Sènons

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Sèmnons.
Infotaula de grup humàSènons
Hallstatt LaTene.png
Els Senones a la Gàl·lia Transalpina i a la Cisalpina
Tipus tribu
Part de gals / conf. hèdua
Grups relacionats bitúrigs c., aulercs b., parisis i bel·lòvacs
Modifica dades a Wikidata

Els sènons[1] (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) foren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

A la Gàl·lia Transalpina[modifica]

La seva zona dins la Gàl·lia Cèltica se situava al nord-oest dels hedus, de qui eren veïns. La seva capital fou Agendicum (actual Sens). Plini el Vell i Ptolemeu els situen a la Lugdunense. Les seves ciutats, a part d'Agedincum, foren Autissiodurum (Auxerre) i Melodunum (Melun), a la vora del Sena i a tocar dels mandubis (Mandubii), els quals tenien per capital Alèsia, i dels lingons (Lingones). Juli Cèsar esmenta també la ciutat de Vellaunodunum en direcció al país dels carnuts.

Es van aliar ràpidament a Cèsar, que els va donar com a rei Cavarinus, però fou aviat expulsat pel poble i quan el procònsol va ordenar al senat local la seva restauració, aquest va refusar.

Al congrés d'estats gals del 53 aC, els sènons no hi van anar com tampoc els carnuts ni els trèvers. La reunió es va traslladar a Lutetia, no lluny del territori dels sènons. De Lutetia Juli Cèsar va entrar al país dels sènons, que estaven dirigits per Acco i després d'una lluita no gaire llarga Acco va morir i probablement Cavarinus fou restaurat. Sis legions foren aquarterades a Sens.

El 52 aC, els sènons van enviar dotze mil soldats a Alèsia, però després ja no van causar més problemes als romans. Un cap dels sènons, Drappes, va fer incursions a la Província al front d'un grup, però finalment va ser capturat i deixat morir de gana.

A la Gàl·lia Cisalpina[modifica]

Els sènons es varen establir també a la Gàl·lia Cisalpina, a la costa de la mar Adriàtica a la vora del riu Aesis (Esino) al nord d'Ancona, fins al riu Utis (Montone). La seva capital allà fou Agedicum.

Conquerits pels romans després de la guerra amb el seu cabdill Britomaris, al seu territori s'hi van establir dues colònies: Sena i Ariminum. Més tard les terres que restaven es van repartir entre ciutadans romans en virtut d'una llei agrària del tribú C. Flaminius. El districte fou inclòs a Úmbria.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sènons Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Cèsar, Juli. «Llibre II, II.2». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 129. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.