Xavier Delamarre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavier Delamarre
Biografia
Naixement segle XX
Educació Institut d'Estudis Polítics de París (–1977)
Activitat
Ocupació Diplomàtic i lingüista
Interessat en Estudis indoeuropeus i Celtic studies Tradueix

Facebook: xavier-delamarre-6a447a27 LinkedIn: xavier-delamarre-6a447a27
Modifica les dades a Wikidata

Xavier Delamarre és un diplomàtic francès. Després d'anys de recerca de lexicografia, s'especialitza en els dominis indoeuropeu i cèltic.[cal citació]

Obres[modifica]

  • Lituanie : poste d'expansion économique à̀ Vilnius, Xavier Delamarre, Stéphane Montalbano, Centre français du commerce extérieur, Éditions du CFCE, París, 1996.
  • Le vocabulaire indo-européen, Lexique étymologique thématique, Librairie d'Amérique et d'Orient, Jean Maisonneuve, 1984.
  • Dictionnaire de la langue gauloise, Éditions Errance (2001), (2003),[1] (2008, 3a Ed. revisada i augmentada).[2]
  • Noms de personnes celtiques dans l'épigraphie classique. París: Editions Errance, 2007.[3]
  • Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne (-500 / +500). Dictionnaire. Arles: Editions Errance, 2012.[4]
  • Les noms des gaulois. Editions les Cents Chemins, 2017, 411 pp.

Referències[modifica]

  1. Rémy, Bernard; Bost, Jean-Pierre; Tranoy, Laurence «Chronique gallo-romaine». Revue des Études Anciennes, 105, 2003 [Consulta: 23 juny 2017].
  2. Sterckx, Claude «Xavier DELAMARRE, Dictionnaire de la langue gauloise. Une approche linguistique du vieux celtique continental. [compte-rendu]». L'Antiquité Classique 71, 2002, pàg. 516-517.
  3. Taverdet, Gérard «Xavier Delamarre, Noms de personnes celtiques dans l'épigraphie classique (Nomina celtica antiqua selecta inscriptionum), 2007 [compte-rendu]». Nouvelle revue d'onomastique 47-48, 2007, pàg. 257.
  4. Taverdet, Gérard «Delamarre, Xavier. 2012. Noms de lieux celtiques de l’Europe ancienne, dictionnaire. [compte-rendu]». Nouvelle revue d'onomastique, 2012 54, pàg. 322-325.