Língons

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàLíngons
Map Gallia Tribes Towns.png
Situació dels Lingones a la Gàl·lia Transalpina
Tipus tribu
Part de gals
Modifica dades a Wikidata

Els língons[1] (llatí Lingones, grec Λίγγονες) foren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

A la Gàl·lia Transalpina[modifica]

La seva zona dins la Gàl·lia Cèltica se situava al territori de les fonts del Marne i el Sena, i s'estenia cap als Vosges.[2] Juli Cèsar no diu si pertanyien a la Gàl·lia Belga o la Gàl·lia Cèltica però es creu que era a aquesta darrera, ja que Estrabó diu que eren darrere dels helvecis i sèquans, i que junt amb el hedus se situaven a l'oest; darrere els mediomàtrics hi havia els leucs i part dels língons, però aquesta última part és errònia perquè el leucs (amb capital a Tullum, actual Toul), eren entre els mediomàtrics i els língons. Claudi Ptolemeu els situa a la Gàl·lia Belga, cosa probablement certa al seu temps.

La seva capital fou Andomatunum, més tard anomenada Lingones (Langres). La ciutat de Dijon era també en el seu territori.

Quant els helvecis van ser derrotats per Cèsar prop de Bibracte els supervivents es van refugiar al país dels língons; Cèsar va informar els caps língons que no havien de fer subministraments als helvecis si no volien ser tractats com ells. Els língons van obeir. En la seva marxa vers Vesontio (Besançon) contra Ariovist, els língons, sèquans i leucs van proveir a Cèsar amb gra (53 aC). Durant l'hivern Cèsar va fixar dos legions al territori dels língons, no per por de revolta, sinó per la bona situació estratègica.

Van rebre la ciutadania romana de l'emperador Otó segons Tàcit però això és una qüestió debatuda. Galba els va privar de part de les seves terres, igual que als trèvers i altres, i llavors van donar suport a Vitel·li.

A la Gàl·lia Cisalpina[modifica]

Els língons es varen establir també a la Gàl·lia Cisalpina, on varen emigrar junt amb bois i sènons i es van establir a Bononia i a l'est del riu Utis (Montone), al sud del qual vivien els sènons. Es van unir tan estretament als bois que van arribar a ser considerats una sola nació i se'ls esmenta sempre com a bois.

Referències[modifica]

  1. Cèsar, Juli. «Llibre I, XXVI.5». A: Icart, Joaquim (trad.). Guerra de les Gàl·lies. Text revisat i traducció de Joaquim Icart. (en llatí i català). 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 99. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Limites de la Province lingonnaise, Mémoires de la Société historique et archéologique de Langres, t.2, Musée de Langres / 1862 (document en línia))