcs

De Viquipèdia
Infotaula de grup humàCadurcs
Tipustribu
Part declients dels arverns
Grups relacionatsrutens, gàbals, helvis i segusiaves

Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges i els rutens, i què tenien al nord als arverns. La seva capital es deia Divona, més tard Civitas Cadurcorum (avui Cahors). La ciutat d'Uxellodunum, que també els pertanyia, la va assetjar i ocupar Juli Cèsar. El nom del país, Cadurcinum, va evolucionar a l'edat mitjana a Cahorsin (o Caorsin) i va donar finalment el Carcí. El territori dels cadurcs va ser després el bisbat de Càors.[1]

Van ser un dels primers pobles a sumar-se a la revolta de Vercingetòrix l'any52 aC a la Guerra de les Gàl·lies i van participar activament en aquell conflicte.[2] Cèsar els menciona juntament amb els gàbals i els velauni o vel·lavis, i diu que reconeixien la supremacia dels arverns.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Cadurci». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 agost 2022].
  2. Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44