Petrocoris

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàPetrocoris
Map Gallia Tribes Towns.png
Situació dels Petrocorii a la Gàl·lia
Tipus tribu
Part de gals
Modifica dades a Wikidata

Els petrocoris[1] (llatí Petrocorii) foren un poble gal que Claudi Ptolemeu situa a Aquitània.[2] La seva capital fou Vesunna (moderna Perigord). Cèsar diu que van enviar cinc mil homes a Alèsia. Segons Plini el Vell vivien a la vora del Tarnis (Tarn) que marcava la frontera amb el territori de Tolosa, però això és un error, ja que entremig hi havia d'haver els carducs. Estrabó els esmenta com a veïns dels nitiòbriges, carducs, lemòvics i arverns i diu que el seu territori tenia mines de ferro. Altres ciutats del seu territori foren Corterate, Trajectus i Diolindum.

Etimologia[modifica]

Dracma « d'estil extravagant », encunyat pels Petrocoris (121-52 aC)

L'etimologia del terme « Petrocorii » no es discuteix entre els lingüistes, només el historiadors la interpreten de vegades de manera diferent.

El primer element s'explica pel gal petru- « quatre ». Es dedueix de l'ordinal petuar(ios) testificat en un objecte de ceràmica de La Graufesenque, a Millau (tuđđos petuar « quarta fornada ») i del compost gal llatinitzat petorritum (« (carruatge) de quatre rodes »), a més de diversos topònims Petromantalo, Pierremande « carrefour », cruïlla (del llatí quadri-furcus). La forma petru- està ben documentada a Petru-sidius, petru-decameto (« catorze »), etc. Es pot comparar amb el gal·lès pedwar : pedr- i el bretó pevar, que volen dir « quatre ». És la mateixa etimologia que el llatí quadru- i del gòtic fidur- (cf. anglès four) tots ells remuntant a l'indoeuropeu *kʷetur̥ / *kʷetru-.[3]

El segon element corios vol dir « exèrcit » i es retroba a l'etnònim Tricorii « els tres exèrcits » (amb tri- traduït per « tres ») i els Coriosolites, així com dins diversos topònims i noms de persona. Es tracta del mateix mot present a les llengües cèltiques modernes (cf. irlandès cuire traduït « tropa » o « exèrcit »; bretó antic cor- que vol dir « família », « tropa »), un parent del germànic *hari- (en gòtic harjis transcrit « exèrcit » i en alt alemany antic hari amb idèntic significat) i del grec koiranos « cap d'exèrcit ».[4]

El sentit general de Petrocorii seria doncs aquells dels « quatre exèrcits »[5][6][4] o « els quatre clans ».[7]

Referències[modifica]

  1. Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.3». A: Icart, Joaquim (trad.). Guerra de les Gàl·lies. Text revisat i traducció de Joaquim Icart. (en llatí i català). 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. «Petrocorii» (en francès). arbre-celtique.com. L'encyclopédie - L'Arbre Celtique, 1999. [Consulta: 10 febrer 2014].
  3. Delamarre 2003, p. 249-250
  4. 4,0 4,1 Delamarre 2003, p. 125
  5. Lot, Ferdinand. «cap. 37». A: La Gaule. Les fondements ethniques, sociaux et politiques de la nation française. París: Arthème Fayard (Fayard, maison d'édition), 1967, p. 437. 
  6. Lambert, Pierre-Yves; Michel Lejeune (pref.). «cap. 35». A: La langue gauloise. Description linguistique, commentaire d'inscriptions choisies. 2. París: Errance (Éditions Errance), 1994, p. 239. ISBN 2877720896. 
  7. Penaud, Guy. «cap. 395-396». A: Le Grand Livre de Périgueux. Éditions la Lauze, 2003, p. 601. ISBN 2-912032-50-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrocoris Modifica l'enllaç a Wikidata
Bibliografia
  • Delamarre, Xavier. Errance. Dictionnaire de la langue gauloise : Une approche linguistique du vieux-celtique continental (en fr), 2003. Delamarre2003. ISBN 2877722376. .