Rutens

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el poble gal antic. Si cerqueu el poble eslau modern, vegeu «Rutènia».
Infotaula de grup humàRutens
Tipus tribu
Part de clients dels arverns
Grups relacionats cadurcs, gàbals, helvis i segusiaves
Mapa de distribució
Confédération Arverne.png
Modifica dades a Wikidata

Els rutens (llatí Ruteni, grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, Rhouténoi o Rhoutànoi) foren un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica i la província Narbonense. Van donar nom a la comarca de la Roerga ( actual departament d'Avairon).[1] Eren veïns dels gabals (gabali) i al país hi havia mines de plata.

Els arverns i rutens foren derrotats per Q. Fabi Màxim el 121 aC, però el país no va esdevenir província fins al temps de Cèsar, en què una part foren inclosos a la Narbonense i foren coneguts com els ruteni provinciales, els quals tenien com a capçalera Segodonum i probablement ocupaven la zona dels actuals departaments de l'Avairon i el Tarn, al sud del riu Tarnis o Tarn.

Vercingetòrix va enviar al país Lucteri, cap dels cadurcs (cadurci), per atreure els rutens a la confederació dels gals, cosa que Lucteri va aconseguir. Cèsar llavors va enviar tropes al territori dels rutens provincials, dels volques arecòmics i dels tolosates.

Referències[modifica]

  1. J.-M. Pailler, « Les Rutènes, peuple des eaux vives », Pallas, 76, 2008, p. 341-352