Cavars

De Viquipèdia
Infotaula de grup humàCavars
1855 Spruneri Map of France - Gaul - Gallia in Ancient Times - Geographicus - Gallia-spruneri-1855.jpg
El territori dels Cavari al Roine
Tipustribu
Part decelto-lígurs

Els cavars o cavares (en llatí Cavari o Cavares, en grec antic Καύαροι o Καούαροι) eren un poble celto-lígur de la Gàl·lia Narbonesa.[1]

Estrabó diu que els volques, a la riba occidental del Roine, tenien els sal·luvis i els cavars a la part oposada. El nom de cavars s'aplicava en general als gals que vivien en aquella riba, i tot i ser anomenats bàrbars, una majoria havien adoptat la llengua i els costums romans, i alguns havien obtingut la ciutadania romana.

El seu territori era entre el Roine i l'Isère, i se suposa que concretament a la regió d'Avenio (Avinyó) i Arausio (Aurenja) i potser Carpentoracte (Carpentràs). Claudi Ptolemeu diu que la ciutat de Valença, pertanyia als segal·launs, i tant ell com Plini el Vell diuen que entre els segal·launs i els cavars hi vivien els tricastins.[2]

Referències[modifica]

  1. Estrabó, Geografia, IV, 1, 11
  2. Smith, William (ed.). «Cavares». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 4 agost 2021].