Xavier Delamarre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaXavier Delamarre
Biografia
Naixement5 juny 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Dades personals
FormacióInstitut d'Estudis Polítics de París (–1977) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, lingüista Modifica el valor a Wikidata
Interessat enEstudis indoeuropeus i estudis celtes Modifica el valor a Wikidata

LinkedIn: xavier-delamarre-6a447a27 Goodreads author: 2000376 Modifica el valor a Wikidata

Xavier Delamarre (França, 1954) és un lingüista, lexicògraf i diplomàtic francès. És considerat com una de les autoritats més importants del món sobre el gal.[1]

Biografia[modifica]

En acabar els estudis a l'Institut d'Estudis Polítics de París, el 1977 es va incorporar al cos diplomàtic francès, exercint les seves funcions a Helsinki (1984-1986), Harare (1989-1992), Vilnius (1992-1997), Osaka (1997-1998), Ljubljana (1998-2000) i Helsinki (2004-2006). Posteriorment, del 2008 al 2014, va ser encarregat de la Missió per la Cooperació Internacional vinculada al Secretari General del Govern.[2]

Després d'anys de recerca de lexicografia, s'especialitzà en els dominis indoeuropeu i cèltic. Investigador adscrit al laboratori AOROC del CNRS (2019) en els àmbits d'onomàstica cèltica antiga, llengua gala, lexicografia indoeuropea, contactes lingüístics, canvis i reinterpretacions entre els antics dialectes celtes i les llengües clàssiques. Té cura, amb Pierre Yves Lambert, de la reedició actualitzada de l'Altkeltischer Sprachschatz d'Alfred Holder de 1913, que implica la creació del "Thesaurus Paleo-Celticus".[3] Coedita, amb Romain Garnier, la revista de gramàtica comparada Wékwos.

Obres[modifica]

  • Le vocabulaire indo-européen, Lexique étymologique thématique, Librairie d'Amérique et d'Orient, Jean Maisonneuve, 1984.
  • Dictionnaire de la langue gauloise, Éditions Errance (2001), (2003),[4] (2008, 3a Ed. revisada i augmentada).[5]
  • Noms de personnes celtiques dans l'épigraphie classique. París: Editions Errance, 2007.[6]
  • Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne (-500 / +500). Dictionnaire. Arles: Editions Errance, 2012.[7]
  • Les noms des gaulois. Editions les Cents Chemins, 2017, 411 pp.
  • Dictionnaire des thèmes nominaux du gaulois. Vol. 1 Ab-/Iχs(o)-. Paris: Les Cent Chemins, 2019, 398 pp.
  • Une généalogie des mots. De l'indo-européen au français : Introduction à l'étymologie lointaine. Arles: Errance-Actes Sud, 2019, 231 pp.

Referències[modifica]

  1. Sterckx, Claude «Xavier DELAMARRE, Dictionnaire de la langue gauloise. Une approche linguistique du vieux celtique continental.». L'Antiquité Classique, vol. 71, 1, 2002, pàg. 516–517. «... il convient de signaler d'emblée que les qualités dont fait preuve M. Delamarre le situent incontestablement au niveau des meilleurs spécialistes « académiques » en fonction.»
  2. «Delamarre Xavier. Onomastique celtique ancienne» (en francès). AOROC CNRS. Arxivat de l'original el 2020-10-29. [Consulta: 15 gener 2021].
  3. «THESAURUS PALEO-CELTICUS (CNRS)» (en francès). Association Française pour l'étude de l'âge du Fer, 20-11-2019. [Consulta: 15 gener 2021].
  4. Bernard; Bost, Jean-Pierre; Tranoy, Laurence «Chronique gallo-romaine». Revue des Études Anciennes, 105, 2003 [Consulta: 23 juny 2017].
  5. Sterckx, Claude «Xavier DELAMARRE, Dictionnaire de la langue gauloise. Une approche linguistique du vieux celtique continental. [compte-rendu]». L'Antiquité Classique 71, 2002, pàg. 516-517.
  6. Taverdet, Gérard «Xavier Delamarre, Noms de personnes celtiques dans l'épigraphie classique (Nomina celtica antiqua selecta inscriptionum), 2007 [compte-rendu]». Nouvelle revue d'onomastique 47-48, 2007, pàg. 257.
  7. Taverdet, Gérard «Delamarre, Xavier. 2012. Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, dictionnaire. [compte-rendu]». Nouvelle revue d'onomastique, 2012 54, pàg. 322-325.