Tricastins

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Tricasses.
Infotaula de grup humàTricastins
1855 Spruneri Map of France - Gaul - Gallia in Ancient Times - Geographicus - Gallia-spruneri-1855.jpg
Territoris dels Allobroges, Tricorii i Vocontii vora la Droma
Tipustribu
Part decelto-lígurs

Els tricastins (en llatí Tricastini, en grec antic Τρικαστινοί) era un poble celto-lígur que vivia entre el Roine i els Alps.

Titus Livi diu que els gals bitúrigs que van envair Itàlia sota la direcció de Bellovesus venien del territori dels tricastins.[1] A la seva descripció de la marxa d'Anníbal diu que aquest va passar per territori dels al·lòbroges i pel dels tricastins, i d'allí al territori dels voconcis i després dels tricoris, fins a arribar a Druentia (Durance). Si això és exacte el poble hauria viscut entre l'Isère i el Droma on, segons els Itinerarium, es troba Augusta Tricastinorum (actualment Sant Paul de Tricastin), que es suposa seria la seva capital.

Claudi Ptolemeu els situa a l'est dels segal·launs que tenen per capital Valentia (Valença), i anomena Noeomagus a la capital dels tricastins, que sembla un lloc diferent d'Augusta Tricastinorum.[2]

Referències[modifica]

  1. Titus Livi, Ab Urbe Condita, V, 34
  2. Smith, William (ed.). «Tricastini». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 23 febrer 2021].